El Periódico de L'Hospitalet
Dades locals
LGTBI-fòbia i orientació política van protagonitzar les denúncies per odi a l’Hospitalet el 2021
La ciutat va ser el segon municipi català, darrere de Barcelona, que més víctimes per odi va registrar a partir de les denúncies als Mossos d’Esquadra
Barcelona va ser del 2014 al 2019, per molta diferència, la província de l’Estat que va registrar més victimitzacions; des de la pandèmia, Madrid està per davant
LGTBI-fòbia i orientació política es van repartir el protagonisme de les denúncies de delictes d’odi que van consignar els Mossos d’Esquadra el 2021 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), segona ciutat catalana per darrere de Barcelona amb mes víctimes a partir dels atestats policials, com mostren les dades extretes del Portal de Transparència de la Generalitat.
Si en les denúncies efectuades a Barcelona consten 188 víctimes, disset persones de l’Hospitalet es van adreçar als Mossos per denunciar fets vinculats amb possibles delictes d’odi.
D’aquestes disset, sis ho van fer per motius relatius a LGTBI-fòbia i sis més per raons entorn de l’orientació política. Les reclamacions restants van tenir a veure amb racisme, religió, sexisme i antisemitisme.
Quant als fets vinculats a les motivacions d’odi, la majoria de les quals van tenir lloc en la via pública, destaquen les lesions, els danys, les amenaces i l’exercici de llibertats i drets fonamentals.
L’odi a la província de Barcelona
Sense perdre de vista que hi ha províncies espanyoles (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Burgos, Navarra i Lleida, per exemple) amb més taxa de delictes d’odi per cada 100.000 habitants, Barcelona va ser del 2014 al 2019, per molta diferència, la província de l’Estat que va registrar més victimitzacions (total de fets denunciats per persones que manifesten ser víctimes d’infraccions penals relatives a l’odi), segons les estadístiques del Ministeri de l’Interior.
El 2020, amb l’arribada de la pandèmia, Madrid va superar la província catalana quant a victimitzacions i el 2021, les dades del qual han sigut publicades per Interior aquest octubre, les victimitzacions de Barcelona van tornar a repuntar, tot i que Madrid segueix per davant.
2017, 2018 i 2019 van ser els anys amb més victimitzacions a Barcelona: 624, 432 i 353, respectivament, dades que, segons els Mossos, guarden relació amb el context polític català d’aquells anys: les denúncies que més van créixer van ser les de motivació política.
Agressions al col·lectiu LGTBI
Igual que va passar a Barcelona, el 2020 les agressions al col·lectiu LGTBI ja van encapçalar les denúncies per delictes d’odi a l’Hospitalet. Javier Garrigós, portaveu de l’entitat local pels drets LGTBI+ L’Horgull, assenyala que «constantment apareixen notícies als mitjans sobre agressions al col·lectiu». De fet, l’Hospitalet va celebrar al juny el primer Pride de la seva història.
«És una data per sortir al carrer no només a celebrar, sinó a denunciar que desgraciadament les discriminacions cap al nostre col·lectiu encara formen part del nostre dia a dia», van publicar llavors en un manifest les entitats del col·lectiu.
Les dades registrades per l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) el 2021 s’assemblen als registres de denúncies que tenen els Mossos, ja que a l’Hospitalet van detectar 5 incidències. Entre les incidències recollides per l’Observatori a l’Hospitalet el 2021 es troben situacions d’assetjament, agressions verbals i amenaces de mort.
Concretament, aquestes van ser les denúncies rebudes: burles a un treballador gai de TMB en l’espai de treball, una agressió verbal i amenaces a un jove gai en un bar, amenaces de mort escrites a un home gai en la via pública, assetjament d’un home gai en l’àmbit laboral i una agressió verbal i escopinada a una dona lesbiana en la via pública.
Tanmateix, des de les entitats del col·lectiu apunten que molta gent no arriba a denunciar, per la qual cosa hi ha «moltes més agressions de les que es comptabilitzen».
Servei d’Atenció Integral
El 22 de juny, l’oficina municipal LGTBI+ va passar a formar part de la xarxa oficial de SAI (Serveis d’Atenció Integral) de la Generalitat. «Aquesta adhesió és una bona notícia. Fa temps que estàvem darrere d’aquest objectiu, ja que ens suposa formar part de la xarxa i d’aquesta manera es poden unificar protocols, criteris i tenir accés a serveis necessaris per a l’atenció», van explicar llavors des de l’ajuntament.
Entre altres serveis, el SAI permet tramitar directament el canvi de nom de la targeta sanitària. La resta de serveis es continuen realitzant en coordinació amb els serveis de la Generalitat, en específic d’assessorament jurídic en casos de discriminació, accions de formacions i cures.
En aquest últim aspecte es mostren crítics des de l’entitat L’Horgull, que reclama més transparència per part de l’administració. «Ens agradaria poder tenir accés a la informació.
Notícies relacionadesNo demanem dades personals ni noms, però volem conèixer els casos d’agressions al col·lectiu a la ciutat sense haver d’assabentar-nos-en per la premsa o per entitats de Barcelona», retreu Javier Garrigós, que assenyala també que els veïns de l’Hospitalet i que integren el col·lectiu «continuen sense conèixer el SAI».
Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet a EL PERIÓDICO l’Hospitalet
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia