Les noves cares dels premis Goya 2023

Carlota Pereda (nominada a millor direcció novella) El seu debut en el llargmetratge, ‘Cerdita’, s’ha convertit en tot un èxit internacional després de passar pel Festival de Sundance. Carlota Pereda havia treballat com a directora de sèries de televisió fins que va començar la seva carrera en els curtmetratges guardonada gràcies a treballs com ‘Las rubias’ i, en especial, ‘Cerdita’ (de la qual parteix la seva ‘opera prima’ i que correspon a un dels segments de la pel·lícula) gràcies al qual va aconseguir 30 premis, incloent-hi el Goya. Acaba de rodar ‘La ermita’, protagonitzada per Belén Rueda. És la primera dona que aconsegueix reconeixement al nostre país gràcies a un ‘thriller’ de terror.

Alauda Ruiz de Azúa (Millor direcció novella, millor guió Després de diplomar-se a l’ECAM, a Madrid, es va dedicar al terreny de la publicitat mentre preparava els seus projectes personals. Va començar a forjar-se una trajectòria en el terreny del curtmetratge fins que la seva primera pel·lícula, ‘Cinco lobitos’ va ser seleccionada per a la secció Panorama de la Berlinale. A partir d’aquell moment, la seva ‘opera prima’ no ha parat de rebre premis, convertint-se, a més, en favorita del públic per la seva capacitat per acostar-se a un tema tan pròxim com la maternitat i les relacions maternofilials, així com a les cures. La seva pròxima pel·lícula és una comèdia romàntica per a Netflix, ‘Eres tú’, que s’estrena al març.

Elena López-Riera (millor direcció novella) També procedeix del curtmetratge, on havia aconseguit fer-se un lloc en el panorama internacional després d’haver sigut premiada en festivals tan prestigiosos com el de Locarno i participar en la Quinzena de Realitzadors de Cannes, on també es va projectar la seva ‘opera prima’, ‘El agua’. El seu estil es troba a mig camí entre el documental i la ficció, entre el costumisme i el fantàstic i sap treure el millor partit a la seva terra, Oriola, escenari de molts dels seus treballs, ja que advoca per l’element autòcton.

Nacho Sánchez (millor actor) L’actor avilès de 31 anys es va donar a conèixer a les taules gràcies a ‘La piedra oscura’, escrita per Alberto Conejero i dirigida per Pablo Messiez, treball pel qual va ser guardonat per la Unió d’Actors i va suposar el seu reconeixement decisiu que es va completar amb el Max per la seva participació a ‘Iván y los perrors’, en el qual era l’absolut protagonista. D’allà va passar el cine i va ser nominat com a millor actor revelació als Goya per ‘Diecisiete’, de Daniel Sánchez Arévalo i a la ficció de sèries, convertint-se en l’àlter ego de Carlo Padial a ‘Doctor Portuondo’. A ‘Mantícora’ assumeix el repte d’interpretar un jove amb tendències pedòfiles.

Diego Anido (millor actor de repartiment) Feia gairebé vint anys que feia de creador teatral en els circuits d’avantguarda quan va ser descobert per Rodrigo Sorogoyen per encarnar el germà retret i inquietant de Luis Zahera a ‘As bestas’. Ha treballat en l’Agrupació Señor Serrano, una de les companyies espanyoles de més projecció internacional i guanyadora del Lleó de Plata de la Biennal de Venècia i produeix els seus propis espectacles individuals. Va néixer a Santiago de Compostel·la, així que l’accent a la pel·lícula el portava incorporat. Però no va ser la primera opció del director, sinó que al principi tenia un paper molt subsidiari. Va ser quan l’intèrpret que anava a encarnar el personatge no va quallar en el projecte quan es va imposar com l’única solució tan sols 48 hores abans de començar el rodatge. I va saber aprofitar l’oportunitat.

