¿Qui vota en els Goya? Així funciona una Acadèmia que demana (encara més) sang nova

Però ¿qui forma part de l’Acadèmia de cine? 

L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya és una associació sense ànim de lucre formada per professionals dedicats a les diferents especialitats de la creació cinematogràfica. Actualment la presidència l’ocupa Fernando Méndez-Leite, que es va fer càrrec en substitució de Mariano Barroso el juny de 2022, amb un equip de sotsdirecció que inclou Rafael Portela i Susi Sánchez, que van recolzar la seva candidatura en les eleccions internes. A més, hi ha dos vocals per a cada una de les categories perquè tots els integrants se sentin representats. 

Actualment hi ha un total de més de 2.100 acadèmics, entre 1.300 homes i 700 dones i entre ells caldria distingir els membres numeraris (aquells que puguin certificar haver treballat en una o dues pel·lícules segons les categories) i els membres associats. En els dos casos, per poder ser integrant cal sol·licitar l’ingrés a través d’un formulari, tot i que en el cas dels associats (professionals que pertanyin a alguna activitat relacionada amb el cine) han de comptar amb l’aval de tres membres de la Junta Directiva que apadrinin l’esmentada candidatura, així que l’accés es troba més limitat del que es podria imaginar i funciona a tall de recomanació. Qualsevol sol·licitud ha de ser aprovada per aquesta junta. Els membres numeraris haurien de pagar una quota d’ingrés de 120 euros i cada tres mesos una quota de 60 euros. Quant als associats, 60 euros d’ingrés i una quota trimestral de 30 euros. 

¿Qui pot votar? 

Els membres numeraris amb més de sis mesos d’antiguitat, els membres Supernumeraris i els membres d’Honor. A més, tindran dret a votar en les candidatures de millor pel·lícula, millor pel·lícula d’animació, millor pel·lícula documental, millor pel·lícula europea, millor pel·lícula iberoamericana, millor curtmetratge d’animació i millor curtmetratge documental, els membres associats amb més de sis mesos d’antiguitat, així que queden exemptes les categories interpretatives, direcció, guió i altres apartats tècnics. 

¿Quin seria el sistema de votació?

Les votacions seran sempre secretes i sotmeses a control i verificació notarial. L’Acadèmia habilita de manera simultània sistemes de votació per correu postal i per internet. Cada acadèmic amb dret a vot únicament podrà exercir aquest dret per una de les dues vies, quedant invalidat el vot postal si ho realitza per les dues parts. Només es consideraran vàlids els impresos (paperetes i sobres) i procediments habilitats a l’efecte per l’Acadèmia, considerant-se nul qualsevol altre sistema. Les paperetes són anònimes i contrasenyades per evitar duplicitats o falsificacions, i es consideraran nul·les aquelles que vagin firmades o amb identificació del votant. Així, no es pot saber qui vota en realitat, si ho fa Javier Bardem o Fernando León de Aranoa, si els equips de les pel·lícules es voten a si mateixos o no. Els resultats seran mantinguts en estricta confidencialitat fins al moment de la gala, en què es fan públics. Ni tan sols sap el resultat la Junta directiva o la presidència. 

Fases de la votació

Hi ha dues fases de votació: la primera fase, o ronda, de la qual sortiran les nominacions en cadascuna de les categories i la segona fase en què s’elegiran els guanyadors. No és obligatori votar en totes les categories. S’utilitza un sistema mixt de votació per a la primera ronda: de les quatre pel·lícules nominades en cada especialitat dos les escollirà el conjunt de tots els acadèmics, i les altres dues les elegiran els membres de la mateixa especialitat. 

Dades curioses del sistema mixt de la primera fase: si les dues pel·lícules més votades pel conjunt dels acadèmics i les dues més votades per especialitat no coincideixen, les quatre pel·lícules candidates nominades seran les dues escollides per l’especialitat, i les dues elegides per tots els acadèmics. En el cas que les dues pel·lícules més votades pel conjunt dels acadèmics i les dues votades per l’especialitat, una coincideix, el notari prendrà com a quarta pel·lícula la tercera més votada entre les elegides per tots els acadèmics, i així successivament. 

Pel que fa als intèrprets, una mateixa persona pot ser proclamada nominada per més d’una categoria, únicament seran incompatibles les categories de millor actor i actriu revelació amb la resta de les categories. I si el nom d’una persona aparegués dues o més vegades en una mateixa categoria per diferents pel·lícules, el notari haurà d’incloure’l només una vegada com a candidat nominat per la pel·lícula que hagi rebut més vots, i donaria pas com a candidat a la persona número dos. 

¿De quina manera s’ha renovat l’Acadèmia? 

Notícies relacionades

‘20.000 especies de abejas’ i ‘La sociedad de la nieve’ lideren les nominacions dels Goya

¿Han castigat ‘Alcarràs’ per alguna cosa que se’ns escapa?

Durant un temps, els Goya van ser considerats per part de la indústria més jove com a rancis i obsolets. La majoria de les pel·lícules que acabaven triomfant corresponien a les dels productors més veterans, així que la renovació semblava difícil. No obstant, a partir del 2014 i el 2015 les noves generacions es van posar les piles, era el moment de participar activament dins d’uns premis que necessitaven plasmar la diversitat d’un cine que es trobava en moment d’expansió. Pel·lícules de productors independents, com ‘La novia’, dirigida per una dona, Paula Ortiz, van propiciar aquest canvi i van començar a sol·licitar l’ingrés a l’Acadèmia un nombrós nombre de professionals de tots els àmbits que volien transformar des de dins la deriva conservadora en què s’havia quedat encallada la institució.

A partir d’aquell moment, la situació va canviar gràcies a l’entrada de sang nova que ha ajudat a fer un gir pel que fa, sobretot, a la incorporació de tota una nova fornada i una representació femenina més àmplia, que correspon amb la incorporació a l’Acadèmia d’un major nombre de dones. Així, el director de més edat en aquesta edició és Alberto Rodríguez, que té 51 anys, mentre que Carla Simón, la més jove, té 36 anys.