La pressa va dur qualitat

Encara que sembli un contrasentit, la pressa va portar qualitat. Interessava construir molt ràpid, per donar resposta a la demanda ingent de vivenda, de manera que el Pla Parcial de Bellvitge, que el 1956 preveia edificis de sis plantes, va doblar l'aposta en tot just un lustre fins a les 12 plantes, més dues d'ús comú. ¿Però com es podia emprendre l'obra? Els murs de totxo convencional no servien per edificar a tanta altura.

En aquell moment va ser quan la immobiliària Ciudad Condal es va interessar per la patent de l'empresa francesa Estiot, a Dijon, que treballava amb un sistema llavors pioner a Espanya: els mòduls prefabricats. «S'elaboraven unes planxes de formigó armat de gran format, de 8 per 2,30 metres, i després es traslladaven amb una torre-grua, muntada al voltant dels blocs, que es desplaçava sobre rails de tren. D'aquesta manera, els edificis es construïen encaixant peces, com un mecano», explica l'arquitecta Sandra Bestraten.

Notícies relacionades

El bloc resisteix

El futur Hospi de Jordi Alba i Thiago Alcántara: objectiu, arribar a Primera Divisió

Les planxes no constituïen un sistema barat de construcció, però sí molt ràpid. Es fabricaven, a més, a peu d'obra, en una factoria erigida expressament al costat de les edificacions, cosa que agilitzava encara més el procés, subratlla el seu company, el també arquitecte Emili Hormias. I en veritat que va ser ràpid. Els operaris, dirigits per l'enginyer Salvador Domínguez, aixecaven cada dia l'estructura d'entre quatre i vuit pisos. Contribuïa també a la celeritat un sistema d'encofrat que escalfava el ferro dins del formigó perquè forgés en tot just 24 hores. «Com que s'havia d'endurir molt de pressa, s'havia de posar més ciment, i al final això va redundar en obres de més qualitat», destaca Bestraten.

A més, es va usar formigó per als murs estructurals. ¿Avantatges de la consistència en la vida domèstica? La insonorització de les vivendes, perquè la densitat del formigó impedeix que passi el soroll. ¿Inconvenients? No es poden fer regates. Els blocs han resistit bé el pas del temps: «No tenen ni una sola fissura i estructuralment estan perfectes», diu Bestraten. Potser l'única queixa que expressen els veïns es refereix als ascensors, que no s'aturen a cada pis.