"Gràcia respira un ambient humà i enriquidor"

El 19 de juliol del 2012, Mali Vanili va celebrar el seu primer bolo com a duo humorístic. Va ser en el marc del nunOff, el Festival de Creació Emergent de Barcelona que organitza cada any -ara a la seva seu del Guinardó- el col·lectiu artístic nunArt. Al carrer del Sol, a Gràcia, començava la carrera d'una parella d'actors i cantants disposats a posar en solfa la sociologia quotidiana i a treure ferro dels escàndols que ens envolten.

El convent que va acollir aquell primer espectacle, l'Oratori de Sant Felip Neri, és el punt d'inici de la passejada de Miquel Malirach (Vilanant, Alt Empordà, 1978) pel seu barri. En el recorregut afloren virtuts i carències d'una Gràcia on aquest veí es perd a passejar. «Sóc un gran caminador. Sempre que puc, recorro tots els llocs on vaig», diu Miquel Malirach. «I m'agrada perdre'm pels carrers de Gràcia, sense pensar on vaig, deixant-me sorprendre, que això en aquest barri passa molt», destaca el veí.

Una capsa de sorpreses

«Gràcia és un barri on hi ha molta moguda cultural. Vas pel carrer i, de sobte, veus l'anunci d'un concert, un taller, una obra de teatre. Està ple de teatres», puntualitza l'actor. En un d'ells, el del Cercle -Santa Magdalena, 12, a la foto-, Miquel Malirach va fer, el 2007, el seu primer musical, Rent.

Potser és aquesta gran oferta de teatres, o l'origen i estructura urbanística rurals del barri, el que el porta a sentir, i a verbalitzar: «Gràcia em dóna seguretat». És clar que, algú com ell, oriünd del camp, «una mica de verd, un Gran de Gràcia de vianants, i un parc», sí que troba a faltar al seu trosset de ciutat. «Jo vinc de la pagesia absoluta, d'arrencar naps i regar les patateres a l'hort», expressa. «Vaig créixer jugant en un poble de cabanyes construïdes pels nens al costat del riu, teníem lianes i barques», rememora. «Tot i que érem bastant salvatges, jo era dels que portaven frens a la bici, era un punt més previsor», confessa.

En un poble de 270 habitants, Malirach va ser, durant uns quants anys, l'únic alumne del seu curs, en una escola on estudiaven 27 nens en total. Tot això fa que l'actor se senti còmode al barri.

«Gràcia respira un ambient humà i enriquidor. I m'agrada especialment els diumenges. Per mi aquell dia és meravellós, perquè no hi ha tanta gent. Encara que la gent que trobes a Gràcia és interessant, té un punt original, com moltes de les botigues que s'obren aquí, on trobes de tot i amb gust», diu. «Per als que som inquiets, aquest entorn, amb ofertes com els Cines Verdi, és molt saludable», assenyala la parella de la també actriu, i gracienca, Àurea Márquez. Es van conèixer al Teatre Lliure representant Vida privada, de Sagarra, un bon títol per a un idil·li en comú. Ara són els carrers i les places de Gràcia el que també tenen en comú.

Flors per a Àurea

Comprar en botigues petites, però singulars, on es pot parlar amb l'amo i dirigir-se a ell pel seu nom és una altra virtut de Gràcia que connecta Malirach amb el seu origen empordanès. «Sóc tímid», alerta l'actor. «No sóc dels que interactuen amb profunditat amb els botiguers, però m'agrada molt observar personatges com el senyor de les verdures que ve del camp i se situa al costat del mercat de la Llibertat», explica un apassionat per plantes i bonsais. «Sempre se m'acaben morint», confessa.

Per això ja li va bé viure molt a prop d'una floristeria de confiança. «Per més que m'aconsellen, les meves plantes no sobreviuen», manifesta. «Acabo comprant flors per regalar. Sempre que la meva parella estrena alguna obra, li porto un ram. Entre el meu pressupost i els consells de l'Annabel, la floristera, acabo triant unes gardènies per a la meva àvia o una altra flor per a l'Àurea», diu l'actor, que aquesta temporada actuarà a Van Gogh, el musical, al Teatre del Raval (març), i a Frank V, al Lliure (del 16 d'abril al 17 de maig).

Notícies relacionades

«Sempre que puc me'n vaig de Gràcia durant les festes»

«Gràcia va veure néixer tots els personatges de 'Merlí'»

Amb el seu duo Mali Vanili, i després dels dos grans èxits, de l'espectacle Espanya, carinyo, lo nostre no funciona --un dels temes del qual ha superat les 400.000 visites a Youtube--, i el més recent Pujol Oddity, ja prepara un nou treball. «Seran raps que enfrontaran personatges com Fèlix Millet contra Serrallonga; Jaume I contra Jordi Pujol o Picasso contra Dalí, i que esperem tenir acabats, si pot ser, el mes que ve», avança Malirach.

«Fem humor sobre coses de la vida --resumeix--. I hi entra la política, però també moltes altres coses. Tot va començar com un joc entre el Jofre i jo, com a escalfament abans de sortir a escena amb el musical Cop de rock (Dagoll Dagom)». Avui, Mali Vanili triomfa amb això.