Cent anys del barri de la Florida de l’Hospitalet: densitat, migracions i lluita veïnal

L’Ajuntament de l’Hospitalet, la Regidoria del Districte, l’Oficina del Pla Integral les Planes - Blocs Florida i entitats del barri han organitzat una jornada festiva que omplirà d’activitats i propostes lúdiques les avingudes de la Primavera i del Masnou i els carrers dels Pins, de Menorca i de l’Enginyer Moncunill.

Durant la jornada, també tindrà lloc el VI Fòrum del Pla Integral, una trobada que té per objectiu realitzar un balanç dels projectes educatius, socials, esportius, culturals, d’inserció laboral i de recuperació d’espais degradats que s’han portat a terme en els últims anys a la zona. També està previst que serveixi per abordar les noves accions, especialment en temes urbanístics i de convivència, que es realitzaran amb l’horitzó del 2030.

Durant la jornada es distribuirà una revista fotogràfica, una iniciativa del Pla integral les Planes - Blocs Florida en col·laboració amb el Centre de Estudis de l’Hospitalet, que recull una selecció d’imatges que repassa la trajectòria dels barris de la Florida i les Planes. «Algunes d’aquestes fotografies han sigut cedides per ciutadanes i ciutadans que han participat en els tallers de memòria històrica que han tingut lloc en els últims mesos», assenyalen des de l’ajuntament.

Una zona agrícola

Segons les últimes dades de l’Ajuntament de l’Hospitalet (2021), el barri té una extensió de 0,38 m² i hi viuen 30.472 persones, cosa que suposa una densitat de 80.189 habitants per km², gairebé quatre vegades més que la mitjana de la ciutat.

Tot i que aquesta situació fa anys que s’ha cronificat, fa poc més de cent anys la zona no tenia pràcticament habitants i la major part del terreny l’integraven camps de cultiu.

Així, l’origen de la Florida es remunta a un pla urbanístic aprovat el 1922 a instàncies d’un propietari de la zona, Antonio Ceravalls, que va presentar una proposta d’urbanització dels carrers de Ceravalls, de la Renclusa, de la Florida, de Sant Ramon i de Subur, el nucli on es va originar el barri.

Durant les següents dècades, amb la Guerra Civil pel mig, el barri va seguir pràcticament sense habitants, tot i que, com va explicar al seu dia l’historiador del Centre d’Estudis de l’Hospitalet Manuel Domínguez, en aquells anys sí que es van començar a instal·lar les línies d’alta i mitjana tensió que, al llarg de la segona meitat del segle 20, van generar protestes veïnals que reclamaven que les soterressin o que les eliminessin.

El creixement urbanístic

Durant les dècades dels 50 i 60, l’Hospitalet, com en la majoria de grans municipis metropolitans, va rebre grans quantitats de població que va emigrar de zones rurals a nuclis urbans, majoritàriament provinents de les comunitats del sud: Andalusia i Extremadura.

En l’actualitat, tant la Florida com les Planes continuen sent barris d’acollida de persones migrants, tot i que ara principalment es tracta d’estrangers arribats de països com el Marroc, l’Índia, Bolívia o el Pakistan.

Respecte al creixement urbanístic, el 1954 va començar a construir-se la promoció de vivenda social Viviendas Onésimo Redondo, que amb l’arribada de la democràcia va passar a denominar-se Blocs de la Florida. Aquest espai està format per una vintena d’edificis, amb un total de 816 vivendes, de 33 a 43 m², que «van pal·liar la carència de vivenda existent», assenyalen des de l’ajuntament. Però per construir-les es va fer servir ciment aluminós i es va realitzar al mig de vinyes i camps de cultiu i sense infraestructures bàsiques ni serveis públics per als veïns que els havien d’habitar.

Així, des de la creació dels alts edificis de l’època del ‘desarrollismo’ –coneguts com a ‘barraquisme vertical’–, moment en què ja es va disparar la densitat poblacional, a la Florida s’ha perpetuat una pobresa estructural traduïda en problemes sobretot de vivenda, educació i sanitat. A més, segons dades del baròmetre municipal és el districte de la ciutat on els veïns es mostren més preocupats per la inseguretat i l’incivisme.

Densitat i covid

De fet, la Florida va ser una de les zones de Catalunya que es va veure més afectades per la pandèmia de la covid-19. Tant va ser així que, després de la primera onada, quan Catalunya mirava de reprendre la ‘normalitat’ després de gairebé tres mesos de confinament estricte, els veïns de la Florida de l’Hospitalet –al costat dels de Collblanc i la Torrassa– van tornar a patir un confinament, tot i que en aquest cas menys restrictiu.

El llavors director i coordinador de la resposta a la covid-19 de Catalunya, Jacobo Mendioroz, va explicar a aquest diari que als barris de la zona nord de l’Hospitalet es va produir «un augment important» dels contagis en un segment de la població «de gran mobilitat» –principalment de 20 a 29 anys– i va destacar l’alta densitat de població i el nivell socieconómico de la zona com a factors que van propiciar aquest augment de positivitat.

Transformar el barri

A la Florida, els primers equipaments públics van arribar després de llargues reivindicacions veïnals. Per exemple, no va ser fins a 1959 quan es va construir el Mercat Municipal de la Florida; el 1966, l’Escola Onésimo Redondo –actual Pau Vila–; el 1969, la Menéndez Pidal, i el 1970, el Mercat Municipal del Torrent Gornal. Tanmateix, i malgrat que el barri ha mantingut un moviment veïnal actiu al llarg de tot el segle XX i fins avui, hi ha grans carències que continuen enquistades.

Des de l’Ajuntament de l’Hospitalet assenyalen com els anys posteriors a la crisi econòmica del 2008 van quedar marcats per «un increment de la vulnerabilitat social, l’extensió de la pobresa i la cronificació de sectors de població en risc d’exclusió social».

Així, entre el 2018 i el 2019 es va iniciar el Pla Integral de Regeneració Urbana de les Planes - Blocs Florida amb la voluntat de diagnosticar i transformar «les situacions de vulnerabilitat i les dinàmiques de conflicte social existents i posar en valor les potencialitats del barri».

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Al seu torn, l’Associació de Veïns i Veïnes (AViV) de la Florida de l’Hospitalet i altres entitats del barri també pugnen per millorar les condicions de vida i transformar l’espai urbanístic, ja sigui reclamant més zones verdes, al reivindicar el dret per l’accés a la vivenda o, més recentment, plantejant un urbanisme amb perspectiva de gènere.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet