Rodrigo Sorogoyen, el rossinyol del cine espanyol

En pocs anys ha passat de ser un desconegut en la indústria a ser el director, realitzador i guionista més aclamat dins i fora de les nostres fronteres. És un mestre tensant la corda, començant les històries des de molt a dalt, amb plans seqüència salvatges..., i un addicte a «la gent dolenta, la gent complicada», perquè «la ficció és més atractiva quan explora els matisos, els grisos», ha assegurat en un parell d’entrevistes recents.

Fama fulgurant

En la seva meteòrica carrera, està acostumat a les felicitacions del públic i de la crítica. La seva cinquena pel·lícula, ‘El reino’ (2018), un ‘thriller’ sobre la corrupció política a Espanya, es va emportar set premis Goya, dos d’aquests, per a la direcció i el guió, però ja des de la segona, ‘Stockholm’, va conquerir tres Biznagas a Màlaga. Amb la quarta, el curt ‘Madre’ –que el 2019 va convertir en pel·lícula–, va estar a punt d’aconseguir l’Oscar, i ara, amb ‘As bestas’, un ‘western’ de la Galícia profunda inspirat en un crim real, opta a 17 de ‘bustos’. 

Presentació amb magnificència a Cannes, tres premis al festival de Tòquio, el del públic a Sant Sebastià i aplaudiment global a França, abans que arribés el novembre passat a les pantalles espanyoles... Ah, i jurat a l’última Mostra. Com per no creure-s’ho.

A la gala dels Goya del pròxim 11 de febrer es veurà amb la directora Alauda Ruiz de Azúa (Barakaldo, 1978), amb 11 nominacions pel seu debut, ‘Cinco lobitos’. Segurament, tots dos també van coincidir quan estudiaven a l’Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de Madrid (ECAM), tot i que cap dels dos ho recorda. Des d’aquell 2004 van sorgir els primers guions del cineasta per a sèries com ‘Impares’, ‘La pecera de Eva’ o ‘Frágiles’.

En aquesta escola va conèixer els seus millors amics i companys de viatge. Amb tres d’ells va fundar la productora Caballo Films, responsable de tots els seus títols des del 2010. I va ser precisament allà on va començar a treballar juntament, que no en parella, amb Isabel Peña (Saragossa, 1983). Va ser amb ‘Impares’. 

Amb el mateix tatuatge

Tots dos volen sols des de ‘Stockholm’ (2013). Més d’una dècada d’amistat infrangible, de textos cosits a mitges i de milers d’hores imaginant històries. Normalment es passen mesos abans parlant del guió fins que se’l parteixen: ell s’ocupa de la visió general, i ella, dels detalls. En el cas d’‘As bestas’, Peña va ser la que va llegir la notícia del crim en un diari i la que va proposar fer-ne la pel·li. El primer guió és del 2015, però altres històries (grans) es van creuar pel mig i l’han anat reescrivint i enllustrant tot aquest temps. 

Orgullosos del resultat i del seu treball junts, s’acaben de fer el mateix tatuatge (en un lloc encara no revelat). «És el número dotze, en lletra, perquè són les pel·lícules que farem junts... ¡com a mínim!», ha confessat a la ràdio el director.  Ja en van sis. Però la pròxima no serà el projecte de sèrie sobre la Guerra Civil que a Sorogoyen li ronda des de fa temps, ja que Movistar Plus+ ha anunciat que l’aparca de moment, però, sí, una cosa molt diferent a ‘As bestas’. «Ens ve moltíssim de gust escriure un altre tipus d’històries, parlar de relacions, de coses més petites, en què la trama no sigui tan important», ha explicat Peña. 

Un pare actor i un avi director

No se sap si en aquest pròxim guió sortirà Paco Revilla, l’actor ‘amateur’ que Sorogoyen ha colat ja a ‘El reino’ i a ‘Antidisturbios’. Una espècie d’expoli corrupte amb el mateix ‘look’ que el famós Villarejo. En veritat es tracta de Rodrigo Sorogoyen, que té el mateix nom que el seu únic fill. En una conversa amb ‘Fotogramas’, va explicar que als seus 78 anys viu una vida tranquil·la de jubilat a Alacant, que va fer teatre a la universitat i que el seu fill el va reclamar des del seu primer curt.

Al Sorogoyen director no li agrada presumir de les seves arrels artístiques, però la seva mare, que és fotògrafa, també és filla del cineasta Antonio del Amo, que es recorda per ser el director de les pel·lícules dels cinquanta d’en Joselito, com ‘El pequeño ruiseñor’. 

Ruy, per als amics

Que l’entorn més pròxim del director li digui Ruy pot tenir a veure amb el ‘blockbuster’ del franquisme firmat per un avi que no va conèixer fins als 8 anys. «No hi havia un ambient cinèfil a casa. Sí, em portaven al cine a veure pel·lícules, però no es parlava de l’ofici. Per això no ho he comentat gaire, però no me n’avergonyeixo ni en renego», ha explicat a la SER. «El vaig tractar tres mesos, quan va venir a conviure amb la meva mare i amb mi. I, a sobre, el va acabar atropellant un autobús», ha explicat. 

«No soc sociòleg, però, sí, psicòleg de saló», presumeix el cineasta per com clava els caràcters dels seus personatges. El seu to de vegades resulta pedant i tallant, diuen d’ell alguns crítics, que remarquen que davant les preguntes d’una periodista encara es posa més tens. Al seu pòdcast ‘La Script’, a María Guerra li ha arribat a contestar que «porta malament les preguntes idiotes». De vegades també s’atribueix al seu cine de pecar de certa ‘matxirul·litat’, una cosa que ‘As bestas’, aquesta història d’homes violents de la qual sorgeix una feminitat conciliadora, corregeix. 

‘Sex-appeal’

Tampoc diu res sobre les seves relacions, que són i han sigut nombroses. «Tothom ho sap: és un lligon», diuen al món del cine.

Tot i que l’única nòvia amb qui s’ha passejat per l’alfombra vermella és l’actriu murciana Marta Nieto, protagonista i musa de ‘Madre’, fa gairebé dos anys que ella va anunciar en «primícia» a ‘Late Motiv’ de Buenafuente que ja «eren només amics». 

Notícies relacionades

‘20.000 especies de abejas’ i ‘La sociedad de la nieve’ lideren les nominacions dels Goya

¿Han castigat ‘Alcarràs’ per alguna cosa que se’ns escapa?

«És la ruptura que més l’ha afectat», diuen, i és que altres relacions que se li atribueixen, com la de Vicky Luengo (amb la qual ha treballat a ‘La pecera de Eva’ i ‘Antidisturbios’), María Hervás (també de ‘La pecera de Eva’) o la de la desconeguda amb qui se’l va veure besant-se a l’últim festival de Sant Sebastià, no han merescut ni un titular.

Segur que n’aconseguirà molts després d’aquests Goya, que són un cant a les històries de dones i de l’Espanya buidada. La pel·lícula de Sorogoyen –la número u en taquilla aquest Nadal– està nominada a gairebé totes les categories. Però «l’important no són les nominacions, sinó que la gent vagi a les sales, i m’és igual que vegin ‘As bestas’ o ‘Alcarràs’», canta el rossinyol del cine espanyol.