BCN, l’Hospitalet i Santa Coloma, les ciutats metropolitanes més vulnerables a la calor extrema

Específicament, a la calor relativa a temperatures màximes superiors a 30º (veure metodologia al final del reportatge), les quals han ocasionat, fins i tot amb pics superiors als 35 graus, «un dels juliols més càlids mesurats a Catalunya», segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

Així ho conclou l’estudi ‘Vulnerabilitat de la població a la calor extrema’, editat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a partir del treball de final de màster a la Universitat de Barcelona de l’autora Julia Isabella Cannata. Malgrat que l’informe és de desembre del 2018, fonts de l’AMB asseguren que es troba en plena actualització incorporant-hi les dades de les onades de calor d’aquest estiu i que, en la nova versió, els indicadors en relació amb les ubicacions metropolitanes radiografiades seran «molt semblants».

Per calcular la vulnerabilitat, l’estudi utilitza com a unitats de referència les agrupacions censals, àrees d’estudi desenvolupades per la Secció d’Estudis Territorials de l’AMB, que són conjunts de seccions censals que agrupen uns 4.500 habitants.

De les 220 àrees de vulnerabilitat analitzades, 122 (el 55,45%) són a Barcelona, 21 (el 9,54%) a l’Hospitalet i 16 (7,27%) a Santa Coloma. Així, entre les quinze agrupacions censals més vulnerables hi ha Can Borràs, Trinitat Vella i el Mercat de la Mercè (Barcelona), la primera de vulnerabilitat molt alta i les altres de vulnerabilitat alta; la Torrassa – Plaça Pirineus i la Florida – Parc dels Ocellets (l’Hospitalet de Llobregat), totes de vulnerabilitat alta, i Santa Rosa – Pirineus, Rambla del Fons i Can Mariner (Santa Coloma), també de vulnerabilitat alta.

Els indicadors de vulnerabilitat

Per concloure quines zones metropolitanes són més vulnerables a la calor extrema, l’estudi pren en consideració diferents indicadors relacionats amb les característiques de la població. Per exemple, té en compte la proporció de població de més de 65 anys a les ciutats; la quantitat de persones que viuen soles; la ciutadania amb baixos ingressos econòmics; el nombre de llars de lloguer i l’índex de densitat de vegetació en les diferents àrees.

«Diàriament veiem com pateixen la calor les persones grans que venen a comprar a la nostra parada», comenta Sergio Ortiz, propietari de la carnisseria Soler Capella del Mercat de Fondo, una de les àrees metropolitanes més vulnerables a la calor. «Aquest estiu veiem que el gènere està patint més que d’altres, a més que, a certes hores, per exemple de 2 a 4 de la tarda, el mercat és un desert», conclou Ortiz.

Segons l’estudi, el rànquing de vulnerabilitat el lideren les següents cinc agrupacions censals metropolitanes de vulnerabilitat molt alta, per aquest ordre: les Fontetes (Cerdanyola del Vallès); Can Borràs (Barcelona); Badia vora Riu Sec (Badia del Vallès); Can Mas (Ripollet); Badia vora Barberà (Badia del Vallès).

A part, també tenen presència àrees vulnerables d’altres grans ciutats metropolitanes, com per exemple Camps Blancs (Sant Boi de Llobregat); Sant Ildefons oest (Cornellà de Llobregat); Can Vidalet (Esplugues de Llobregat); Montserratina – Mas Rates (Viladecans) i la Salut centre (Badalona).

La vivenda, determinant

Stephanie Lonsdale, lectora de 66 anys que a finals de juliol va enviar a EL PERIÓDICO una carta en la qual posava en valor el Parc de la Trinitat com a espai per protegir-se de la calor, assegura que «la piscina municipal ens ha salvat aquest estiu». Veïna de Trinitat Vella, una de les àrees més vulnerables a la calor destacades per l’estudi de l’AMB, Lonsdale diu que ho passa malament per com afecta la canícula a «la majoria de veïns del barri que tenen més de 80 anys i viuen en pisos sense ascensor».

Sobre les zones més vulnerables a la calor que remarca l’informe de l’AMB cal tenir en compte que, en la seva essència, coincideixen amb les que exemplifica l’Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU) que estudia l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Aquest altre indicador determina que l’Hospitalet, Santa Coloma i Barcelona, a les quals s’afegeix Badalona, són les grans ciutats metropolitanes amb més proporció de població habitant «àmbits amb vulnerabilitat extrema».

Per a aquesta categorització, l’IERMB pren com a referència indicadors de vulnerabilitat molt similars als de l’estudi de la vulnerabilitat a la calor de l’AMB: proporció de població amb renda baixa, quantitat de població de més de 75 anys, preu mitjà del lloguer, percentatge de vivendes en «estat deficient» i densitat de població, entre d’altres.

Als Blocs de la Florida, a l’Hospitalet, focus local de precarietat –vivendes molt reduïdes i degradades– on els agents socials coincideixen en la necessitat d’una remodelació urbanística radical, aquest estiu també estan patint intensament la calor. La Juliana i la María, dues veïnes del barri, expliquen que «a casa no tenim aire condicionat, no podem obrir les finestres a causa del soroll dels ‘botellons’ i crits que hi ha al carrer i ho passem molt malament perquè l’endemà hem d’anar a treballar».

Notícies relacionades

Les 15 zones de l’àrea metropolitana de Barcelona més vulnerables a la calor

Llegeix totes les notícies de L'Hospitalet de Llobregat a El Periódico

«Estem notant molt més la calor que altres estius», assumeix Fidel Sánchez (75 anys), president de l’Associació de Veïns de Fondo, barri entre les zones més vulnerables a la calor de l’estudi de l’AMB, que fa al·lusió al fenomen agreujat dels efectes de la calor en la voluminosa població envellida de Fondo, el barri més poblat de Santa Coloma (16.709 habitants, segons dades municipals del 2021). «Diàriament veig gent amb ventiladors pel carrer», conclou Sánchez.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet