Els obstacles més freqüents en el padró de Barcelona: del «torni demà» al «mai ho hem fet així»

Els obstacles administratius a l’empadronament de persones en situació d’exclusió residencial s’han enquistat els últims temps a causa que la normativa vigent, entre la qual destaquen per la seva concreció les instruccions estatals, naufraga en un oceà de criteris dispars entre els ajuntaments. El fenomen té especial incidència en ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. ¿Quines són les traves que esgrimeixen amb més freqüència els consistoris? Aquesta guia explicativa les repassa a partir d’un monogràfic de referència del Fòrum de Síndics de Greuges de Catalunya (d’ara endavant, el Fòrum) que estudia jurídicament i a fons la casuística. 1. La dilació indeguda de tres mesos sense resoldre Un dels supòsits més habituals de «mala administració», en termes del Fòrum, és que, davant la sol·licitud del padró, els ajuntaments allarguin la resposta durant més de tres mesos, el termini legal previst per resoldre la petició. Si en l’esmentat període de temps el ciutadà no rep cap resposta, la llei preveu que el silenci administratiu sigui positiu, de manera que «la sol·licitud s’ha d’entendre acceptada» en aquest cas, asseguren des del Fòrum. 2. Documentació innecessària: «Torni vostè demà» Una altra de les traves municipals més habituals en les peticions d’empadronament és la sol·licitud de documents –per acreditar la residència habitual al municipi– que la llei no requereix o que ja consten en poder de les administracions locals, casuística que des del Fòrum agrupen sota la categoria «torni vostè demà», en al·lusió a la contestació habitual dels consistoris. Exemples d’aquesta mena de documents, sobretot dels que ja estan en poder dels consistoris, són la cèdula d’habitabilitat vigent i el certificat d’inscripció en el Registre Central d’Estrangers. 3. La caducitat del procediment administratiu Vinculada al requisit de documents innecessaris hi ha la possible caducitat del procediment administratiu del padró, un escenari que obliga l’interessat a empadronar-se a tornar a la casella de sortida de la sol·licitud d’empadronament. El Fòrum recorda que únicament suposarà la caducitat del procés administratiu la paralització que «impedeixi continuar el procediment». Per exemple, la jurisprudència considera que no provoca la caducitat del procediment l’exigència a càrrec de l’Administració de «documentació supèrflua» o la controvèrsia sobre si determinada documentació és obligatòria o no, situació per a la qual es preveu un període d’esmena de tres mesos. 4. «Això no ho hem fet mai així» En relació amb l’habitual resposta municipal «això no ho hem fet mai així», el Fòrum considera que aquest anomenat ‘costum administratiu’ –convertir l’experiència en norma– no opera com una de les fonts del Dret Administratiu tret de quan la llei ho preveu expressament, tal com ha considerat el Tribunal Suprem, «cosa que no passa en l’àmbit del padró», segons fonts del Fòrum. 5. Falta de motivació de la denegació La motivació de la denegació de sol·licitud del padró, en la línia de l’exigència que opera davant els jutges, també és un dels requisits als pronunciaments de les administracions públiques, ajuntaments inclosos. Així, l’anomenat ‘dret a la bona administració’ vinculat al padró inclou que les corporacions locals «han de motivar acuradament i de manera comprensible per al ciutadà» les decisions relatives a la seva sol·licitud de padró municipal. 6. «Els nostres Serveis Socials no el coneixen» Finalment, un altre escenari habitual per denegar el padró a persones sense domicili té un element «kafkià», en paraules del monogràfic del Fòrum: els consistoris esgrimeixen que els Serveis Socials del municipi no tenen constància d’una persona o una família, però alhora, en «un peix que es mossega la cua», s’impedeix l’accés a aquests Serveis Socials a través de l’eventual denegació del padró, que en la seva condició de ‘metadret’ opera com a via d’accés. En aquest sentit, el Fòrum recorda que «les persones vulnerables, incloses les persones estrangeres, sigui quina sigui la seva situació administrativa, al nostre país tenen dret a l’accés als Serveis Socials».