La calor de l’estiu revifa el debat sobre la falta de zones verdes a l’Hospitalet

Ja submergits en plena onada de calor, amb temperatures que superen els 30 graus, Catalunya es prepara per a una nova escalada dels termòmetres aquest divendres. Entitats ecologistes i veïnals metropolitanes demanen a les respectives administracions més espais verds on poder arrecerar-se de les altes temperatures, que cada cop es produeixen amb més freqüència. Aquest dijous 17 de juliol, una vintena de veïns de l’Hospitalet de Llobregat s’han concentrat davant la regidoria del districte II de la ciutat per reclamar al consistori que no tali els arbres del carrer Dr. Martí Julià, un dels pocs «pulmons verds» de què disposen els barris de Collblanc-la Torrassa.

La falta de verd és un problema comú dels grans municipis de l’àrea de Barcelona. Dels 23 municipis de més de 50.000 habitants de Catalunya, 10 es troben per sota el barem de zones verdes que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que és d’un mínim d’entre 10 i 15 m² de zones verdes per habitant. Malgrat això, destaquen les xifres de l’Hospitalet de Llobregat, ja que, segons les dades del 2021 del Mapa Urbanístic de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat és el municipi de Catalunya amb menys zones verdes per habitant (4,04 m²) entre les urbs de més de 50.000 habitants; i la segona amb menys entre les ciutats de més de 10.000 habitants, només per darrere de Vilassar de Mar (3,1 m²).

El Pla Director del Verd Urbà de l’Hospitalet de Llobregat, aprovat en el ple del 2019, ja assenyalava que al municipi «es requereix una millora en la composició dels espais verds» i «dissenyar-los per permetre una superfície més gran coberta de plantacions». En el moment d’elaborar el pla es van utilitzar les dades de l’últim trimestre del 2016, quan hi havia 5,14 m² de zona verda per habitant. Així, els últims anys hi ha hagut un decreixement d’aquest indicador, una cosa que també ha passat amb el nombre total d’arbres registrat a la ciutat, que el 2016 era de 38.280 i ara és de 37.759, és a dir, 521 arbres menys, segons les dades de l’ajuntament.

#onadadecalor
Les veïnes de #collblanc #latorrassa han denunciat una vegada més que el barri és un entorn gens saludable.

👎Fonts👎arbres👎refugis climàtics

És obligació d l' @LHAjuntament procurar al veïnat una bona qualitat de vida‼️#emergenciaclimatica
A Hospi #ensofeguem🥵 pic.twitter.com/FHJ7Z4QTNk

— Un altre l'Hospitalet és possible! (@altrelhpossible) 14 de julio de 2022

Els grups de l’oposició de l’Hospitalet coincideixen a criticar el model urbanístic del Govern local. «Aquí hi ha una especulació salvatge, els pocs espais lliures es destinen al totxo», denúncia Miguel García, portaveu de Ciutadans. En la mateixa línia s’expressa Ana González, portaveu d’En Comú Podem: «Tenim el canvi climàtic a sobre, és urgent, i el Govern no fa res, només es construeix i construeix», assenyala González, que planteja una moratòria urbanística per «replantejar la ciutat en la seva totalitat i planificar noves zones verdes». També exigeix repensar l’urbanisme de l’Hospitalet el portaveu d’ERC al consistori, Antoni Garcia. «El model urbanístic del Govern va en contra d’una ciutat verda. S’han de posar límits a la construcció, apostar per la rehabilitació d’edificis i esponjar barris on es puguin crear espais verds», apunta Garcia.

Des del Govern municipal, asseguren que són conscients que «encara queda molt per fer» i reconeixen que «s’han de continuar ampliant les zones verdes i millorant la qualitat de vida dels nostres veïns». Tanmateix, malgrat la poca superfície del terme municipal i la seva important densitat de població, «comptem amb un total d’1.548.288 m² d’espais verds», afegeixen.

Més densitat, menys verd

Hereus de l’època del ‘desarrollismo’ franquista de mitjans del segle XX, en què es va edificar sense tenir en compte la necessitat d’espais i serveis per als veïns, els barris del nord de la ciutat (Collblanc, la Torrassa i la Florida) són una de les àrees amb més densitat de població d’Europa i, al seu torn, les que més pateixen la falta de verd de l’Hospitalet. De fet, el Pla Director del Verd Urbà ja destacava que el districte II (Collblanc-la Torrassa) és l’espai «més desfavorit» de la ciutat. «Sabem que el barri està molt mal edificat, però s’ha d’intentar omplir de verd els pocs forats que tenim», reclama al Govern municipal Loli Colás, presidenta de l’Associació de Veïns de Collblanc-la Torrassa.

