¿Han castigat ‘Alcarràs’ per alguna cosa que se’ns escapa?

No es tracta, ni de bon tros, de posar en comparació ‘As bestas’ i ‘Alcarràs’. Són diferents i totes dues tenen moltes coses bones. També em sembla injust que hagin polaritzat un aparent enfrontament –una cosa aliena, per descomptat, als responsables dels dos films–, i hagin deixat gairebé en l’oblit ‘La maternal’, ‘Cinco lobitos’ i ‘Modelo 77’. Oblit quant a possibilitats reals de ser considerades les millors pel·lícules de l’any segons les votacions dels que fan el cine espanyol, perquè ‘Cinco lobitos’ no va sortir malparada amb els Goya a la millor direcció novella, actriu de repartiment i actriu principal, i ‘Modelo 77’ va arrasar en alguns dels premis pels quals es reconeix a una pel·lícula la pulcritud i el verisme a reconstruir una època pretèrita: la representació de la presó Model barcelonina de 1977 li ha reportat al film d’Alberto Rodríguez els guardons al millor maquillatge i perruqueria, direcció artística, vestuari, efectes especials i direcció de producció

 No em sembla estrany que ‘As bestas’ hagi sigut la vencedora absoluta, ja que tot i que ha guanyat en 9 de les 17 categories a què optava, se n’ha emportat les més importants, pel·lícula i direcció, a més de guió, fotografia, música, muntatge, so, actor de repartiment (Luis Zahera) i actor protagonista (Denis Ménochet, que va completar així una gala molt francesa, ja que ‘As bestas’ és coproducció amb el país veí i el Goya internacional va ser per a Juliette Binoche). Sí que m’ho sembla que la pel·lícula més premiada internacionalment com és ‘Alcarràs’ –i el cine espanyol no va sobrat de premis tan rotunds com un Os d’Or berlinès– no tingui ni un sol reconeixement.

Notícies relacionades

Els Goya més estranys: ‘As bestas’ s’ho menja tot, ‘Alcarràs’ se’n va de buit

Els fantasmes de Goya

Quan la van triar per competir en els Oscars, ¿que en pensaven? Sembla que en els Goya hi ha un tipus de cine independent que no entra bé del tot. Perquè l’altre cas flagrant és el de ‘Pacifiction’. Tampoc és gaire normal que un film d’aquí sigui un dels més nominats en els pròxims premis César francesos i no hagi estat ni en una sola candidatura en els Goya. J. A. Bayona, amb un estil diametralment diferent del d’Albert Serra, es va encarregar de recordar-ho quan va pujar a l’escenari per donar el premi a la millor direcció. 

 El cine és dels cineastes, practiquin el gènere que practiquin, i Carla Simón és una de les més importants que hi ha actualment en aquest país. Els premis són com les opinions, n’hi ha per a tots els gustos. No em queixo en absolut que guanyés tant ‘As bestas’, tot i que no comparteixi alguns dels premis que ha obtingut. Em queixo que des de l’Acadèmia espanyola es vengui ‘Alcarràs’ com una pel·lícula important per després deixar-la arraconada al camí. El cine espanyol necessita bons autors, tècnics, un teixit industrial més sòlid, èxits de taquilla i èxits fora de les nostres fronteres. I necessita una mica més d’equilibri quan, sobretot com ha passat aquest any, la collita ha sigut tan bona.