Recursos a contrarellotge per als sensesostre metropolitans davant el coronavirus

Després d’anunciar les primeres mesures a Espanya per combatre el coronavirus, els menjadors socials i albergs de les grans ciutats com Barcelona van començar a acumular cues de persones sense llar. No obstant, en municipis pròxims a Barcelona la problemàtica s’incrementa davant la falta d’equipaments per acollir les persones que viuen al carrer i, en moltes ocasions, el pes de l’atenció recau en les entitats socials i veïnals dels respectius municipis.

Ara, davant les mesures aprovades per la Generalitat i el Govern d’Espanya, els consistoris improvisen mesures a contrarellotge per atendre les persones que viuen en uns ‘llimbs’ de recursos habitacionals. Aquest dilluns 17 de març, el Ministeri de Defensa va aprovar una col·laboració entre els Serveis Socials i la Forces Armades per «assistir a les persones sense llar davant l’emergència sanitària i social causada pel Covid-19».

Per la seva banda, la Direcció General d’Afers Socials de la Generalitat també va aprovar el passat 14 de març un pla de mesures urgents per atendre les persones en situació de sensellarisme. Entre les propostes, la Generalitat manté la descàrrega de part d’aquesta atenció en els mateixos projectes i plataformes que treballen dia a dia amb aquests grups: «identificar les entitats socials que atenen aquest col·lectiu al seu territori i reforçar la seva col·laboració», defineix el document.

Falta de recursos previs

Ferran Busquets, portaveu de la Fundació Arrels, explicava ja la setmana passada que la situació de les persones sense llar s’havia complicat perquè molts dels recursos habituals s’havien tancat davant l’arribada del coronavirus. «Portem anys demanant que s’obrin més espais i, si ho haguessin fet, ara seria més fàcil atendre’ls», denuncia Busquets, qui també explica que «més d’un 30% de les persones que dormen al carrer tenen una malaltia crònica i són grup de risc».

Entre les mesures de la Generalitat també es proposa «dur a terme una detecció proactiva de persones que puguin estar encomanades», però no és simple. El 2019, la Fundació La Vinya de l’Hospitalet de Llobregat va iniciar un projecte d’acompanyament social a persones sense llar als barris de Bellvitge i Gornal. Es tracta d’un grup de voluntaris que mira de combatre la invisibilització que pateixen aquestes persones a l’Hospitalet, l’única de les deu ciutats amb més habitants de Catalunya que no ha realitzat cap recompte de persones sense sostre. Laura Alzamora, responsable dels projectes de recolzament a les necessitats bàsiques de La Vinya, denuncia que els qui dormen al carrer tampoc estan empadronats i, al no estar controlats, es complica la seva atenció.

Alzamora explica que part dels voluntaris del projecte també són grup de risc, per la qual cosa s’ha modificat la seva actuació habitual. No obstant, assenyala que els han donat l’alerta perquè, si van a la compra, adquireixin també menjar i material de protecció per a les persones sense llar, mirant de reduir així el seu risc de contagi. El projecte ‘Actua al Carrer’ de la plataforma ActuaVallès de Sabadell, dedicat a fer prospeccions i a atendre persones que viuen al carrer, també s’ha vist minvat i, ara per ara, «està fent atencions i seguiment telefònic als qui en disposen. A nivell de protecció civil és la Creu Roja la que s’encarrega de fer les sortides matins i tardes», explica la Míriam Fernández de ActuaVallès.

Espais habilitats

Des de la Generalitat es va instar a mantenir operatius els equipaments habilitats per a la campanya de fred i habilitar nous equipaments «de manera temporal i amb caràcter urgent allà on sigui necessari per evitar aglomeracions als dormitoris i espais d’ús comú». També des del Ministeri de Defensa expliquen que es contempla l’«habilitació d’espais amplis per allotjar, alimentar, garantir la higiene i atendre persones sense llar (...) amb possibilitat de zona d’aïllament per a persones infectades».

No ha sigut fins a l’arribada de la crisi del coronavirus que alguns dels grans municipis de l’àrea de Barcelona s’han anat mobilitzant. Un dels primers ajuntaments en aprovar mesures per atendre les persones sense sostre va ser el de Terrassa, que divendres passat 13 de març ja va anunciar que l’alberg de l’Andana es mantindria obert «prenent les mesures d’higiene i seguretat pertinents». Des de l’Ajuntament de Badalona han pres mesures similars i el centre Víctor Balaguer es manté obert les 24 hores del dia per a les 25 persones que hi pernocten habitualment, de manera que no s’exposin a sortir al carrer. Respecte a les persones que segueixen sense sostre «estem buscant un espai físic per saber on col·locar-les», expliquen fonts municipals.

Altres grans ciutats com Sabadell, Santa Coloma o Mataró esperen trobar espais de pernocta i confinament. Des de l’Ajuntament de Santa Coloma expliquen que el cos de policia local i Mossos s’encarreguen de patrullar els carrers de la ciutat a la recerca de persones sense sostre i que «se’ls ofereix recurs de pernocta i el menjador social», tot i que no entren en detall i afirmen que la passada nit, primera del dispositiu, es van localitzar 14 persones i que totes «van rebutjar el recurs de pernocta».

En cas que alguna de les persones localitzades presenti símptomes, serà traslladada a l’Hospital Esperit Sant de Santa Coloma o a Can Ruti (Badalona). Per part de l’Ajuntament de Mataró afirmen estar buscant «un espai adequat on centralitzar l’atenció» i que mentrestant s’està «garantint l’allotjament en serveis d’hostaleria».

Albert Sales, investigador superior a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, afirma que «no val qualsevol cosa a l’hora de combatre el sensellarisme». Es mostra crític amb el sistema d’albergs per atendre les persones sense sostre i explica que en aquests espais, en cas de confinament, es podrien «generar tensions». «Hem de treure un aprenentatge molt seriós, solucionar el sensellarisme no passa per donar sostre, sinó per garantir el dret a la vivenda», sentencia Sales, qui també assenyala que ciutats europees que han basat els seus programes de sensellarisme a la vivenda «podran oferir ajuts més individualitzats i una millor resposta» a la crisi del coronavirus.

Menjar per emportar

Les mesures de seguretat per evitar els contagis per coronavirus han portat que persones sense recursos no puguin accedir a alguns menjadors socials i l’alternativa ha sigut la preparació de tuppers, que hauran de menjar on bonament puguin.

Des de Ningú Sense Llar Gramanet, entitat que va néixer durant l’onada de fred del 2017 per donar empara als sensesostre de Santa Coloma de Gramanet, explicaven ja divendres 13 passat que a Santa Coloma s’havia instaurat un «servei de take away» amb aliments que es poden escalfar i menjars freds, per a qui no tenen possibilitat d’entebionar un plat.

Notícies relacionades

La filla de l'organitzadora de l'autocar sinistrat: "El conductor deia 'no frena, no frena!'"

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

La mateixa estratègia s’ha seguit al centre Folre de Badalona, que ha mantingut obert el servei de dutxes, però ha tancat el menjador i entrega els menjars en «tuppers individuals», també a les persones que pernocten a Víctor Balaguer.

Més notícies de Sabadell, l’Hospitalet, Santa Coloma, Terrassa, Mataró i Badalona en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA