L'Església es redimeix amb la confraria 15+1

Han hagut de passar gairebé quatre dècades perquè arribi la redempció i la indulgència. Quasi 40 anys perquè l’Església intenti reparar el greuge que va suposar per a una petita colla d’immigrants procedents majoritàriament d’Andalusia que la parròquia Nostra Senyora de la Llum es negués a reconèixer la processó que miraven de muntar per mantenir viva la flama de les tradicions de les seves terres d’origen. Un rebuig dolorós, tal com recorda el president de la confraria 15+1 de l’Hos-pitalet, Manuel Romera, que és qui ha rebut les disculpes del pare Murillo, el titular de la parròquia aleshores i també en l’actualitat. Disculpes acceptades.

«Ni això ens va aturar. Érem quatre sonats el 1977, amb una taula i una estampeta de la Mare de Déu de la Macarena el primer any; tot just una quinzena poc després, quan vam decidir anomenar-nos 15, per nosaltres, i +1 pel poble, que ens va donar suport per poder complir el nostre somni», recorda. Avui tenen la gratitud fins i tot de l’arquebisbe sortint de Barcelona, Lluís Maria Martínez Sistach, que just abans de deixar el càrrec va voler departir amb Romera per mostrar-li el seu reconeixement «per la feina d’acostament» que feien envers l’església que un dia els va girar l’esquena. I per traslladar-li que entenia que hi hagués malestar.

PECATS

Notícies relacionades

Inici de la Setmana Santa passat per aigua

Minivacances de Setmana Santa com abans de la crisi

Misteris del destí, el que era un obstacle que ningú abans havia salvat per impulsar una confraria és avui el tret distintiu que consolida la seva identitat i el reconeixement a tot Espanya. Avui sumen més de 700 socis i més de la meitat tenen menys de 30 anys, proclama el president. Gent que ha crescut veient sortir la imatge de Jesús el Natzarè de la plaça de la Bòbila en comptes de la parròquia del barri i que assumeixen la condició laica de l’entitat només perquè els seus estatuts no són eclesiàstics. Per res més. «A la confraria tots creiem, però cadascú tria la forma com vol relacionar-se amb Déu. No fa falta la ceremoniositat d’una parròquia. Jo mateix no vaig a missa cada diumenge, però moltes vegades, a la nostra capella, m’acosto al meu Crist i li dic ‘Mestre, dóna’m un cop de mà, quillo’. I com jo, molta altra gent», diu.

Avui desenes de milers de persones assisteixen a les diverses processons de la 15+1, que ja miren el cel i creuen els dits perquè el temps els respecti. També tenen l’esperança que l’Església entengui «que els temps canvien». «No volem que ens imposi res un capellà que llegeix un sermó, volem que s’ho cregui de debò. Ens agradaria una Església que no s’alarmi per dos nòvios fent-se un petó a missa o per una noia en minifaldilla», explica. Si el catolicisme és capaç d’adaptar-se, Romera també veu factible un «canvi progressiu de mentalitat» que permeti que la processó 15+1 compti amb la presència d’un rector a la comitiva. «Tot pot canviar amb bona predisposició. L’únic que no m’imagino és el meu crist sortint d’un lloc que no sigui la Bòbila», confessa.