L’Hospitalet converteix l’espai industrial de La Veloç en una obra d’art efímera

A la riera dels Frares de l’Hospitalet, molt a prop de l’avinguda del Carrilet, i porta a porta amb La Salamandra, s’aixeca un d’aquests edificis industrials propi de la zona. El cartell de l’entrada, La Veloç. Serradures, sepiolites industrials i domèstiques, enganya. Fa temps que el que va ser un magatzem de serradures i productes de neteja està buit. O ho estava. Des de fa uns dies, les tres plantes de la finca estan ocupades per l’art i així es mantindran fins al 18 de desembre. 

No es tracta d’una exposició en voga o d’un taller d’autor, abundants en aquesta part de la ciutat, sinó d’un ‘site specific’ o el que és el mateix: una instal·lació artística pensada i creada per a un espai concret. «L’obra no existiria sense aquest lloc i seria una altra en un emplaçament diferent: l’edifici té un passat i les parets, unes cicatrius concretes.» Així, la peça, ‘De la terra’, i l’arquitectura intervinguda formen un tot. Una cosa única. 

Qui ho explica és Lolo (Buenos Aires, 1977) que, junt amb Sosaku (Tòquio, 1976), firma l’obra. La part conceptual es resumeix a «passar pel portal et porta a un altre espai-temps, és una esquerda en l’espai temporal», afirma el primer dels autors. I la part estètica és qüestió de veure-la. Tot i que potser té més d’espiritual que de bonic, que també. 

L’arquitectura de l’espai en desús, les tres plantes amb l’atri central, les escultures cinètiques romboidals, la llum que projecta el sol al filtrar-se pels finestrals, el rumor de l’aigua que cau des de diferents punts, més la boira que ho envaeix tot donen un aire d’intens recolliment que convida a la introspecció. «És un espai que va tenir un ús concret i que tindrà un altre ús. La peça obre un nou imaginari: l’aquí i l’ara», apunta Maike Moncayo, comissària de la instal·lació. 

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

El passat està escrit, el futur s’ha de veure i el present té també aspecte de ‘performance’. N’hi ha hagut: Laia Estruch va intervenir en l’espai el 19 de novembre passat i Roc Jiménez de Cisneros ho ha fet aquest dissabte. El 17 de desembre Lolo & Sosaku, nom artístic de la parella d’autors de la instal·lació, oferiran un concert, no en va el so –a partir de l’aigua, del moviment de les escultures i altres elements– és consubstancial al seu art. 

El que ja s’ha viscut a l’espai no es llegeix només en els vestigis deixats pel magatzem de serradures i productes químics dels vuitanta, abans va ser dipòsit industrial encarregat en els seixanta per l’empresa Figueras & Cia a l’arquitecte Jordi Figueras Anmella, el mateix que va dissenyar la seu de l’empresa Pinturas Ivanov a la Sagrera i que ara és la Nau Ivanov, una de les fàbriques de creació de Barcelona. Aquest igual que el que ens ocupa és propietat municipal i tot i que La Veloç no té un esdevenir decidit, l’Ajuntament de l’Hospitalet té voluntat de reconvertir els antics espais industrials en centres culturals. ¿L’últim presentat? L’encara embrionari successor de l’Hermitage barceloní.