El Periódico de L'Hospitalet
Orgull de: l’Hospitalet (5)
Raúl Bueno: la història del creatiu darrere de les mil maneres de sentir-se de l’Hospitalet
Aquest dissenyador gràfic va idear durant una dècada dotzenes de samarretes que exploraven el sentiment de pertinença i orgull a la gran ciutat catalana
La seva marca ‘L’H is not Barcelona’, amb una d’homònima a Santa Coloma, connecta amb la identitat local sorgida arran de l’estigma de la perifèria de Barcelona
¿Quantes maneres hi ha de sentir-se de l’Hospitalet? Tantes com samarretes se’n puguin dissenyar. Aquest és el lema del dissenyador gràfic Raúl Bueno (l’Hospitalet de Llobregat, 1980), creatiu, que es va passar una dècada, del 2009 fins i tot just abans de la pandèmia el 2019, dissenyant i venent elàstiques amb l’orgull hospitalenc com a motiu a les fires de la segona ciutat catalana.
Entretots
¿Ets veí de L'Hospitalet? Parla'ns de la teva ciutat
Publica a Entre Tots la teva experiència en primera persona vinculada a la gran ciutat catalana
Però ¿què és l’orgull hospitalenc? «La identitat que et dona haver-te criat en un barri de jonquis, cotxes cremats i rates com gossos», respon Bueno, que fins als 23 va ser veí dels barris de Santa Eulàlia i la Torrassa per després mudar-se a Gràcia (Barcelona) i posteriorment a Mallorca, on viu avui dedicat a l’organització d’esdeveniments.
La samarreta amb què va començar «triomfant», sota la rúbrica de la seva marca, anomenada Semas, va ser la de ‘L’H is not Barcelona’. Una proclama que, en la línia de ‘Santako is not BCN’, marca de la qual va ser llavor pel bon rotllo entre Raúl Bueno i els cervells del lema colomenc, Reme Corral i Juanra Navarro, explora la identitat local sorgida arran del sentiment d’estigma de la perifèria barcelonina en relació amb la gran ciutat.
«Ara l’Hospitalet és molt bonic, però en l’època dels meus pares, mentre a Barcelona se la cuidava, a nosaltres ens deixaven tirats com gossos però al seu torn els de dalt s’omplien la boca amb la nostra gent a favor de la ‘marca Barcelona’, i la realitat és que nosaltres no som Barcelona», explica Bueno, que ara es redimeix que en aquest diari el seu vell amic Darío –a qui se li va acudir el lema ‘L’H is not Barcelona’ al veure al Camp Nou una pancarta de ‘Catalonia is not Spain’– li atribuís una mera «ajuda» per crear la marca, quan en realitat «jo vaig elaborar tot el disseny: vaig fer un senyal de circulació perquè volia que es llegís a cent metres».
Després d’allò, que Bueno va sentir com una «punyalada», es va retirar i es va posar amb altres desenes de dissenys hospitalencs. De tots, el que «va tenir molt d’èxit» va ser ‘L’Hospitalet: 12 barris, 6 districtes’, representatiu de la divisió territorial local, «la nineta dels meus ulls», diu. «Aquesta samarreta va tenir molt més èxit que l’anterior: me la compraven per a gent des dels 3 anys fins als 80», explica Bueno, que té una parada de venda a l’Hospitalet que va començar a la rambla Just Oliveres i va acabar a l’av. Carrilet, i tenia presència durant les fira de Nadal i Sant Jordi.
Anatomia de la identitat local
A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha un contrast identitari: tot i que no resulta fàcil entreveure una identitat metropolitana, sí que s’albiren fenòmens identitaris marcats en algunes ciutats metropolitanes. Sense anar més lluny, segons l’últim Baròmetre d’Opinió Pública de l’Hospitalet, el 71,9% dels enquestats (mostra: 1.300 entrevistes) creuen que l’Hospitalet té identitat pròpia i el 66,2% se sent ‘molt’ o ‘bastant identificat’ amb el municipi.
Santa Coloma de Gramenet és un altre exemple paradigmàtic. A l’urbs del Barcelonès, Reme Corral i Juanra Navarro, propietaris de La Tienda SC, han sabut captar la identitat local a través dels seus dissenys des de principis dels 2000, primer amb ‘Santa Coloma Old School’ i després amb ‘Santako no és BCN’, entre d’altres, fins a convertir-los directament en icones pop.
Una frase de Reme Corral en aquest diari fa dos anys ho va resumir bé: «Abans anava a Barcelona i em feia vergonya dir que era de Santa Coloma; ara és al revés». A aquest mateix sotrac de complexos al·ludeix Raúl Bueno quan diu que utilitzava les seves samarretes com a eina per vertebrar la cultura local. Un exemple: la seva samarreta ‘L’Hospitalet 1925’, referida a l’any en què el rei Alfons XIII va atorgar a la que havia sigut una vila tradicionalment agrícola el títol de ciutat.
El somni de la botiga que no va arribar
Raúl Bueno parla dels seus dissenys de l’Hospitalet amb inevitable nostàlgia. Arran de la pandèmia va deixar d’impulsar el seu projecte de marca local, per al qual va somiar amb una botiga a la ciutat de roba i souvenirs made in l’Hospitalet, a tall de «racó cultural local», que mai va arribar.
«Reconec que m’agradaria reprendre-ho, però necessitaria una ajuda municipal que mai vaig tenir: ara no puc llançar-me a la piscina amb 6.000 euros d’inversió a fons perdut», afirma Bueno, que ha trobat a faltar alguna «ajuda institucional» per tirar endavant la seva iniciativa.
Notícies relacionadesAra, en el món dels esdeveniments i a cavall de Mallorca i Eivissa, ho veu lluny. «Tinc una vida molt hippy, soc molt nòmada i no em veig tornant a l’Hospitalet», reconeix. Això sí: va arribar a exportar a Eivissa la seva samarreta ‘L’Hospitalet: 12 barris, 6 districtes’, tot i que allà no va triomfar tant com a la ciutat catalana, i vol reprendre una altra marca que al seu dia també li va funcionar: ‘Somriu, cony, que no costa res’.
«Als artistes no se’ns reconeix com caldria a les nostres ciutats; per a això hauríem de ser futbolistes, com Jordi Alba», conclou Bueno.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.