L’Hospitalet de cara a les municipals: un mandat marcat per la pandèmia, el PDU i el cas Consell Esportiu

El present mandat polític a l’Hospitalet ha estat marcat per tres grans qüestions de diferent magnitud: el confinament dels barris més densos de la ciutat en ple auge del coronavirus, que va ocasionar un Pacte de Ciutat de reactivació econòmica; el judicialitzat avanç del Pla Director Urbanístic (PDU), que preveu el soterrament de la Gran Via i la creació d’un pol d’activitat biomèdica; i el desenvolupament judicial de la investigació del cas Consell Esportiu, amb unes primeres detencions que van arribar a mitjans del 2020 i sobre el qual, dos anys després i després d’haver bolcat els seus missatges de WhatsApp per part de la policia, ha resultat l’arxivament de la causa, contra alcaldessa Núria Marín.

En relació amb aquest últim procés judicial, l’alcaldessa Núria Marín va comparèixer aquest dijous passat, a petició d’ERC, davant la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) del Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre el cas que manté com encausats dos exregidors socialistes ja dimitits: Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza. «Tinc el convenciment d’haver actuat de manera políticament responsable i èticament impecable», va dir Marín davant els diputats.

Quant al PDU, el Consorci per a la Reforma de la Gran Via de l’Hospitalet, entitat integrada per la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet i impulsora del projecte, preveu que l’aprovació provisional del pla es produeixi durant l’últim trimestre d’aquest 2022, i la definitiva el març del 2023, just abans de les municipals. Les controvèrsies mediambientals que han marcat les fases de tramitació del PDU entronquen al seu torn amb el debat al municipi sobre la falta de zones verdes, revifat recentment per l’onada de calor estiuenca.

Les eleccions municipals del maig del 2023 es preveuen marcades per la influència local de l’activació del PDU Gran Via-Llobregat, amb una aprovació definitiva que està prevista per al primer trimestre de l’any, i sobretot pel cas Consell Esportiu, amb tempos judicials difícilment previsibles més enllà de l’arxiu de la causa contra l’alcaldessa Núria Marín. De moment, la primera regidora, tot i que no de manera oficial, ha fet pública la seva intenció de tornar a liderar la candidatura socialista per quart mandat complet consecutiu, davant el gran interrogant de si revalidarà l’actual majoria absoluta.

Per la seva banda, ERC, formació que lidera l’oposició a l’Hospitalet, ja va anunciar al juny, en un clar moviment per captar vot socialista descontent, que el seu nou alcaldable serà Jaume Graells, l’exregidor socialista que va originar el cas Consell Esportiu denunciant les suposades irregularitats de l’entitat, mentre que els comuns, quarta formació per darrere Ciutadans quant a representació de regidors, buscarà fer valer políticament el seu complex paper com a acusació populardel cas.

Un altre dels grans interrogants locals és sobre el rol que jugaran en el nou ple del 2023 Ciutadans i el PP, aquest últim ara ja residual amb només un regidor, davant la possible entrada de Vox al consistori. En les eleccions catalanes del febrer del 2021, la candidatura d’ultradreta va aconseguir a l’Hospitalet una quota del 9,60% (7.729 vots), gairebé el doble del 5% mínim que necessitaria per entrar en el ple el maig del 2023, si s’extrapolen els resultats a escala local. En les generals del novembre del 2019, van ser 8.743 els hospitalencs que van votar Vox (7,25%), també per sobre de l’esmentat llindar d’entrada al consistori. Tanmateix, mig any abans, en les generals de l’abril del 2019, Vox va aconseguir un 3,96% (5.117 vots), dada que li seria insuficient per obtenir representació en les municipals.