¿Què és l’impost de plusvàlua i per què el declara nul el Constitucional?

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals i nuls una sèrie d’articles de la llei d’hisendes locals, els quals estableixen un mètode objectiu per calcular la base imposable de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com plusvàlua, que determina que sempre hi hagi hagut un augment en el valor d’aquests, amb independència que hagi sigut així i de la quantitat real d’aquest increment. En concret, la sentència fa referència als articles 107.1 paràgraf segon, 107.2 A i 107.4 del text refós de la llei de les hisendes locals.

Què és la plusvàlua en la compra d’una vivenda

Al vendre un immoble, cal liquidar davant l’ajuntament on s’ubica la vivenda l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, més conegut com plusvàlua municipal. Està regulat pel reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals. La seva tasca és la de gravar l’increment que ha experimentat el valor del terreny en què s’ubica l’immoble al llarg dels anys, des del moment de la seva adquisició fins al de la transmissió.

Càlcul de la plusvàlua d’una vivenda

Per al seu càlcul, és necessari saber quant s’ha incrementat el valor del sòl, per això es multiplica el nombre d’anys transcorreguts des de la compra de l’immoble per un coeficient regulador, un percentatge que representa una taxa de revaloració i que fixen les ordenances municipals cada any. Després, es multiplica pel valor cadastral del sòl, una xifra que es troba fàcilment al rebut de l’impost de béns immobles (IBI). Finalment, s’aplica un tipus impositiu, que no pot superar el 30%.

Notícies relacionades

Pisos en venda a Barcelona que pots visitar aquest mes d’agost

¿Segona mà o obra nova?: Aquesta és l’oferta immobiliària actual a Vilanova i la Geltrú

Es tracta d’una quantitat gens menyspreable que ha de ser abonada en un termini que va dels 30 dies fins a l’any, en funció del tipus de transmissió de què es tracti. Així, quan es tracta d’una compravenda, el termini és de 30 dies, mentre que, si es tracta d’una herència, el termini puja fins als sis mesos, que es poden prorrogar fins a l’any. Hi ha casos en què s’està exempt de l’obligació de pagar la plusvàlua, com en les dacions en pagament, edificis protegits o històrics, quan el subjecte passiu és una ONG, transmissions de l’Estat o de la Sareb, en cooperatives, etc.

El venedor és el subjecte passiu de la plusvàlua en les operacions de compravenda. No obstant, si el venedor no resideix a Espanya, llavors serà el comprador el que respongui per aquest gravamen. El responsable de liquidar-lo haurà d’acudir a l’ajuntament a liquidar aquest impost. No obstant, als ajuntaments de grans capitals, se sol facilitar el tràmit a través d’internet i es pot generar un imprès d’autoliquidació per abonar-lo en una sucursal d’una entitat bancària col·laboradora.