Com es poden aconseguir ciutats més igualitàries: 10 alcaldesses de la Gran Barcelona situen els principals reptes

Des de l’òptica de Barcelona, l’alcaldessa Ada Colau (‘Comuns’) destaca tres reptes locals: el ‘terra enganxós’, en relació amb el fet que les dones encara no tenen les mateixes oportunitats que els homes; la lluita contra «l’antifeminisme que creix amb l’extrema dreta»; i la transformació de les cures.

«Hi ha una doble discriminació en dones de classe baixa i origen migrant, i les transsexuals ho tenen encara més difícil», afirma Colau en relació amb el primer repte. «Les polítiques municipals han de ser més interseccionals per prioritzar encara més aquestes dones», assumeix.

Quant a l’auge reaccionari, que qüestiona drets consolidats com el de l’avortament, la regidora recepta «generar espais que enforteixin el moviment feminista i les dones, així com reforçar els serveis públics que donen resposta a aquests drets amenaçats». 

Finalment, Colau remarca que part de les tasques de cura «continuen sense estar remunerades en molts casos, ni reconegudes, ni compten amb l’ajuda necessària, perquè la vida està organitzada sota un sistema patriarcal».

«És estructural: els municipis podem impulsar plans pioners, com hem fet amb el servei de cangur gratuït o la targeta Barcelona Cuida, però ha de servir per replantejar aspectes més amplis com els horaris laborals», diu Colau

Des de l’Hospitalet de Llobregat, l’alcaldessa Núria Marín (PSC) posa el focus en l’educació, la inserció laboral i el ’sostre de vidre’ com a principals reptes feministes de la segona ciutat més poblada de Catalunya. En l’àmbit educatiu, la regidora emfatitza dos projectes locals: ‘Violència 0 des dels 0’, que es treballa els estereotips a les escoles bressol, i ‘CAID Jove’, dirigit a la prevenció de la discriminació i violència entre joves.

«Ens hem marcat reduir la bretxa de gènere a l’Hospitalet», afirma Marín en relació amb un programa local de mentoria, ‘Inspira STEAM’, que pretén fomentar la vocació científica tecnològica entre les més petites per «trencar el ‘sostre de vidre’».

Quant a la inserció laboral femenina, especialment la de dones amb càrregues familiars, l’Hospitalet té en marxa el projecte ‘Inserdones’, impulsat pel Pacte Local per l’Ocupació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que té per objecte «crear oportunitats com a base d’una societat igualitària», conclou l’alcaldessa de l’Hospitalet.

L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), evidencia que «el repte feminista encara és a sobre de la taula». Segons la regidora, «la prova és que només des de fa quatre anys té una dona la vara d’alcaldia a la ciutat». En aquesta línia, Farrés emfatitza que únicament hi ha un 20% d’alcaldies ocupades per dones a Catalunya. 

En termes de municipals, Farrés manifesta que s’ha creat una «assessoria específica ‘Punt Lila a l’Oficina Jove’, única a Catalunya». Amb referència a la violència de gènere, l’alcaldessa posa en valor el nou Reglament local per la igualtat de gènere, fet que, destaca, «facilita de manera pionera l’administració local personar-se com a acusació popular en cas de feminicidi o d’agressió sexual greu».

Finalment, i en aquesta mateixa direcció, la regidora posa el focus en el fet que el consistori de la cocapital vallesana ha creat un nou protocol municipal «per abordar les violències i des del Servei d’Informació i Atenció a la Dona donar una resposta integral a les discriminacions».

«S’ha de deixar enrere l’excusa de ‘no hi ha dones’». Així ho afirma l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla (ERC), que es mostra contundent i conclou que conquistar una paritat real i total en els llocs de treball «és possible com a fruit d’una lluita institucional». La regidora posa el focus en els àmbits de l’esport, la cultura i la Policia Local: «Es necessiten més dones que ocupin llocs de comandament».  

Així mateix, Ingla destaca que a la ciutat vallesana s’hagin desplegat diverses campanyes de conscienciació a l’espai públic. I ho exemplifica amb tres projectes: l’ampliació del Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD); vetllar perquè els noms dels carrers del municipi incorporin més dones, i una performance a través de la qual els camions d’escombraries exhibien un cartell: ‘Aquí llancem les violències masclistes’. 

No obstant, la regidora assumeix que la violència masclista és «una xacra estructural que també pateixen dones de Sant Cugat», una cosa que des del consistori es van proposar aturar a través d’unes marxes exploratòries pels carrers de la ciutat per «detectar punts que generen inseguretat en les dones». 

«Gestionar l’espai públic amb perspectiva de gènere és una òptica molt necessària que hem d’incloure les administracions locals», conclou Ingla.

Prevenir les violències masclistes des de l’àmbit de la coeducació, aturar la fractura digital i desenvolupar un urbanisme inclusiu són els reptes locals per la igualtat que posa en valor per a Santa Coloma de Gramenet la seva alcaldessa, Núria Parlon (PSC).

La regidora destaca La Ciba, el centre feminista que ha convertit com a símbol local i del context metropolità, com a eina que la ciutadania colomenca té a la seva disposició per combatre noves violències com el ciberassetjament, entre d’altres.

