MAPA | L’àrea de Barcelona pateix nou dels deu quilòmetres amb més densitat poblacional d’Europa

Una de les principals conclusions a les quals arriba aquest estudi, com ha comprovat l’equip d'Infografia d’EL PERIÓDICO, és que dels deu quilòmetres quadrats més densos de tota la UE, nou, ni més ni menys, s’ubiquen a l’àrea de Barcelona, el territori europeu que més pateix les conseqüències de l’alta concentració poblacional en relació amb l’extensió territorial.

Al següent mapa és possible visualitzar, en el context de Barcelona i les ciutats limítrofes, els quilòmetres quadrats més densos i la seva corresponent posició en el rànquing'europeu elaborat per l’Eurostat.

Quant als cinc quilòmetres quadrats més densos de la UE, és remarcable que s’ubiquin als barris del nord de l’Hospitalet de Llobregat (barris de la Florida, les Planes, Pubilla Cases, Collblanc i la Torrassa) i Santa Coloma de Gramenet (barri de Fondo), exceptuant el quilòmetre quadrat número quatre, situat a l’àrea metropolitana de París (França). La ciutat de Barcelona acull la gran majoria de la resta de quilòmetres quadrats més densos.

Ampliar subtilment el focus no fa que millori especialment la perspectiva de la Barcelona metropolitana, ja que 13 dels 15 quilòmetres quadrats més densament poblats segueixen estant en aquest àrea. A més del de París, en aquest cas el rànquing inclou també un quilòmetre de l’àrea de Madrid.

En termes estrictament locals, l’Hospitalet de Llobregat s’emporta la palma de la densitat poblacional: els dos quilòmetres quadrats més densos de tot Europa se situen a la segona ciutat més poblada de Catalunya, per darrere de Barcelona.

La Florida, la zona més densa

Les dades de l’Eurostat reafirmen que el nord de l’Hospitalet és la zona més densament poblada de tota la Unió Europea. El 2022, precisament, el barri de la Florida de l’Hospitalet va celebrar els seus cent anys d’història. Un segle en què ha passat de ser un espai agrícola amb escassos nuclis urbans habitats a ser la zona amb més habitants per quilòmetre quadrat.

Així, l’origen de la Florida es remunta a un pla urbanístic aprovat el 1922 a instàncies d’un propietari de la zona, Antonio Ceravalls, que va presentar una proposta d’urbanització dels carrers de Ceravalls, la Renclusa, la Florida, Sant Ramon i Subur, el nucli on es va originar el barri.

Durant les dècades dels 50 i 60, l’Hospitalet, com la majoria de grans municipis metropolitans, va rebre grans quantitats de població que va emigrar de zones rurals a nuclis urbans, majoritàriament provinents de les comunitats del sud: Andalusia i Extremadura. En l'actualitat, la Florida i les Planes continuen sent barris d’acollida de persones migrants, tot i que ara principalment es tracta d’estrangers arribats de països com el Marroc, l'Índia, Bolívia i el Pakistan.

Des de la creació dels alts edificis de l'època del desenvolupisme franquista –una època en què l’urbanisme descontrolat no va tenir en compte equipaments ni futures necessitats dels barris–, moment en què ja es va disparar la densitat poblacional, a la Florida s’ha perpetuat una pobresa estructural traduïda en problemes d’habitatge, d’educació i de sanitat.

Conflictes derivats de l’alta densitat

Sense anar més lluny, aquesta setmana la comunitat educativa de l’Hospitalet alçava la veu per reclamar més recursos i escoles per poder fer front a l’alta saturació escolar que pateixen els barris del nord de la ciutat (la Florida, Pubilla Cases, Collblanc i la Torrassa).

«Falten espais. Tenim mestres que fan classes de reforç als passadissos perquè no hi ha aules», denunciava recentment a aquest diari Enric Ràfols, mestre de l’Escola Pau Casals de l’Hospitalet, ubicada al districte la Florida – les Planes.

El nord de l’Hospitalet va ser també una de les zones de Catalunya que es van veure més afectades per la pandèmia de la covid-19. Tant va ser així que, després de la primera onada, quan Catalunya intentava reprendre la «normalitat» després de gairebé tres mesos de confinament estricte, els veïns de la Florida, de Collblanc i de la Torrassa van tornar a patir un confinament, tot i que menys restrictiu.

El llavors director i coordinador de la resposta a la covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, va explicar a aquest diari que als barris de la zona nord de l’Hospitalet es va produir «un augment important» dels contagis en un segment de la població «de gran mobilitat» –principalment de 20 a 29 anys– i va destacar l’alta densitat de població i el nivell socioeconòmic de la zona com factors que van propiciar l’increment de positius.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Amb tot, entre 2018 i 2019, l'Ajuntament de l’Hospitalet va iniciar el Pla Integral de Regeneració Urbana de les Planes – Blocs Florida amb la voluntat de diagnosticar i transformar «les situacions de vulnerabilitat i les dinàmiques de conflicte social existents i posar de relleu les potencialitats del barri».

Al seu torn, l’Associació de Veïns i Veïnes (AViV) de la Florida de l’Hospitalet i altres entitats dels barris del nord del municipi també lluiten per millorar les condicions de vida i transformar-ne l’espai urbanístic, ja sigui reclamant més zones verdes, reivindicant el dret per l’accés a l'habitatge o plantejant un urbanisme amb perspectiva de gènere.