Marie Colomb (millor actriu de reparto)Aquesta jove actriu francesa està a punt d’explotar. Va començar la seva carrera professional fa només sis anys i l’any passat va protagonitzar una d’aquestes pel·lícules que descobreixen nous rostres de la cinematografia gal·la, ‘Les magnétiques’, ambientada en la rebel·lió juvenil musical dels anys vuitanta, i ha protagonitzat sèries de televisió com ‘Laëtitia o el fin de los hombres’. El seu petit paper com a filla de Marina Foïs i Denis Menochet a ‘As bestas’ ha suposat un important pas en la seva incipient però sòlida trajectòria.

Mikel Bustamante (millor actor revelació) Va néixer a Àlaba i es va traslladar a Barcelona a estudiar direcció, so i muntatge al CECC (Centre d’Estudis Cinematogràfics de Barcelona) i més tard interpretació a Madrid, així que sap estar als dos costats de la càmera. Ha dirigit curts (‘Caníbales’) i obres de teatre, també xous d’il·lusionisme i mentalisme (al qual és aficionat) i té la seva pròpia productora independent, Bedmar Films. El seu primer paper rellevant com a actor va ser a la sèrie ‘Acacias 38’. La seva bona ratxa començaria gràcies a ‘La casa de papel’, on encarnava Martínez. Es va convertir en un dels assassins de Juan Mari Jáuregui a ‘Maixabel’ i ara es consolida gràcies a la seva participació a ‘Cinco lobitos’.

Christian Checa (millor actor revelació) És difícil destacar en un elenc en què hi ha Penélope Cruz i Luis Tosar, però això és el que precisament ha aconseguit aquest jove de 21 anys que va començar fent els seus primers passos en la publicitat als 12. D’allà, a petits papers televisius i a la seva participació en la pel·lícula de Claudia Pinto ‘Las consecuencias’. Intenta compaginar aquesta oportunitat de treball i popularitat amb els seus estudis universitaris, tot i que està segur que el seu fort és la interpretació i, després del descobriment que ha suposat la seva intervenció a ‘En los márgenes’, acaba de rodar el seu següent llargmetratge, ‘Un largo viaje’, junt amb Elisabet Gelabert.

Telmo Irureta (millor actor revelació) Pateix paràlisi cerebral des dels dos anys com a seqüela d’una encefalitis, però això no li ha impedit a aquest guipuscoà de 33 anys la il·lusió per aprendre i, fins i tot, riure’s de si mateix a través dels seus monòlegs. És llicenciat en Magisteri i Pedagogia i està a punt de començar Psicologia, però també es va interessar pel món de l’actuació i va estudiar al Taller d’Arts Escèniques de Sant Sebastià, aconsellat per la seva tieta Elena Irureta (‘Pàtria’). Després de protagonitzar el curtmetratge ‘Robarte una noche’, amb Miren Ibarguren, va aconseguir el paper principal de ‘La consagración de la primavera’, en què interpreta un jove amb paràlisi cerebral que reivindica el seu dret a la sexualitat.

Laura Galán (millor actriu revelació) S’ha convertit en un dels estendards més grans del ‘body positive’ al nostre país. Té 36 anys, però això no ha impedit que interpreti una adolescent a ‘Cerdita’, la pel·lícula de Carlota Pereda que l’ha convertit en una icona anti ‘bullying’ i una activista contra la fòbia a la gent grassa a cop de simpatia i talent natural. La directora la va fitxar per al curtmetratge del qual sorgeix la pel·lícula i, tot i que havien passat cinc anys des que va interpretar el paper, no hi va haver cap dubte que havia de ser de nou ella qui donés vida a Sara, l’heroïna venjadora d’aquest ‘slasher’ castís en què és l’absoluta protagonista. Ha sigut mare d’un nadó que ara té 10 mesos.

