La urbanització de Cosme Toda manté en suspens el barri de Sant Josep de l'Hospitalet

Les tasques de perforació del subsol de l’illa de Cosme Toda de l’Hospitalet de Llobregat es van veure paralitzades la setmana passada a causa de la troballa d’una sèrie de dipòsits i galeries subterrànies que connectaven les antigues fàbriques de Cosme Toda, Can Llopis i Can Batllori, construïdes a finals del segle XIX i dedicades a la indústria ceràmica.

El descobriment va donar la raó a les plataformes veïnals i als historiadors locals, que sospitaven l’existència d’aquests túnels fora dels soterranis de les fàbriques, i que estan en peu de guerra des que el 5 de desembre van començar les obres d’urbanització de la vella zona fabril per convertir l’espai en un gran complex, que allotjarà prop d’unes 900 noves vivendesamb un espai lliure de 15.000 metres quadrats, i que contempla la rehabilitació dels tres edificis patrimonials en equipaments públics, tot i que «el seu ús específic encara no està sobre la taula», segons apunten fonts municipals.

La polèmica no és nova. Aquest conflicte entre el patrimoni i la necessitat de donar més serveis públics en un barri saturat com el de Sant Josep és un altre dels nombrosos episodis que se succeeixen a l’Hospitalet des dels últims anys, com en el cas del Castell de Bellvís, el recinte de Can Trinxet, o la conservació d’una de les últimes zones agrícoles de la ciutat, a l’entorn de Cal Trabal, entre d’altres.

No obstant, mentre l’Ajuntament defensa que la ciutat té una necessitat urgent d’ampliació i renovació del parc de vivenda, alguns veïns, plataformes i historiadors consideren que s’ha d’implementar un nou model urbanístic «que preservi la identitat dels barris –respectant-ne la història i el patrimoni–, que tingui en compte les necessitats urgents de la ciutadania en matèria d’equipaments i serveis públics, i que eviti l’especulació amb la vivenda i la gentrificació».

Un arqueòleg per supervisar les obres

Ara, a petició de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la constructora GRUPMAS –encarregada de la primera fase d’urbanització de Cosme Toda– ha contractat un arqueòleg que supervisi les obres, «no amb la voluntat de conservar, sinó de documentar les troballes, mentre prossegueixen totes aquelles tasques que no impliquin treballs de demolició», afirmen fonts de l’empresa. 

Mentrestant, des de la plataforma de veïns del barri de Sant Josep Stop massificació L’H Cosme Toda denuncien el que consideren una actuació d’«especulació immobiliària» i «irregularitats en el projecte urbanístic»; i reclamen al consistori «un procés més participatiu en el desenvolupament urbanístic del barri»; així com que es faci «un estudi exhaustiu del patrimoni de l’illa fabril, abans de començar qualsevol projecte de construcció», per la «importància històrica del lloc» i la possible «perillositat» que comporta la perforació del subsol.

I és que, durant la guerra civil, el conjunt de fàbriques de Cosme Toda van ser reconvertides en indústries armamentístiques per proveir el bàndol republicà. No obstant, un dels magatzems de bombes va explotar i va produir una gran detonació. «I avui desconeixem si en una de les galeries sepultades hi continua havent material explosiu», diu l’historiador Ireneu Castillo.

El complex de Cosme Toda, Ceràmiques Llopis i Ceràmiques Batllori, ubicat a la mateixa illa del barri de Sant Josep, extreia l’argila vermella del subsol mitjançant galeries subterrànies que s’interconnectaven perquè les empreses eren contigües. «Això era un epicentre obrer, que va arribar a tenir fins a 13 forns que produïen el material amb què es va construir l’Eixample de Barcelona», diu, orgullós, Daniel Rueda, membre de la plataforma Stop massificació L’H Cosme Toda.

Es tracta de la mina d'argila que hi ha sota la Cosme Toda. Durant la Guerra Civil es va utilitzar com a polvorí (amb brutal explosió inclosa) i connectava les 3 empreses que hi ha al solar: can Llopis, Cosme Toda i Can Batllori. https://t.co/NQnh4NE9dy

— Ireneu Castillo (@ireneuc) 15 de agosto de 2019

Durant la guerra civil i, després de ser col·lectivitzades, la interconnexió subterrània de les fàbriques les va convertir a «el lloc idoni per ubicar un polvorí on fabricar obusos per a l’aviació i les tropes republicanes que lluitaven al front», afirma Castillo. No obstant, el 17 de novembre de 1938 es va produir una explosió –les causes de la qual es desconeixen– que, «si no arriba a ser per la ràpida intervenció dels bombers, hagués provocat la desaparició de mig Hospitalet, a causa de la gran quantitat de trilita emmagatzemada», diu l’historiador.

