La seguretat protagonitza les agendes de les ciutats metropolitanes a mig any de les municipals

Si hi ha un àmbit de polítiques públiques que han protagonitzat les agendes locals de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona durant els últims mesos, aquest és el de la seguretat.

A mig any de les eleccions municipals de maig del 2023, els governs locals han procedit a impulsar mesures variades, des de l’increment de la presència policial a la posada en marxa d’una unitat policial antiocupació, un còctel condimentat amb la iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de posar en marxa un «sistema integral de seguretat metropolitana».

El debat, a més, no s’ha limitat a les fronteres dels 36 municipis que integren l’AMB, sinó que també s’ha generat en la segona corona metropolitana.

De fet, aquest octubre, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i els alcaldes de Martorell i de Mataró, Xavier Fonollosa i David Bote, que són presidenta, el vicepresident i el secretari de l’Arc Metropolità, respectivament, van viatjar a Madrid per demanar suport als diferents partits polítics, començant pels del Govern de la coalició, per modificar la llei i possibilitar que els pisos ocupats es puguin desallotjar en 48 hores.

Aquesta petició la van compartir els nou alcaldes de les ciutats que integren l’Arc Metropolità –Sabadell, Terrassa, Rubí, Mataró, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès–, de tots els colors polítics, ja que entre ells estan representats PSC, ERC, Junts i Tot per Terrassa.

Mesures locals

Un dels casos més paradigmàtics d’aquesta tendència el va protagonitzar Badalona a mitjans de setembre. Tant l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro (PSC), com el líder de l’oposició en el consistori, Xavier García Albiol (PP), van presentar amb menys de 24 hores de diferència dues proposyes per «lluitar contra les ocupacions» a la ciutat.

D’aquesta manera, si dimarts Guijarro anunciava que la Guàrdia Urbana de Badalona disposaria d’una unitat específica de lluita contra les ocupacions, dimecres va ser el torn d’Albiol, que va asseverar que, en cas de governar el 2023 a Badalona, crearà una «regidoria antiocupacions».

Precisament, aquesta nova unitat, anomenada Domus, va començar a funcionar fa poc més d’una setmana amb l’objectiu de «prevenir, detectar i actuar en casos d’ocupació il·legal d’immobles», segons va informar l’ajuntament de la ciutat. Badalona també ha anunciat recentment que incorporarà un equip d’ agents cívics nocturns amb la intenció de reforçar la vigilància nocturna.

Aquesta mesura segueix l’estela ja marcada per altres ciutats metropolitanes, com Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat, que ja treballen amb equips d’agents cívics nocturns que es coordinen amb els Mossos i les policies locals però que no tenen competències pròpies en seguretat.

Precisament, Santa Coloma, ciutat que va liderar la mesura d’aquests vigilants per «millorar la percepció de seguretat», és un dels municipis que més protagonisme ha atorgat a la seguretat en la seva agenda.

Fa també poc més d’una setmana, l’alcaldessa, la socialista Núria Parlón, va anunciar un rellançament de la seva «policia de proximitat», un operatiu de la policia colomenca que posa l’accent en la prevenció i que consisteix en parelles d’agents a peu pels voltants de la ciutat que permeten a la ciutadania un accés més pròxim.

En aquest cas, la novetat del projecte és que a partir d’ara la ciutat comptarà amb un punt d’informació policial. Així, de manera rotatòria, s’instal·larà als barris i districtes de la ciutat una carpa on personal de la pPolicia Local «oferirà informació i consells de seguretat», segons van indicar des del consistori.

Plans locals i metropolitans

A principis de novembre, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (PSC), va informar sobre un nou pla de seguretat al barri de la Florida de la gran ciutat catalana.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Marín i el conseller d’interior, Joan Ignasi Elena (ERC), van anunciar llavors «més presència policial» tant de Mossos com de Guàrdia Urbana a la Florida –«especialment a la zona dels Blocs»–, tot i que no van concretar els efectius de més. El pla s’està executant des del 14 de novembre i «no té prevista una data final».

Tot aquest entramat de polítiques locals té com a rerefons la voluntat de l’AMB d’implantar un sistema metropolità de seguretat que, si bé sembla que deixa enrere l’especulada idea d’una possible policia metropolitana, sí que preveu, de moment com a proposta política –no coordinada amb Interior ni amb els Mossos– a implementar en el pròxim mandat, l’ús de videovigilància i d’una aplicació mòbil que pren com a referència l’‘app’ M7, ja utilitzada per alguns grans municipis metropolitans com l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.