Pompeu Fabra, filòleg il·lustre... i excursionista

Josep Pla en va dir, en un dels seus cèlebres retrats literaris, que era«l'únic català a qui tots els catalans han obeït plenament». Aquellhomenotde Pla era Pompeu Fabra. Gràcia pot presumir que va ser allà on el pare de la gramàtica catalana va pronunciar les seves primeres paraules. L'autor delDiccionari general de la llengua catalana(1932) va néixer el 20 de febrer de 1868 al número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, a la vila de Gràcia. Tot i que, després d'haver viscut al carrer Gran de Gràcia, la família es va traslladar a Barcelona, quan el petit Pompeu tenia 6 anys, el lingüista sempre va recordar el seu origen gracienc. L'avui districte tampoc oblida un dels seus fills més il·lustres i ha reubicat a la plaça de Lesseps, davant de la biblioteca Jaume Fuster i un cop restaurat, un monòlit que, del 1982 al 2003, va retre en aquest espai tribut a Fabra.

El monument es va tornar a instal·lar a la plaça de Lesseps el 18 de febrer, dos dies abans del 144è aniversari del naixement de Fabra. La primera inauguració va coincidir amb el cinquantenari delDiccionari generali es va emmarcar en les 14es Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. De les dues commemoracions en deixa constància la placa que hi ha sota el medalló creat per Josep Miret Llopart amb la cara de Fabra, aquellhomenot, segons Pla,«flac, ossat, rigorosament afaitat, d'ulls blavissos però intensos». La pedra travertí que els sustenta es va dur expressament de Montserrat.

«Sempre es va mostrar orgullós del seu vincle emocional amb la vila», subratlla el president del Taller d'Història de Gràcia, Joan Àngel Frigola. Aquest sentiment va moure les entitats de Gràcia a vetllar per la recuperació del monument, retirat el 2003 per les obres de remodelació de la plaça i del metro. L'homenatge a Fabra no té a veure només amb el seu paper de normalitzador lingüístic, sinó també amb dos aspectes més de la seva vida, més desconeguts i que l'apassionaven: l'excursionisme i l'esport.«Llavors, l'excursionisme era concebut com una activitat d'oci, però Fabra el va entendre com un esport, i així el defineix al diccionari», explica Frigola. Ja a l'exili, va arribar a dir, afegeix l'historiador, que«si hagués tornat a casa--va morir a Prada de Conflent el 1948--,potser no s'hauria dedicat a la gramàtica, però sí que hauria seguit fent excursions per Catalunya». Fabra va ser, a més, el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives.

Notícies relacionades

«Sempre que puc me'n vaig de Gràcia durant les festes»

«Gràcia va veure néixer tots els personatges de 'Merlí'»

Frigola destaca«l'amor per la terra i el país»que li va fer desenvolupar aquella faceta excursionista, que li va permetre, a més, entaular relació amb persones molt diferents i observar el seu llenguatge.«A finals del segle XVIII, botànics, geòlegs i científics es van interessar per la muntanya», apunta Dolors Lázaro, membre veterana del Club Excursionista de Gràcia, entitat que, juntament amb el Taller d'Història i l'Associació d'Amics de la plaça de Lesseps, ha impulsat la restitució del monòlit.

Fabra torna a ser a casa. No hi ha dubte que a la plaça se sentirà més còmode que al magatzem municipal on les entitats de Gràcia el van localitzar gràcies a una foto que va publicar EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Lázaro el va descobrir al llegir la notícia, el 2008, de la retirada de Montjuïc de l'estàtua eqüestre del Generalísimo:«Vaig veure Franco, al cavall, amb la mà alçada i en actitud victoriosa i, als seus peus, el monòlit de Fabra». Un alleujament per a Fabra tornar a Gràcia. Tot i que l'alleujament, és clar, va ser mutu.