Anàlisi amb georadar

En l’actualitat, el projecte d’urbanització de l’illa de Cosme Toda preveu donar un ús públic –una vegada remodelats– als tres edificis fabrils que encara queden drets, així com conservar les dues antigues xemeneies del complex.

Un tracte que, no obstant, no rebran els túnels, galeries i dipòsits subterranis, malgrat que es troben algunes referències de la seva importància en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (PEPPA), per «no tenir valor patrimonial» segons el consistori; un fet que suscita crítiques entre els veïns del barri, que feia mesos que demanaven que un arqueòleg «neutral» fes un seguiment de les obres, lamenta el membre de la plataforma, Daniel Rueda. 

«Dins del planejament d’urbanització aprovat ja es va contemplar la protecció dels edificis històrics catalogats en el PEPPA», afirma el primer tinent d’alcalde de l’Hospitalet, Francesc Josep Belver. «Però a més, des del consistori es va demanar a la junta de compensació [conjunt de titulars del terreny] que fes un informe de prospecció arqueològica a la zona de les xemeneies per detectar calderes i conductes», diu. «Ara s’estan fent les tasques d’urbanització de l’espai lliure exterior i, al perforar el terra, estan sortint elements que ja teníem identificats i d’altres que no, per això hem demanat la presència permanent d’un arqueòleg», continua. 

No obstant, en vista de la sospita dels veïns de tractar-se d’un possible «conflicte d’interessos», a l’haver sigut un informe encarregat per la mateixa junta de compensació i un arqueòleg contractat per la constructora, el primer tinent d’alcalde ha volgut recalcar que les obres es faran «sota la vigilància i el control dels poders públics», i ha anunciat exploracions amb georadars «que aportaran tranquil·litat tant als veïns com als operaris per saber què hi ha de forma anticipada, abans de perforar».

Blocs de 13 pisos

La fase del planejament del gran projecte d’urbanització de la zona de Cosme Toda es va aprovar el 2008 dins del marc del Pla de reforma de les àrees industrials de l’Hospitalet (PRAIH). El planejament contempla la construcció de 4 torres de 13 pisos, 6 blocs de 8 pisos, 6 blocs de 7 pisos i 8 blocs de 4 pisos, que allotjaran 885 vivendes –597 de promoció privada, i 288 de protegida. Els primers intents d’edificar en aquest espai daten de l’any 1999; tot i que en aquell moment només es preveia la construcció de 250 vivendes. 

Ara, els veïns, en alerta des de fa mesos, denuncien irregularitats, mentre que l’Ajuntament només veu beneficis per al barri. «Des de la plataforma, considerem que és un planejament urbanístic insostenible i il·legal, i estem convençuts que tard o d’hora s’acabarà denunciant i demostrant», afirma el veí Daniel Rueda. 

«És una intervenció important però el parc de vivenda de l’Hospitalet és molt antic i necessita renovar-se i augmentar per fer front a les necessitats de la ciutadania», diu el primer tinent d’alcalde Belver. «A més, a Cosme Toda hi haurà un espai lliure i públic de més de 15.000 m2 i els edificis patrimonials es destinaran a equipaments públics», diu, tot i que el seu ús concret no està ni tan sols sobre la taula. 

Entre les suposades irregularitats denunciades pels veïns crítics hi ha el tema de les ombres. I és que diversos experts opinen que aquests nous edificis de gran mida es taparan la llum solar els uns als altres. «De les quartes plantes cap a baix, no tindran sol en tot l’hivern», afirma l’arquitecte Fran Villaescusa, en declaracions a TV-3.

Mentrestant, i malgrat no tenir encara llicències, ja hi ha algunes promotores que estan venent pisos en règim de precomercialització. «Una pràctica habitual», segons el cap de serveis de projectes estratègics de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Lluís Traveria. «Tot i que cada projecte haurà de complir el planejament aprovat i la normativa vigent, o no s’atorgaran les llicències corresponents», afirma.

«Es reprèn, així, un projecte fet amb la filosofia constructora de llavors, és a dir, amb la de la bombolla immobiliària. Sense tenir en compte que els serveis i equipaments públics del barri estan absolutament saturats», opina el membre de la plataforma Stop massificació L’H Cosme Toda, Daniel Rueda. «Aquesta macroconstrucció és un regal enverinat per al barri», afirma, mentre assenyala que el patrimoni històric quedarà «sepultat» sota tant edifici de ciment. 

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

En la mateixa línia es pronuncia l’historiador Ireneu Castillo: «No estem en contra del progrés, però tampoc volem que es destrueixi la riquesa de la ciutat. Volem que el patrimoni es pugui fer visitable i s’estudiï i expliqui la història local abans de posar maons». Una vegada més, patrimoni i necessitats socials entren en contradicció a la segona ciutat catalana. 

Més notícies de l’Hospitalet