'Can Trinxet Viu': L'Hospitalet també reivindica gestionar els seus espais

Dalt de la majestuosa xemeneia, un ocell observa des del privilegiat mirador les naus mig en ruïnes envoltades de males herbes. En un extrem del recinte visiblement abandonat, hi ha una petita parcel·la neta. Hi treuen el nas, gairebé descarades, unes quantes flors. És primavera. Unes lletres pintades a mà sobre una fusta revelen que es tracta d’un projecte de jardí comunitari. La muntanya de males herbes amuntegada en un racó indica que ja s’ha fet molta feina netejant, i que queda molt per fer. “A més del jardí, volem que també sigui un hort. Un punt de trobada per a les veïnes”, explica Aïda Valle, veïna de l’Hospitalet i una de les impulsores de l’espai que, ben aviat, quan acabin d’arreglar-lo, volen omplir d’activitats de cultura popular, més enllà de les relacionades amb la terra.

El pati del darrere de l’ara decadent recinte fabril on està començant a créixer vida és Can Trinxet, patrimoni històric i arquitectònic de la segona ciutat més habitada de Catalunya. L’Aïda forma part de la plataforma veïnal ‘Can Trinxet Viu’, que s’ha proposat reivindicar l’edifici seguint el model barceloní de Can Batlló.

La plataforma va néixer fa un any i mig “de forma bastant orgànica”, assenyala Francisco Rubio, un altre dels seus integrants. “Can Trinxet –prossegueix– estava en l’imaginari col·lectiu dels moviments de base de la ciutat des de feia molt de temps”. La Comissió de Festes de Santa Eulàlia i altres entitats ja l’havien demanat per fer algunes activitats, i va ser l’Associació de Veïns i Veïnes 5 carrers de Santa Eulàlia la que va vehicular aquest sentiment i va convocar una primera reunió a l’espai el 10 de juny del 2018. Hi van assistir unes 250 persones, que van tenir clar que valia la pena lluitar per la recuperació de la vella fàbrica davant la “necessitat de disposar d’espais comuns on desenvolupar iniciatives compartides en benefici de la ciutadania des d’un punt de vista comunitari”.

Allà va néixer la treballada proposta ‘Can Trinxet, un espai social i obert a la ciutat’ que van entregar a l’alcaldessa Núria Marín en una reunió que van mantenir el 6 de març.

Canvi de lògica

Sobre l’espai han sobrevolat durant les dècades que fa que és abandonat diverses idees, sense que, sobra dir-ho, se n’hagi materialitzat cap. “Esperen que arribi un inversor milionari i el rehabiliti, com amb la vella fàbrica Godó i Trias i el Centre Europeu de Medicina Xinesa”, considera Francisco. “Volem trencar amb la lògica que regia la ciutat abans de la crisi, de fer obres faraòniques amb inversions milionàries, com va passar amb Tecla Sala. No és el nostre model. Volem rehabilitar, esclar, però sense grans pretensions. Es tracta de donar-li vida. D’obrir-lo i utilitzar-lo”, resumeixen tots dos, que insisteixen que tan important com la seva recuperació –per una qüestió patrimonial–  és la seva gestió, que volen comunitària. “A Barcelona hi ha tradició d’espais recuperats pels veïns i autogestionats, a més de Can Batlló, també la Flor de Maig, al Poblenou, però aquí, a l’Hospitalet, no”, asseguren.

Una altra de les línies del projecte redactat i defensat per la plataforma, que compta amb el recolzament de 30 entitats del barri i la ciutat, és recuperar la memòria obrera de les dones. El 1923, dels 1.155 treballadors (representant el 45% de la població censada a la ciutat), 863 eren dones. Des de la plataforma els agradaria trobar-ne algunes  –o a les seves filles o netes– per recollir i reivindicar les seves històries.

“Reivindiquem l’Hospitalet com a ciutat de classe treballadora. La memòria obrera i de lluita veïnal es tracta sempre de manera nostàlgica, les lluites dels 70, com si ja s’hagués guanyat tot, i no. l’Hospitalet continua sent una ciutat obrera i aquesta lluita de classe és viva. Aquest espai podria servir també per teixir complicitats entre les lluites feministes, antiracistes, per la vivenda, contra la precarietat... Un espai de cohesió social i cultural”, afegeixen.  

Qüestió de seguretat

La mateixa tarda del 10 de juny de l’any passat, quan les 250 persones que s’hi havien reunit ja se n’havien anat, va caure un dels porxos. Per seguretat, des d’aleshores no han pogut organitzar res més a l’interior. “L’ajuntament ara està tancant l’espai amb tanques per evitar que algú hi pugui entrar, però aquesta no és l’obra que volem. Volem que l’arreglin per entrar, no gastar diners en tancar-lo”, expliquen. Volen, a més, formar part de la taula en què es decideixin les obres definitives, com està passant amb el teatre Arnau o va passar amb la Lleialtat, a Barcelona, i a la redacció de les bases del concurs per a la rehabilitació.

El regidor de Santa Eulàlia i de Cultura de l’Hospitalet, David Quirós, precisa que els actuals treballs, finançats amb fons de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), no acabaran fins a finals del 2020. A més de les tanques per una qüestió de seguretat, faran una mínima adequació de l’espai, com instal·lar-hi aigua i llum. “Coincidim amb la plataforma en què és un espai patrimonial molt gran, 4.500 metres, 5.500 amb els espais entre naus, i cal recuperar-lo”, assenyala el regidor, que confirma que a la reunió mantinguda amb la plataforma el mes passat van recollir la proposta, que estan estudiant. “Coincidim també que un dels seus usos sigui un espai de memòria”, afegeix. Quirós també assenyala que l’equip de govern té clar que volen que sigui un espai cultural. Es troba al mig del districte cultural. Quin tipus d’equipament cultural és el que està en joc.

“Una inversió molt important”

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Quant a les obres definitives, no hi ha notícies. “Es requereix una inversió molt important”, recorda Quirós, que indica que la seva intenció és obrir un debat amb la ciutadania per decidir el futur de l’espai. “Amb totes les entitats implicades, no només amb la plataforma”, puntualitza, abans d’acabar amb un “no estem tancats a res”.

Des de la plataforma tampoc estan tancats a res, però tenen clar que continuaran treballant fins a aconseguir un Can Trinxet autogestionat. Ja han posat el primer peu al jardí que aviat serà hort i la seva idea és anar teixint comunitat cada dia.