Luna Pamies (millor actriu revelació)Elena López Riera tenia clar que la protagonista d’‘El agua’ havia de ser de la zona on s’ubica la pel·lícula, però va trigar a trobar la persona adequada. A Luna Pamies la va conèixer en un ‘botellon’ a Sant Bartomeu, una pedania d’Oriola i li va demanar el telèfon per fer-li una prova. En aquell moment tenia 15 anys, estudiava a l’institut i mai havia pensat a dedicar-se al cine. La directora hi va insistir tant que va acabar fent les proves i va aconseguir el paper, que va estar assajant al llarg d’un any. Ara ha complert 18 anys i ha passat gràcies a aquesta la pel·lícula per Cannes i per Sant Sebastià, tot i que continua vivint al seu poble, amb la seva mare. Entre els seus molts tatuatges, n’hi ha un que es va fer amb les seves companyes de repartiment i en què es llegeix ‘El agua’.

Valeria Sorolla (millor actriu revelació) El seu és un dels papers més arriscats de la temporada, la noia que gairebé no parla a ‘La consagración de la primavera’ i que anirà traient-se capes de la seva cuirassa a l’establir una relació molt especial amb el personatge que encarna Telmo Irureta. És el seu primer protagonista, tot i que havia participat en sèries juvenils com ‘Los protegidos: El regreso o Paraíso’. Té un projecte musical, ‘Puropedrito’, i forma part del col·lectiu de creació escènica i audiovisual Matriu. També ha participat en produccions de la directora d’art Carlota Guerrero i ha col·laborat amb dissenyadores com Paloma Wool i Aurembiaix. En aquests moments és a Madrid representant ‘Karaoke Eluisa’, d’Oriol Puig, i té pendent d’estrena ‘Estación Rocafort’, pel·lícula de terror ambientada al metro de Barcelona.

Notícies relacionades

¿Qui vota en els Goya? Així funciona una Acadèmia que demana (encara més) sang nova

‘20.000 especies de abejas’ i ‘La sociedad de la nieve’ lideren les nominacions dels Goya

Zoe Stein (millor actriu revelació) Una altra de les revelacions de la temporada i una de les noves cares del recanvi generacional. Amb 22 anys li ha arribat el pertorbador paper de ‘Mantícora’, en què interpreta una jove que manté una relació especial amb el protagonista al mateix temps que es cuida del seu pare malalt. Abans havia participat a ‘Merlí. Sapere Aude’, ‘La caza. Monteperdido’ i ‘Besos a l’aire’. Stein viu a Berlín, ja que el seu pare és alemany, i allà fa teatre. Està a punt d’estrenar ‘La chica invisible’, per a Disney +, una sèrie juvenil que adapta la trilogia del supervendes ‘Blue jeans’ i en què es converteix en absoluta protagonista junt amb Daniel Grao.

Albert Bosch, Jordi Pujol Dolcet, Anna Otín (millors actors revelació) Els actors no professionals també s’han fet un lloc en aquesta edició dels Goya gràcies a les seves excel·lents interpretacions naturals en el film de Carla Simón ‘Alcarràs’. La directora va voler que els protagonistes fossin del mateix lloc on anava a rodar, a la comarca de Lleida, i per això va passar un llarg temps fent càstings per als diferents personatges. Albert Bosch és el més jove, té 18 anys i es considera un pagès de cap a peus i va ser descobert per Simón en unes festes populars mentre estava ballant. Interpreta el fill de la família Solé. Jordi Pujol fa del seu pare, el Quimet, preocupat per perdre les terres que havia cultivat fins llavors, ja que el seu legítim amo les vol recuperar. L’estil de vida que havia defensat s’acaba i es troba sumit en una crisi personal. Com el Quimet, el Jordi també era pagès, però va haver d’abandonar el camp pel baix preu a què es venia la fruita i actualment és brigadista de l’ajuntament de Soses. L’equip d’Alcarràs es va fixar en ell durant una manifestació d’agricultors a Lleida. Pel que fa a Anna Otin, la matriarca del clan és mestra en una escola infantil i treballa amb nens de preescolar. També fa classes d’aeròbic, i precisament en aquest gimnàs es feien les proves de càsting de la pel·lícula i va ser on Carla es va fixar en ella. Han tornat a rodar juntes a ‘Carta a mi madre para mi hijo’, presentada a l’últim Festival de Venècia.