Metralla

La brossa espacial i la mental s’assemblen en el fet que totes dues floten en un univers sense vores aparents alliberant brillantors semblants a les dels astres veritables. El cervell ocupa un espai petit, però la ment és un lloc sense atmosfera en el qual les idees o els records van i venen impulsats no se sap gaire bé per què, ja que en l’espai intel·lectual no hi ha brisa. Fa tres dies que recito interiorment la lletra d’una cançó popular, d’un bolero per ser més exactes, en el qual vaig somiar la setmana passada. Gira, en fi, entorn d’una òrbita el centre de la qual em resulta invisible. En algun moment, espero, una força l’atraurà cap a una altra òrbita i desapareixerà, momentàniament almenys, de la meva vida.

Brossa mental, aquesta cançoneta és brossa mental. Moltes de les notícies que llegeixo al diari o que escolto per la ràdio i la tele no em concerneixen, però una vegada que ingressen en la meva atmosfera es neguen a abandonar-la. La família reial britànica m’importa un rave. Les seves peripècies, no obstant, tenen la facilitat d’instal·lar-se a les galàxies del meu món amb més facilitat que el pensament aristotèlic. Preferiria pensar més en Aristòtil que en Kate Middleton, però no sempre ho aconsegueixo. Durant els minuts que precedeixen el son és quan més visibles es fan aquests objectes voladors que torben el meu descans. Sense que jo faci res per provocar-los, acudeixen a la meva memòria jugadors de futbol o de tennis la trajectòria dels quals ni m’interessa ni segueixo i que no obstant algú va llançar al meu espai psíquic com el que llança un coet des de cap Canaveral.

La brossa mental no sempre és aliena. Amb freqüència l’he produït jo mateix en el passat i ve ara a omplir-me de por i de remordiments. De por, perquè no em reconec en aquests actes i de remordiments, perquè no deixo de reconèixer-m’hi. Soc jo i no soc jo alhora. La meva ment és meva, però també el resultat d’una alteritat que l’educació ha implantat en la meva biografia. Per fugir d’aquests pensaments torbadors, imagino un viatge espacial de veritat: em veig anant a la Lluna, per exemple, però tard o d’hora, abans d’arribar-hi, em surt al pas un tros d’acer d’un vell satèl·lit o un tros de metralla d’una idea antiga.