«Volem acostar les professions vinculades amb ciència i tecnologia a les possibles vocacions de nenes i adolescents», comenta Parlon. Quant al «disseny urbanístic inclusiu» de Santa Coloma, l’alcaldessa remarca els Objectius de Desenvolupament Sostenible i Agenda 2030 com l’horitzó cap al qual la ciutat es dirigeix a través d’un model urbanístic «sense barreres, amable i igualitari».

«Els principals reptes en els quals treballem des de Sant Boi de Llobregat, com a ciutat feminista i compromesa amb la igualtat, són visibilitzar la importància dels treballs de cura, promoure la presència de les dones de la ciutat en les carreres científiques i tecnològiques i desenvolupar els compromisos del Pacte pel temps».

Així ho afirma Lluïsa Moret (PSC), alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, qui afirma, en relació amb el primer dels reptes citats, que «les tasques de cura han sigut històricament assumides per les dones i, en conseqüència, invisibilitzades, precaritzades i poc reconegudes».

Quant a les vocacions científiques i tecnològiques a la ciutat, la regidora assenyala la importància de la celebració local de ‘La Tecnòloga’, un ampli programa d’activitats que tenen per objectiu contribuir a trencar la bretxa de gènere en aquestes disciplines tècniques.

«Estem treballant per incloure el temps i els seus usos com un element transversal de les polítiques públiques, tenint en compte que s’ha convertit en un bé cada vegada més escàs i amb una distribució desigual que actua com a factor de discriminació i exclusió», conclou Moret, que posa en valor la recent suma del municipi a la Xarxa Catalana pel Dret al Temps.

Els reptes locals d’Esplugues que destaca l’alcaldessa Pilar Díaz (PSC) es basen en la promoció de la transformació digital en clau femenina, en l’impuls de l’emprenedoria de les dones i a promulgar la corresponsabilitat en tasques domèstiques i de cures.

En el context del primer dels reptes, la regidora destaca el centre d’innovació urbana local ‘EspluLab’, que busca lluitar contra la fractura digital.

«Oferim tallers, xerrades i activitats dissenyades per despertar les vocacions de nenes i joves en carreres científiques i tecnològiques», explica Díaz, que destaca les jornades locals ‘Emprenem’, organitzades conjuntament per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i el Consell de les Dones del Baix Llobregat.

Així mateix, l’alcaldessa destaca la importància que la ciutat treballi per una «corresponsabilitat plena» quant a tasques domèstiques i cures, «no només en l’execució sinó especialment en la planificació».

Granollers treballa en «termes d’igualtat des de la transversalitat i posant èmfasi en els valors que sustenten les ciutats educadores, un dels nostres pilars i part del nostre ADN». Així ho apunta l’alcaldessa de la capital del Vallès Oriental, Alba Barnusell (PSC).

La regidora afirma que una de les claus per treballar des d’una òptica feminista és «educar en la igualtat», no només en els centres educatius, sinó també «en les entitats d’oci, esportives i culturals, places o carrers». No obstant, Barnusell posa el focus en el «treball en xarxa, amb aliances i governança en tots els àmbits, de la mà de l’administració».

Un dels reptes de la ciutat vallesana és construir «una ciutat igualitària, una ciutat que cuida i cuida, una ciutat per a tothom, fonamentada en la convivència, la cohesió i el respecte», conclou l’alcaldessa.

Filo Cañete (PSC), alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, emmarca la lluita per la igualtat a la ciutat catalana entorn de la coeducació, la presència de dones en espais tradicionalment masculins i la mateixa idiosincràsia de la identitat local de Sant Adrià.

«Treballem de manera coordinada amb les escoles des de la perspectiva de gènere, per exemple a través de la primera Fira de Coeducació que vam celebrar l’any passat al municipi», assegura Cañete.

La regidora al·ludeix a la cultura patriarcal que provoca que «no es doni de forma natural que les dones participin en espais tradicionalment masculins», una cosa que Sant Adrià combat especialment en l’entorn científic i tecnològic.

«El Pla d’Igualtat Municipal vol incorporar la perspectiva de gènere com un dels trets identitaris del municipi», conclou Cañete, que recorda que al principi, quan es va crear el Centre d’Informació de la Dona local fa 40 anys, les polítiques d’igualtat s’emmarcaven en els Serveis Socials, però avui tenen entitat pròpia amb una regidoria de Polítiques d’Igualtat».

«Trencar sostres de vidre i dotar d’eines els centres educatius per erradicar la violència masclista». Aquests són els reptes locals que posa sobre la taula l’alcaldessa de Mollet, Mireia Dionisio (PSC). 

La regidora explica que a la ciutat vallesana s’està desenvolupant el «III pla d’Igualtat», fet que «pretén treballar les polítiques d’igualtat des de tots els àmbits que afecten les nostres vides». 

Dionisio explica que, a més, disposen «d’un centre d’informació de recursos de dona, així com el CIRD Joana Barcala», un programa, que engloba activitats, formacions, xerrades, arts escèniques «amb mirada de gènere que permeten la participació, empoderament i visibilització de les dones», destaca.

Quant a l’educació, Mollet té entre mans el programa ‘Estimar no fa mal’ que des de fa nou anys es realitza als centres escolars de primària i secundària «amb l’objectiu promoure el principi d’igualtat». Així mateix, l’alcaldessa conclou que «l’òptica feminista ha d’impregnar tota l’acció de govern».