L’Hospitalet s’inspira en la plaça d’Europa per dimensionar l’impacte del seu futur pol biomèdic

La ciutat es troba en un prolongat procés de metamorfosi que aspira a posar el fermall a través d’un futur pol d’activitat biomèdica (‘biopol’) i del soterrament de les vies del tren, a una tríada de profundes mutacions que han transitat les últimes quatre dècades des del més elemental –la constitució de serveis i equipaments bàsics durant la consagració dels ajuntaments democràtics als 80– fins a la consecució a principis de segle d’un districte econòmic limítrof amb Barcelona entorn de l’epicentre de la plaça d’Europa i el recinte de la Fira.

Per escometre la present «tercera transformació» urbana i socioeconòmica de la gran ciutat, de fet, l’actual Ajuntament de l’Hospitalet –històricament amb governs socialistes, avui amb majoria absoluta– dimensiona el futur conglomerat d’empreses biomèdiques inspirant-se en l’impacte socioeconòmic de la gran transformació de la plaça d’Europa que, amb el soterrament de dos quilòmetres de Granvia i la urbanització en un àmbit de 365.000 metres quadrats edificables –que avui allotja grans empreses com la constructora Copisa i la farmacèutica Ipsen–, va marcar un precedent local entorn del denominat «model de ciutat».

L’esmentada inspiració pren com a referència una dada mitjançant la qual el consistori apel·la a l’«èxit» del model: mentre el 2001, just abans de començar les obres d’urbanització de la plaça d’Europa, l’Hospitalet comptava amb uns 66.000 llocs de treball localitzats, el 2011 eren ja 75.000 (un 12% més) les places laborals al municipi. Avui són més de 100.000 els llocs de treball localitzats a l’Hospitalet, segons fonts municipals. El projecte del ‘biopol’ preveu la creació de 29.000 llocs de treball directes més.

«En aquella mateixa època, grans ciutats catalanes de l’entorn com Barcelona, Sabadell i Terrassa van créixer menys o no van créixer. ¿Quin va ser el tret diferencial de l’Hospitalet? La plaça d’Europa», afirma Raúl Alvarín, director del Consorci per a la Reforma de la Granvia de l’Hospitalet, entitat pública integrada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de l’Hospitalet que al seu dia va impulsar la reforma de la plaça d’Europa i que avui fa el propi amb el pla director urbanístic (PDU) Biopol-Granvia, l’instrument urbanístic –aprovat inicialment al desembre– sobre el qual es fonamenta l’esmentat pol biomèdic i que preveu el soterrament definitiu de la Granvia.

Segons el parer d’Alvarín, el futur biopol suposarà «la quadratura del cercle» que s’ha anat dibuixant des de fa dècades: «Del 1981 al 2023, l’Hospitalet ha triplicat les seves zones verdes, ha incrementat llocs de treball i ha reduït la seva població en uns 30.000 habitants». «Quan la gent diu que és mentida... No, és veritat i ha passat [es refereix a la plaça d’Europa]: la política de l’Hospitalet no ha sigut de massificació, sinó transformadora per reduir la densitat, atraure activitat econòmica i augmentar zones verdes malgrat que continua per sota dels estàndards de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)», remarca Alvarín.

El director del Consorci al·ludeix a les crítiques mediambientals, algunes de les quals apunten fins i tot a ombres especulatives del PDU Biopol, liderades per plataformes veïnals com No Més Blocs, La Saboga i SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que clamen contra «la cultura del totxo» en una ciutat on el nord pateix una les densitats de població més altes d’Europa.

Malgrat formular-se específicament contra el PDU com a pedra angular de la «tercera transformació» de l’Hospitalet, les oposicions a les transformacions urbanes locals van més enllà i, crítiques amb les polítiques socialistes, representen l’altra cara de la moneda, menys predominant però sonora a la localitat, del «model de ciutat» per a l’Hospitalet.