Per part de l’ajuntament incideixen que «és difícil plantejar solucions d’àmbit exclusivament municipal a aquesta problemàtica», en relació amb la falta de verd dels barris més densos. «El que sí que podem fer és millorar la qualitat de vida», comenten. Loli Colás també dona suport a les manifestacions que entitats com Defensem el Castell de Bellvís o l’Hospitalet Verd han convocat al llarg dels últims anys per reclamar que es paralitzi la tala d’arbres del carrer Dr. Martí Julià, que creua els dos barris. «S’han de buscar altres fórmules», afegeix.

Malgrat que el pla incidia en la importància d’augmentar el nombre d’arbres i zones verdes, també preveia la tala de 6.000 exemplars més. Aquesta contradicció es deu al fet que el consistori va detectar «incidències» en aquests arbres. La majoria, uns 5.000, responien a problemes d’accessibilitat perquè «obstaculitzaven el pas a les voreres estretes». Cèsar Ornat, membre de la plataforma Un altre Hospitalet és possible, recorda com fa un parell d’anys es van començar a talar alguns dels arbres davant l’Acadèmia Cultura, al mateix carrer Dr. Martí Julià, però que es van manifestar i es va aturar la tala d’exemplars. «Van ampliar la vorera i van posar uns arbres nous que són molt petits», explica Ornat, que reitera que «l’únic refugi climàtic que tenen els veïns del barri és el carrer Dr. Martí Julià».

Des de l’Executiu hospitalenc remarquen que la Llei d’accessibilitat obliga a deixar un pas lliure per als transeünts d’1,5 metres i que, per aquesta raó, «s’impedeix que en moltes vies amb voreres de menys de 3-4 metres es mantinguin els arbres». I aquest és el cas del carrer Dr. Martí Julià. Tot i que partits i plataformes reclamen que en comptes de talar-los es busquin altres solucions, des del consistori reiteren que «la viabilitat de la presència d’arbres als diferents carrers de la ciutat està determinada per l’ample de les voreres, les característiques de la via, l’existència de trànsit rodat i les cruïlles o la visibilitat de la via, així com els serveis existents i la normativa d’accessibilitat dels vianants». Així, apunten que avui el nombre d’arbres a la ciutat a les voreres inferiors a 2,5 metres és de 2.028 unitats.

Ornat explica que si es talen els arbres del carrer i se substitueixen per arbres joves com els que hi ha davant l’Acadèmia Cultura s’ampliarà l’efecte ‘illa de calor’ a l’avinguda i la calor serà més intensa, ja que l’ombra que aquests nous arbres fan és molt inferior a la que actualment donen els arbres plantats, que sí que aconsegueixen fer ombra a gairebé tot Dr. Martí Julià.

A l’espera de més espais verds

Des del Govern municipal aspiren a poder ampliar les zones verdes de la ciutat a través de grans projectes urbanístics, com el soterrament dels 6 km de vies de tren, la transformació del tram final de la Gran Via o la realització de la nova plaça Europa del nord de la ciutat. Així, des del consistori recorden que, recentment, «també s’ha recuperat l’espai de la fàbrica SAS per a zona verda». «El solar, qualificat com a zona de renovació urbana, es preveu que es transformi en el futur en un espai d’ús ciutadà», diuen. «Avui, urbanísticament, l’única manera de créixer substancialment a noves zones verdes és mitjançant els convenis urbanístics que doten l’ajuntament d’un percentatge relativament important del terra per destinar a equipaments públics i zones verdes en zones de nova urbanització», afegeixen des del consistori.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Tanmateix, partits i entitats recorden que alguns d’aquests projectes porten anys paralitzats i que, per ara, no hi ha garanties que es puguin desenvolupar o finalitzar en els pròxims anys. D’aquesta manera, reclamen actuacions més a curt termini i que incloguin també els barris més densos. «Amb els estius tan tòrrids que tenim i entre el volum de gent i la falta de zones verdes, els veïns s’ofeguen», resumeix Miguel García. Així, des d’Esquerra Republicana reclamen que, més enllà dels grans projectes, s’aposti per crear «microzones verdes». «Hi ha moltes petites places que són gairebé del tot de ciment perquè el manteniment és més senzill i barat. S’han de redefinir aquestes places com s’ha de fer amb els carrers», reivindica Antoni Garcia.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet