«Vives i empadronades»: el 8-M a l’Hospitalet reivindica els drets de les dones migrants

«Les dones migrades arriben aquí i es troben que, per la Llei d’Estrangeria, han d’esperar tres anys per poder regularitzar la seva situació», explica Clara Romero, presidenta de l’associació Mujeres Pa’lante, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat. Romero assenyala que, davant les dificultats per la Llei d’estrangeria i d’accés al padró, les dones migrants es veuen obligades a treballar «sense contracte, amb salaris mínims, violència en àmbit laboral, assetjament sexual o acomiadaments sense donar cap explicació».

Més d’una setantena de persones –gairebé totes dones– s’han manifestat aquest dimecres, 8 de març, pels carrers de l’Hospitalet sota el lema ‘Ens volem vives i empadronades’, ja que, reivindica Clara Romero, el padró és la porta d’accés a drets bàsics com ho són l’educació i la sanitat públiques o els Serveis Socials.

«El feminisme ha de ser antiracista i anticapitalista», defensa Estela Alais, de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Florida –on ha començat la manifestació–, preguntada pels motius que han portat a enfocar la marxa del 8-M a l’Hospitalet per l’empadronament. «A l’Hospitalet no deixen empadronar-se sense domicili fix, quan es tracta d’un dret», ha reivindicat per la seva banda Julia Portal, presidenta de l’associació veïnal, una reivindicació que es repeteix en els grans municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Consultats recentment per aquest diari, els Síndics de Greuges –la figura local que habitualment tracta controvèrsies sobre el padró– de l’Hospitalet i Cornellà, Merche García i Joan Barrera, parlen de «casos puntuals» d’accessos controvertits al padró en els seus municipis, valoració que contrasta amb la de les entitats socials com Càritas Diocesana de Barcelona, des d’on expliquen que els casos sovint ni arriben als síndics «perquè les persones són tan vulnerables i tenen tan poques eines que ni entren en el circuit formal».

Cultura popular i tancament de CIEs

La manifestació d’aquest dimecres és la segona mobilització d’aquest 2023 entorn del 8-M. La primera va ser una marxa nocturna que va tenir lloc aquest dimarts, dia 7, i en què, més enllà de reclamar drets i denunciar la violència que pateixen pel fet de ser dones, es va reivindicar també el paper que juguen en la cultura popular: «Volem que la participació de les dones sigui representada, com a mínim, de manera paritària», diu el manifest publicat per Vaga Feminista de l’Hospitalet.

El text també destaca la reivindicació pels drets de les dones migrants i, entre altres qüestions, reclama la «derogació immediata de la llei d’estrangeria», el tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIEs) i la «regularització de totes les persones que es troben sense papers al llarg del territori».

«Cal educar des de petits»

A la manifestació d’aquest dimecres a l’Hospitalet també han acudit persones de localitats veïnes, com és el cas d’Encarna López i Antonio Domínguez, un matrimoni d’Esplugues de Llobregat de 73 i 72 anys que s’ha sumat a la marxa perquè s’havien assabentat que, després de fer una parada al Centre Social Ocupat (CSO) Nabat 3 –l’antiga fàbrica Albert Germans– per dinar, la marxa seguiria per unir-se a la manifestació principal, convocada per a aquesta tarda a Barcelona.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Així, Encarna López explica que des que va complir 18 anys sempre ha participat en manifestacions i reivindicacions i que en el cas del feminisme s’hi va implicar més «uns anys abans de la pandèmia», no només amb manifestacions com la del 8-M, sinó assistint també a xerrades i altres esdeveniments.

Tots dos assenyalen com a principals motius per sortir al carrer la falta d’igualtat entre dones i homes en els sous i càrrecs i els assassinats de «dones cada vegada més joves». «Cal educar els homes des de petits i que aprenguin a valorar més la vida», diu l’Antonio. «De tots, però de les dones sobretot», remarca l’Encarna.