Empreses que costegen serveis socials: el «model L’H»

L’abril del 2022, l’alcaldessa Núria Marín va exposar al Fòrum Europa les transformacions urbanes locals i el seu correlatiu impacte socioeconòmic. Ho va fer vertebrant el seu discurs a través de la tesi del «model l’Hospitalet», exemplificat amb una il·lustrativa metàfora: «Les grans empreses del districte econòmic generen a l’ajuntament, entre l’impost de béns immobles i l’impost d’activitats econòmiques, 31 milions d’euros. ¿Saben quin és el pressupost anual de Serveis Socials de la ciutat? 30,8 milions de euros». «Generar riquesa per distribuir-la», en paraules de Marín, és el lema al qual s’ha abonat institucionalment la ciutat, que en aquesta última transformació s’ha plantejat «què vol ser de gran», afirma Francesc Belver (PSC), primer tinent d’alcalde de l’Hospitalet i responsable de Desenvolupament Econòmic local.

Aquesta maduresa, incideix Belver, la projecten a través d’una lògica d’especialització amb què el municipi es postula a ocupar una centralitat en el context de l’àrea metropolitana de Barcelona dels 3,3 milions d’habitants. «La nostra especialització es basa en el sector biomèdic [via ‘biopol’], en el sector de la innovació tecnològica [via Mobile World Congress a la Fira] i en el sector cultural [via Districte Cultural]», apuntala Belver.

Per la seva banda, Néstor Cabañas, tècnic del Servei de Projectes Estratègics de l’Hospitalet, vincula també la «tercera transformació» de l’urbs al concepte de la «ciutat dels 15 minuts», en relació a l’accés a peu o en bici del ciutadà als serveis de benestar social bàsic, i a la «ciutat dels 40 minuts»: «En 40 minuts de transport públic arribem a 3,3 milions de població metropolitana», indica Cabañas.

De «suburbi» dormitori a «ciutat productiva»

Un altre dels focus contextuals que van centrar la narrativa de Marín al Fòrum Europa va ser el passat de l’Hospitalet, abocada, abans de l’aterratge dels consistoris democràtics, a «ser un suburbi», va asseverar la regidora.

Durant la dècada dels 40 i 50, la ciutat flanquejada pel riu Llobregat va ser destí de poderoses onades migratòries internes que va portar el municipi a duplicar població de 1940 (50.070 residents) a 1960 (123.282 residents).

«Allà hi va haver l’origen de l’alta densificació dels barris del nord com la Torrassa, la Florida i Pubilla Cases, on van arribar moltes persones a treballar en el sector de l’automòbil, SEAT especialment, i en la construcció del metro i la indústria tèxtil», comenta Alvarín, que descriu la zona sud de la ciutat (la de la rambla Marina de Bellvitge) com «camps de cultiu i masies amb poc desenvolupament urbà».

A partir del 1979, amb la recuperació de les administracions locals democràtiques, es van produir dos canvis urbanístics de pes a la ciutat. El primer, la desaparició del Carrilet, el ferrocarril que comunicava l’Hospitalet amb la zona agrícola del Baix Llobregat, i la seva corresponent transformació urbana fins a la consecució de l’actual via cívica. El segon, la posada al punt dels barris de Bellvitge i la Gornal, que va transcendir el terreny estrictament urbanístic amb la disposició de serveis i equipaments.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Posteriorment, la llei de barris, «que va néixer a l’Hospitalet en temps de Celestino Corbacho [alcalde del 1994 al 2008]», rememora Alvarín, va promoure la concatenació de plans integrals en demarcacions locals com Collblanc – la Torrassa, on va destacar la reforma del parc de la Marquesa i, posteriorment, Pubilla Cases – la Florida i la Gornal.

Aquestes remodelacions urbanes, que van tenir lloc durant la considerada «segona transformació» de lHospitalet des de 1996, han suposat «un canvi de ‘ciutat dormitori’ a ‘ciutat productiva’», conceptualitza el tinent d’alcalde Belver, una tendència que cristal·litzaria en l’equivalència de població activa i llocs de treball localitzats a la ciutat, una correspondència que el consistori preveu per quan el futur ‘biopol’ entri en funcionament, tenint en compte que es tracta d’un projecte previst per a un termini de 20 anys i que a mitjans de 2028 es projecta que hagi culminat l’obra bàsica de transformació.