Testimonis
Els usuaris urgeixen la connexió ferroviària entre el Vallès: «No vull cotxe per anar de Granollers a Terrassa»
El PERIÓDICO s’ha traslladat a algunes estacions del Vallès, on usuaris expliquen els seus variats motius per triar xarxa ferroviària
El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»
«Primer caldria connectar les ciutats del Vallès entre si i després amb Barcelona»
El Vallès es consolida com l’epicentre de la convivència entre Rodalies Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), ja que acull un gran nombre d’estacions i línies ferroviàries. No obstant, la connexió entre el Vallès Occidental i l’Oriental continua tenint moltes carències en termes d’eficiència i accessibilitat. I és que els usuaris que vulguin traslladar-se d’un Vallès a l’altre han de fer trajectes que arriben fins a les dues hores, per recórrer un tram de tan sols 16,40 km. De fet, el Govern ha posat en marxa un estudi per poder connectar les dues comarques.
El PERIÓDICO s’ha traslladat a algunes estacions dels dos Vallès, on una desena d’usuaris del transport públic, consultats a peu de via, expressen la seva opinió sobre la connexió entre les dues comarques. Com a tònica general, els viatgers no l’utilitzen per desplaçar-se d’una comarca a l’altra i opten per l’opció d’utilitzar el cotxe, ja que no hi ha connexió ferroviària directa.
Per exemple, per anar de Granollers a Terrassa els usuaris estan obligats a acostar-se a Barcelona per fer un canvi de via a Montcada i Reixac. «A més, s’hi ha de sumar el temps d’espera que generen les incidències quotidianes de la Renfe», puntualitza Sergio González (19 anys), veí de Granollers i usuari de Rodalies.
Per la seva banda, Nina Ortega (22 anys) reclama des de l’Estació de Sabadell Centre la necessitat urgent d’una connexió directa: «Pràcticament, no he anat mai al Vallès Oriental, ja que la falta de trens ho dificulta». Malgrat la proximitat física, en l’imaginari dels usuaris, la comarca veïna queda lluny, fruit de les males connexions del transport públic.
«Ni em plantejo anar fins al Vallès Occidental. Sense cotxe i amb mala connexió de trens, ¿què fem? És com si no existís», diu Brenda Ferrer (30 anys) resident de Granollers.
Brenda Ferrer a l’estació de Granollers Centre /
Un estudi per connectar les comarques
Les connexions ferroviàries al Vallès no únicament van en boca dels usuaris, sinó que també estan molt presents en despatxos i agendes de polítics. Així, el 3 de novembre, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va licitar un estudi informatiu per connectar les línies de Rodalies R4 i R8 amb la finalitat de crear una connexió directa entre Sabadell i Terrassa fins a Granollers. Una unió que podria ubicar-se a prop del centre comercial Baricentre, entre Barberà i Cerdanyola.
«La connexió entre comarques sembla del segle passat»
El projecte disposa d’un termini d’execució de 30 mesos i compta amb una dotació pressupostària de 907.500 euros. La majoria dels usuaris preguntats per EL PERIÓDICO desconeixen l’existència del projecte ni tampoc dipositen gaires esperances: «Diuen molt i després fan poc. Si al final la connexió entre les dues comarques sembla del segle passat», es queixa, amb vehemència Paula Meneses (20 anys) des de l’estació de Granollers Centre. «No és just per als passatgers, sembla que la tecnologia avança, però, en canvi, això sempre segueix igual», afegeix la jove.
«Em compadeixo dels que han de creuar el Vallès»
«Nosaltres perquè som jubilats i, al final, si no hem d’esperar, doncs no esperem aquí», diuen fent broma Mari Carmen Rodríguez (67 anys) i Francesc Segura (70 anys), dos jubilats que esperen pacientment l’arribada del tren que els portarà de Granollers a Mataró. «Ja em compadeixo d’aquells que s’han de desplaçar amb tren fins al Vallès Occidental. A més de semblar un laberint, és una pèrdua de temps», reflexiona Mari Carmen, que no es planteja anar amb transport públic fins a la comarca veïna; ella prefereix anar a Barcelona o al Maresme, ja que no vol utilitzar el cotxe per anar al Vallès Occidental.
«A més de semblar un laberint, és una pèrdua de temps»
Per la seva banda, Francesc viu de prop les «frustrants» connexions entre comarques. Explica com ho pateix el seu fill Joan, ja que la seva parella resideix a Terrassa i cap dels dos disposa de carnet de conduir: «¿Què fan? Tenir paciència i moltes ganes de veure’s. Però hi ha dies que el trajecte s’ha allargat fins a quatre hores», explica Francesc mentre comparteix amb desesperació algunes de les «aventures ferroviàries» que han viscut tant el seu fill com la seva parella.
Francesc Segura i Mari Carmen Rodríguez esperen pacientment el tren que els portarà a Mataró /
Manel Rodríguez (25 anys) i Irene Vílchez (23 anys), en canvi, són dues veus discordants en el conjunt de les experiències recollides: ells sí que viatgen fins a l’altra comarca, però sense trepitjar les capitals occidentals (Sabadell i Terrassa). Tots dos són estudiants i es traslladen cada dia feiner a la Universitat Autònoma de Barcelona, que sí que està ben connectada amb Granollers a través de l’R8, l’estació de la qual es troba al municipi de la Cerdanyola del Vallès. De tota manera, tots dos reclamen una freqüència més elevada, ja que els trens surten cada hora: «No tenen res a veure els tempos que segueixen els trens que van direcció a Barcelona que passen cada 12 minuts», lamenta Vílchez.
«No trepitjaré mai més el transport públic»
Oriol Baquero (20 anys) és de Sabadell i està fent les pràctiques de programació en una empresa de Granollers. Per no fer equilibris entre vies de trens i sense la garantia d’arribar a l’hora, a causa de les múltiples incidències, ha optat per una altra ruta.
«M’estic traient el carnet de conduir per creuar el Vallès»
Així que ha decidit optar pel bus número 348 que va des de Sabadell Centre fins a Granollers Centre i finalment, agafa un tren d’una sola parada que arriba a Canovelles, on s’ubica l’empresa. Un trajecte que, explica, amb cotxe el faria en menys de 30’ i amb transport públic triga pràcticament 2 hores.
Així, Baquero, explica que actualment està cursant les pràctiques per treure’s el carnet de conduir i, amb un to contundent, manifesta que únicament se’l treu per poder anar a treballar. Una vegada el tingui, conclou: «No trepitjaré mai més el transport públic», una cosa contrària a la voluntat de la implementació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) que preveuen reduir la contaminació i potenciar el transport públic. Les ZBE del Vallès s’emmarquen sota la proposta de l’associació de municipis de l’Arc Metropolità, presentada l’octubre passat.
Oriol Baquero a l’estació de Granollers Centre /
