Una enquesta situa l’L1 com la línia del metro de Barcelona amb més delictes

Aglomeracions i oci nocturn, entre els factors que expliquen la concentració d’incidències

FERRAN NADEU

El metro de Barcelona és un dels més segurs del planeta, però tot i així concentra un volum destacat de les incidències que es produeixen a la ciutat. L’última ‘Enquesta de victimització de l’àrea metropolitana de Barcelona’, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) a partir d’una mostra de 8.308 entrevistes a ciutadans metropolitans, assenyala que el 21,1% de les persones que van afirmar haver patit un fet delictiu al transport públic durant el 2022 van assegurar que va tenir lloc a l’L1 (vermella) del metro de Barcelona.

La diferència amb la resta de línies de metro és notòria. Les línies 3 (verda) i 5 (blava) recullen un 10,4% i un 10,2% de victimització, respectivament, segons l’enquesta de l’IERMB. El mateix estudi explica que les zones on s’acumula més criminalitat són «les estacions ubicades al centre de la ciutat, tant en aquelles que actuen com a intercanviadors com en aquelles que es localitzen a ‘hubs’ d’activitat econòmica, com per exemple la parada de la plaça d’Espanya».

Referent a això, fonts de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) destaquen que «les incidències relacionades amb temes de seguretat han descendit a l’L1, i a tota la xarxa de metro en general, en comparació amb el període previ a la pandèmia». Des de TMB emfatitzen que continuen millorant la seguretat i reivindiquen que «viatjar en transport públic és segur».

Una dada determinant per contextualitzar el fenomen és que l’L1 és la que més passatgers transporta. El 2022 van ser gairebé 100 milions (99.226.649), gairebé 30 milions més que l’L3 i uns 12 milions més que l’L5. Com més concurrència, més potencialitat delictiva. Però també hi influeixen altres factors, com les aglomeracions pròpies de la línia o el vincle delictiu amb l’oci nocturn.

La victimització a l’L1 equival a la del bus

En total, comptant els passatgers de totes les línies de metro, bus, Ferrocarrils de la Generalitat urbans (FGC), Trambaix, Trambesòs i la primera corona de Renfe Rodalies, el nombre de viatgers anuals ascendeix a uns 627 milions. Es tracta de dades del 2022 excepte per als serveis de Tram i Renfe, per als quals les dades pertanyen al 2019, l’últim any de normalitat abans de la pandèmia.

Així, l’L1 del metro suporta el 15,8% de la mobilitat urbana a la primera corona metropolitana, mentre que, segons l’enquesta de l’IERMB, recull el 21,1% dels fets delictius referits pels enquestats.

Es tracta d’un percentatge pràcticament calcat al de les persones que van assegurar haver patit algun fet contra la seguretat personal a tot l’entramat de línies de bus urbà. Amb una gran diferència: si el total de passatgers de l’L1 el 2022 va rondar els 100 milions, les línies de bus van arribar als 175 milions.

Aglomeracions, ‘dorments’ i turistes

El secretari general del Sindicat Professional de Seguretat (SPS), Jordi Miguel, afirma que al metro «hi ha un tipus de delinqüència pròpia». A partir dels anys d’experiència com a vigilant de seguretat al metro, bateja els tipus de víctimes d’aquesta delinqüència: «A les zones turístiques, els carteristes juguen a la distracció, però a les zones d’oci se centren en el que coneixem com a ‘dorments’». Es refereix a persones que, de tornada a casa i després d’haver estat de festa, s’adormen en el trajecte o a les andanes i es converteixen en preses fàcils per als carteristes.

També és rellevant tenir en compte la tipologia de fets contra la seguretat personal que han referit amb més freqüència els enquestats per l’IERMB: pràcticament la meitat es refereixen a intents de robatori i robatoris consumats de bolsos i carteres sense violència, sostraccions que sovint són sigil·loses i en les quals la víctima amb prou feines se n’adona.

Entorn del tipus de criminalitat que es freqüenta al metro es pronuncia també Gina Montesinos, secretària de la Plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP): «El metro permet més anonimat que la resta de transports». Montesinos es refereix al fet que el metro «dona la facilitat per poder portar a terme sobretot furts»; no obstant, assenyala, «quan puges a un bus, tens la ‘vigilància informal’ del conductor».

Els «punts calents» de l’L1

En termes d’estacions específiques que registren més activitat delictiva, des del SPS, Jordi Miguel situa tres «punts calents» al recorregut de l’L1, «als quals els carteristes acostumen a actuar».

En primer lloc, la part central de la línia, que coincideix amb el centre turístic de la ciutat. Des de les estacions d’Espanya fins a la d’Arc de Triomf hi ha bona part dels intercanviadors més importants de tota la xarxa: Espanya (L1, L3, FGC), Universitat (L2), Catalunya (L1, L3, FGC i Renfe), Urquinaona (L4) i Arc de Triomf (Renfe).

Notícies relacionades

Els altres dos «punts calents» als quals es refereix Miguel són els extrems de la línia: «No voldria estigmatitzar, però tant a l’Hospitalet com a Santa Coloma es recullen zones d’oci nocturn freqüentades per molta gent jove, a les quals es produeixen moltes baralles».

Baralles i incidents similars per als quals la plantilla de vigilants denuncia no disposar de prou efectius ni material, com per exemple esprais de defensa o càmeres unipersonals de seguretat: «Les volem perquè es gravin les actuacions i així tenir protecció jurídica», rasa Miguel.