El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Inseguretat

Els veïns de Badalona i l’Hospitalet se senten més insegurs que els de Barcelona

Els veïns de Badalona i l’Hospitalet se senten més insegurs que els de Barcelona

RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

L’última enquesta de Victimització de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) reflecteix que els veïns de Badalona i de l’Hospitalet són els que exposen una percepció d’inseguretat més elevada a la seva pròpia ciutat, d’entre tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Concretament, d’entre les ciutats de l’àrea metropolitana de més de 70.000 habitants, Badalona lidera el rànquing (el 27,9% de persones se senten insegures), i la segueixen l’Hospitalet (21,6%), Barcelona (21,5%) i Santa Coloma de Gramenet (19,8%). A l’altre extrem se situen Sant Cugat del Vallès (11,8%), Cornellà (11,4%) i Sant Boi de Llobregat (8,3%).

Els responsables de l’estudi expliquen que, al llarg dels anys, l’enquesta ha constatat que el sentiment d’inseguretat «no s’ajusta necessàriament a la distribució territorial de l’activitat delictiva». Així, la propensió a suspendre no depèn tant de la concentració de delictes a la zona on es viu com de «l’experiència pròpia i individual d’haver sigut víctima d’algun delicte», sobretot, diuen des de l’IERMB, si ha passat al barri de residència.

Marta Murrià, responsable de l’Àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’IERMB, explica que «els barris amb el nivell de renda més baix mostren més percepció d’inseguretat». Entre els diferents factors que ajuden aquest auge del sentiment d’inseguretat, assenyala «l’amplificació de la por a partir de l’alarmisme creat pels mitjans de comunicació» i «l’ús electoral d’aquesta mena d’inseguretats», que tenen un rèdit a l’hora de guanyar vots.

Diferències amb el nombre de delictes

Per exemple, en el cas de l’Hospitalet la sensació d’inseguretat ha crescut des del 2017 com el principal problema a destacar pels hospitalencs. Segons reflecteixen els respectius baròmetres municipals, si el 2017 el 20% dels veïns consideraven que la inseguretat era el principal problema de la ciutat –el tercer en el rànquing; per darrere de la neteja (24%) i la immigració (20,2%)–, el 2022 (últim Baròmetre publicat), el 45,7% l’han situat com el principal problema, a molta distància del segon: la neteja (22,8%).

No obstant, agafant com a referència els balanços de criminalitat que cada trimestre publica el Ministeri de l’Interior, entre el 2017 i el 2021 –any a què pertanyen les dades de l’estudi de l’IERMB– el nombre de delictes a l’Hospitalet va baixar el 2,61%, de 15.648 a 15.239.

En el cas de Badalona el contrast és similar. Entre el 2018 i el 2020, els dos últims baròmetres municipals públics, la inseguretat va passar de ser considerada com el principal problema de la ciutat pel 16,6% dels veïns a ser-ho pel 28,8%, a molta distància del segon, la neteja (12,3%). Malgrat això, els delictes a Badalona entre el 2018 i el 2021 s’havien reduït el 3,24%.

Possibles causes de la inseguretat

Possibles causes de la inseguretatEls badalonins són els que pitjor puntuen la seguretat, tant al seu barri de residència (el 5,52%) com a tota la ciutat (el 5,42%). A més, el 16,6% dels enquestats van opinar que la seguretat en el conjunt de la ciutat havia anat a pitjor respecte a l’any anterior, cosa que suposa el registre més negatiu de tots els municipis enquestats.

El president de la plataforma Sant Roc Som Badalona, Carles Sagués, està acostumat al fet que els mitjans de comunicació es dirigeixin a ell per parlar d’inseguretat. La seva argumentació busca canviar el focus: «La sensació d’inseguretat a Badalona és real, però jo crec que no està relacionada amb fets reals –continua Sagués–, quan es parla molt de seguretat, i depenent de com se’n parli, s’acaba provocant més enrenou, cosa que acaba augmentant la sensació d’inseguretat.

Per a Sagués, «hi ha una altra inseguretat molt important de la qual no es parla, com la de no tenir vivenda o no tenir garantit l’accés als subministraments». El president de la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona (FAVB), Julio Molina, coincideix en aquest diagnòstic: «Per a mi, tenir seguretat és aixecar-me al matí i saber que tinc una feina, que puc mantenir la meva família, i que al CAP del barri m’atendran quan ho necessiti».

Neteja, il·luminació i activitat comercial

Per la seva banda, Murrià també incideix en com, a escala de barri, els temes relacionats amb la vivenda i les condicions residencials «provoquen percepció d’inseguretat». En aquest factor, Murrià hi inclou casuístiques com la conflictivitat en les relacions de convivència a les escales de veïns, la presència de pisos okupats a l’escala i altres problemes d’accés a la vivenda.

«Factors com la ruptura del teixit urbà per una infraestructura com una autopista, o el deteriorament del mobiliari urbà, o la percepció de brutícia també són importants per conformar la sensació de seguretat», afegeix la responsable de Seguretat i Convivència de l’IERMB. Julio Molina, des de la FAVB de Badalona, coincideix amb Murrià: «Per a nosaltres, un carrer net, ben il·luminat i amb activitat comercial és un carrer segur».

Notícies relacionades

En el cas de l’Hospitalet, la majoria de grups municipals coincideixen a assenyalar que en ocasions hi ha «problemes d’incivisme i convivència» –com ‘botellons’ i soroll– que, si no se solucionen, els veïns vinculen a la seguretat.

En aquest cas, Marta Murrià també explica que, més enllà de la configuració del barri, «tenen molta importància els usos socials que es donen als espais públics del barri i com es teixeixen aquests usos». Cristina Sobrino, subcap de l’Àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’IERMB, comenta que «és probable que els llindars precovid i postcovid hagin variat perquè hi ha hagut una intensificació de l’ús de l’espai públic».