Un castell medieval enmig de l'Hospitalet

Sota un frondós bigoti blanc, una boca de la qual no paren de sortir històries. Per parlar de Rafael Algarra es fa gairebé impossible no recórrer al tòpic de la memòria viva. I és que aquest veí de l’Hospitalet de Llobregat va néixer fa 75 anys a la Casa de la Torrassa, darrere de la qual es van descobrir les restes del Castell de Bellvís, la fortificació medieval reivindicada pels veïns. "Aquí hi havia la cuina, i aquí, el menjador", explica assenyalant les rajoles que es conserven al terra, rere el reixat i davant la imponent muralla entre els números 123 i 129 de la Ronda de la Torrassa. A l’altra vorera, el venedor de butà avança a pas lent. Va carregat com de costum i el barri fa pujada. Anuncia la seva arribada amb el característic ‘clinc, clinc, clinc’ de les bombones. Les restes del castell, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, són al cor de l’espès barri la Torrassa i és dilluns al matí.

Per aquesta mateixa costa acaba de pujar, també amb una certa dificultat, Maria Fañanàs, veïna de la Torrassa i, com el Rafael, membre de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís, nascuda el juliol de l’any passat amb l’objectiu de "no permetre que el pas del temps i la deixadesa facin desaparèixer els elements patrimonials del barri". El principal, el que queda del castell, descobert fa més d’una dècada, el maig del 2008, durant els treballs previs a les obres de rehabilitació de la Casa de la Torrassa –on va néixer el Rafael– per convertir-la en un centre obert de lleure per a nens i joves. 

Abans de la intervenció, l’ajuntament va realitzar un estudi i diferents excavacions arqueològiques preventives que van confirmar la presència d’una construcció medieval de planta rectangular construïda "en un moment no posterior al segle XII", segons va explicar el consistori amb orgull en aquell moment.

Els arqueòlegs també van trobar una fossa de grans dimensions al costat del castell, documentat des del segle X, més tard denominat la Torrassa i reconvertit en masia en l’època medieval i moderna. «Després de la troballa, l’ajuntament va buscar un espai alternatiu per al centre obert, que està molt bé, però el castell va quedar abandonat. Oblidat", exposa la Maria, que demana que es prenguin les mesures necessàries i urgents per a la seva protecció –"té diverses esquerdes vives", assenyala– i que es rehabiliti després per convertir-lo "en el que els veïns vulguin". "La nostra reivindicació és exactament la mateixa que la dels companys de Can Trinxet [vella fàbrica tèxtil també abandonada de propietat municipal a la veïna Santa Eulàlia]; la recuperació del patrimoni i l’autogestió veïnal", apunta amb determinació i un somriure còmplice aquesta apassionada activista veïnal recolzada a la seva crossa. 

"El que no volem és que això es converteixi en altres oficines municipals. Cada vegada que rehabiliten alguna cosa ho converteixen en oficines municipals. Volem que sigui per al barri. Poder entrar-hi", afegeix el seu company Manuel Trullols.

En aquests mesos de mobilitzacions, han reunit i entregat a l’alcaldessa Núria Marín, amb qui s’asseuran aquest dijous, un miler de firmes i han aconseguit petites victòries, com que el municipi faci caure la paret que tapava el castell, per donar-li més visibilitat a peu de carrer. També, després d’un incòmode incident amb tècnics municipals, van aconseguir que el consistori pengés, fa poques setmanes, dos plafons en els quals s’explica que aquella paret protegida amb una tanca és ni més ni menys que un castell medieval. S’hi pot llegir el següent missatge: “Rehabilitem el Castell de Bellvís per convertir-lo en un equipament municipal per al barri”.

Bressol de l’anarquisme

"A curt termini ens conformem que el protegeixin perquè no caigui i li donin més visibilitat al barri, amb quatre focus i quatre cartells", resumeix César Ornat, un altre dels membres de la plataforma.

Rodejat dels seus veïns, que l’escolten encantats, el Rafael, continua recordant. "La Torrassa va ser un barri de tradició anarquista. No m’estranyaria que quan entrin al refugi antiaeri que hi ha a sota del castell hi trobin armes. Era un rumor molt estès, que les guardaven allà", narra aquest veí. Sí, a sota del castell també hi ha un refugi antiaeri, que aquest combatiu grup de veïns demanen obrir com a espai de memòria. 

“A la galeria s’entrava per l’hort de casa meva. Vaig entrar diverses vegades; el meu veí Pepe va intentar sense èxit utilitzar-lo per cultivar xampinyons. Però, com que van tapar l’altra entrada, no va funcionar", explica l’home, que també recorda que quan era una criatura, als anys 50, va presenciar la persecució d’un home armat a un policia. "El que corria davant era el policia, ¿eh?", riu.

Història medieval del delta del Llobregat

Notícies relacionades

'Can Trinxet Viu': L'Hospitalet també reivindica gestionar els seus espais

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

El regidor de Cultura, David Quirós, defensa que durant els últims mesos han estat fent algunes obres d’adequació. “En la reunió que mantindrem aquest dijous amb l’alcaldessa presentarem als veïns un petit esbós del que podria ser el pla funcional i l’adequació de l’entorn del castell i també farem una visita amb ells [veure'l per dins és una altra de les seves demandes]", assenyala. L’edil apunta que es tracta d’un edifici petit, d’uns 250 metres útils, més uns 500 de jardí, i que la idea de l’actual equip de govern és convertir-lo en un espai de recuperació de la memòria de la història medieval del Delta del Llobregat. 

"La intenció és que sigui un espai molt de visita, amb molt suport audiovisual, amb models en tres dimensions de com era l’edifici original; jugar amb la tecnologia i la imatge", prossegueix Quirós. El pla de Marín per al jardí és convertir-lo en un mirador –les vistes sobre la platja de vies i els característics blocs alts de la ciutat són impressionants–, que serveixi també "de punt de trobada, amb un petit auditori on es puguin programar espectacles de petit format a l’estiu".