«Sempre que puc me'n vaig de Gràcia durant les festes»

Amb família a Gràcia des dels anys 40, el pedigrí gracienc de Jordi Costa (Barcelona, 1977), inclou un altre detall que justifica moltes de les seves salutacions diàries al barri de Gràcia on viu. La seva família va regentar durant 60 anys la que era coneguda com «la cansaladeria de la Pili», o dels Costa, que estava al carrer de Providència. La Pili era la seva mare -ara ja està jubilada, però encara és veïna del barri-, «supercomunicativa i oberta amb tothom», precisa el seu fill, que era conegut, i encara avui pels exclients, com« el nen de la cansaladeria», o «el nen dels Costa».

«A la rebotiga teníem l'obrador, i allà, la meva germana -tres anys més gran- i jo vam guanyar els nostres primers duros per sortir de festa amb els amics», explica qui està al capdavant, amb Sònia Gelmà, del programa esportiu Tot costa, que emet Catalunya Ràdio de dilluns a divendres, de 19 a 21 hores.

Passió pels cotxes

Actualment, aquest veí de Gràcia es mou en moto per la ciutat, però de petit eren els cotxes els que el fascinaven. Amb només 3 o 4 anys, mentre els seus pares atenien a la cansaladeria, una cangur se l'emportava a distreure's per les proximitats, i a la plaça de Rovira ell tenia el seu destí predilecte. «Hi havia una parada de taxistes als quals jo no parava de preguntar coses sobre els seus vehicles», rememora Costa. «¿Quant corre aquest?, els deia a cada un, i segons el que em responien els deia: doncs el del darrere corre més...», explica. «M'hi deixaven pujar i tocar el volant. Tots em coneixien», recorda el periodista radiofònic que, abans de la seva actual ocupació, va retransmetre partits del Barça durant 12 anys.

El futbol també el va entretenir de petit. «Jugava a la plaça del Nord, i tornava a casa blanc de pols, perquè llavors tota la plaça era de terra», detalla Costa, que elogia, parlant de futbol, tants fidels aficionats al club Europa. «Vivint en una ciutat amb equips com el Barça i l'Espanyol, em sembla admirable que hi hagi tanta gent de l'Europa, el club de Gràcia», diu.

L'any del seu anonimat

Costa sempre ha viscut a Gràcia. Només durant un any ho va fer fora, i no va ser gaire lluny. «Va ser un canvi de vida total, perquè anava al forn o a comprar fruita i ningú em coneixia», declara. «No és que em molesti o desagradi saludar tanta gent que em trobo pel carrer i em coneix, o em reconeix, com a fill dels que van tenir la botiga, però hi ha dies de tot i gairebé sempre vas amb presses», comenta. «Sobretot a les persones grans que em paren interessant-se per com estan els meus pares, no pots dir-los hola i adeu només. Per això va ser agradable experimentar aquell any d'anonimat», argumenta el tertulià d'Esport Club, de TV-3.

Notícies relacionades

«Gràcia va veure néixer tots els personatges de 'Merlí'»

La casa del barri

De totes maneres, Costa és molt conscient de tots els privilegis que té viure a Gràcia. «Sé veure-li les gràcies i els defectes», apunta. Les gràcies serien tantíssims bons restaurants a l'abast: «Molts estan al carrer de Verdi, com la pizzeria davant dels cines i el restaurant japonès Kibuka, o l'hamburgueseria 2 Hundred Burger (Or, 19)». «Per a determinats perfils de vida és molt còmode viure aquí -afegeix-. Encara que ara, quan algú em diu que vol venir a instal·lar-se aquí, els dic: 'Sou bojos si busqueu pis a Gràcia perquè deuen ser cars'. Hi ha vingut molta gent de fora, però, malgrat això, la Vila de Gràcia encara se sent», admet.

Una altra reticència sobre el barri és la seva festa major. «És la festa de l'incivisme, una discoteca a l'aire lliure. Sempre que he pogut, me n'he anat del barri aquells dies», diu.