Les classes dirigents espanyoles estan fragilitzant l’Estat que la sentència del 19 d’octubre del 2019 va pretendre apuntalar amb les condemnes als dirigents polítics i socials jutjats pels fets de setembre i octubre del 2017 a Catalunya. És veritat que la pandèmia del coronavirus s’ha creuat amb la crisi institucional que ja patíem i n’ha creat una de sanitària de proporcions gegants i una altra de social i econòmica que no estava en absolut prevista. Però els gestors del sector públic –i tot i que no tots en la mateixa mesura ni amb el mateix nivell de responsabilitat– en comptes d’aguditzar el sentit d’Estat, tancar files en el que és essencial, debatre civilitzadament en el més contingent, semblen haver-se llançat per un tobogan de despropòsits fins al punt que el «somieig» del procés sobiranista –en versió del Tribunal Suprem– podria transformar-se en una iniciativa més corpòria i versemblant del que va estimar la Sala Segona i del que suposen els circuits del poder estatal a Madrid.