El preu del lloguer ja puja més a l’àrea metropolitana que a Barcelona

La «taca d’oli» de l’increment de preus dels arrendaments barcelonins s’ha anat estenent amb els anys i avui arriba a pràcticament la meitat de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, conurbació habitada per 3,3 milions de persones, tal com mostren les dades del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, actualitzades a data de juny del 2022 i obtingudes a partir de les fiances d’arrendaments dipositades efectivament a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL).

Prenent com a referència el preu mitjà del lloguer a Barcelona i períodes de cinc anys, del 2015 al 2019 tan sols un grapat de ciutats –Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Pallejà i l’Hospitalet de Llobregat– registraven increments de preu superiors al de la gran ciutat, que el seu lloguer mensual mitjà del 2019 es va situar en 964,81 €, un 33,18% per sobre del del 2015 (734,94 €).

Ara bé, la quantitat d’urbs que en l’últim lustre registren un increment superior al barceloní es va disparar a partir del 2020, any de la irrupció de la pandèmia de la covid-19, i en l’actualitat són 16, gairebé la meitat de l’àrea metropolitana, les ciutats –majoritàriament adjacents a la capital– que registren, entre el 2017 i el 2022, més increment que Barcelona del preu mitjà del lloguer, tal com es pot observar al mapa següent.

Sergio Porcel, responsable de Cohesió Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), corrobora el fenomen: «Les dificultats per accedir al lloguer s’estan efectivament estenent a les dues corones metropolitanes». Segons l’opinió de Porcel, es tracta d’«una tendència molt preocupant» perquè a moltes de les ciutats metropolitanes «les rendes són més baixes que a Barcelona, factor que agreuja la pobresa: per tal de poder costejar el lloguer, veiem com la població està deixant de cobrir necessitats bàsiques».

Entre el 2017 i el 2022, si a Barcelona el preu del lloguer mitjà ha crescut un 11,76%, l’increment s’ha agreujat a municipis com Sant Just Desvern (+32,26%); Sant Adrià de Besòs (+24,80%); Badalona (+22,19%); Santa Coloma de Gramenet (+17,81%); Ripollet (+16,98%); el Prat de Llobregat (+15,99%); l’Hospitalet de Llobregat (+15,92%), i Cornellà de Llobregat (+15,69%).

Per contextualitzar aquests increments és important tenir en compte que en aquest mateix període, entre desembre del 2017 i juny del 2022, l’Índex de Preus de Consum (IPC) es va incrementar un 14,6%, segons dades de l’INE, dada lleument superior a la de la pujada dels lloguers a Barcelona però molt inferior a la de l’augment del preu mitjà del lloguer enaquestes localitats metropolitanes.

El rànquing local de lloguers

rànquing Mentre la base de ciutats on el preu del lloguer s’incrementa més que a Barcelona s’ha anat eixamplant amb els anys, el que s’ha mantingut estable any a any és la quantitat de ciutats on llogar és més car que a la capital, tot i que aquestes sí que han anat intercanviant posicions en la part alta del rànquing de preus.

Segons les últimes dades del preu mitjà del lloguer entre gener i juny del 2022, les ciutats metropolitanes més cares per arrendar avui són Sant Cugat del Vallès (1.208,1 €); Sant Just Desvern (1.179,7 €); Tiana (1.009 €); Castelldefels (999,3 €), i Begues (988 €). Immediatament després apareix a la taula Barcelona (980,45 €), seguida de Montgat (906,15 €); Gavà (895,8 €); Sant Joan Despí (877,46 €), i Esplugues de Llobregat (839,86 €).

Per la seva banda, la zona baixa de la taula queda protagonitzada per Badia del Vallès (320 €); Santa Coloma de Gramenet (623,4 €); Montcada i Reixac (625,4 €); Ripollet (632,14), i El Papiol (651,8 €), única ciutat de tot l’àrea metropolitana de Barcelona en què el preu mitjà del lloguer ha disminuït –tot i que molt lleument, un 2,5%– en l’últim lustre.

Més car no implica més esforç

En termes de la proporció que representa el cost del lloguer sobre el total d’ingressos disponibles per llar, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB) controla una dada demolidora: el percentatge de renda mitjana destinada a lloguer de l’àrea metropolitana en el seu conjunt és el més alt de la Unió Europea (40,5%), per sobre d’Espanya (32,1%) i pràcticament el doble que la mitjana europea (24,9%), segons dades del 2019 exposades en aquest informe de l’O-HB del 2020.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

«La capacitat de Barcelona d’acollir demanda de lloguer és limitada i això explica el procés d’absorció per part dels municipis metropolitans», assenyala Jordi Bosch, director de l’O-HB. Segons l’opinió de Bosch, el litoral i el turisme que la demarcació barcelonina acapara són, en aquesta dinàmica de tensió metropolitana, factors determinants que se sumen a l’increment de la demanda de lloguer en els últims anys. No obstant, des del Sindicat de Llogateres apunten que la majoria d’aquestes persones intenta buscar vivenda al seu barri o ciutat.

Segons l’encreuament de dades de preu mitjà del lloguer i renda neta anual per càpita i per llars, però, que en una ciutat el lloguer sigui més car no implica que l’esforç d’un veí que llogui allà sigui necessàriament més gran que en altres urbs. Un exemple molt clar és el de Sant Cugat del Vallès: malgrat que la seva renda neta mitjana anual per llar és la més alta de l’àrea metropolitana, la seva proporció de renda destinada a lloguer (21,8%) és sensiblement inferior a la de l’Hospitalet de Llobregat (26,90%), on la renda neta es redueix a la meitat.