Marín i Elena escenifiquen l’enèsim xoc PSC-ERC sobre per la falta de policies a l’Hospitalet

Ja fa mesos que la seguretat es va ubicar com a tema central de les campanyes polítiques de l’àrea metropolitana de cara a les eleccions municipals del 28M. Així, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), el debat i els retrets creuats entre el PSC –a càrrec del Govern municipal– i ERC –al front de la Generalitat de Catalunya– s’han incrementat a mesura que el comptador s’acosta a la data dels comicis.

L’alcaldessa i candidata dels socialistes a l’alcaldia de la segona ciutat de Catalunya, Núria Marín, va celebrar aquest dilluns 15 de desembre un dels actes del seu cicle ‘Converses des del cor’ als barris de la Florida i va aprofitar per criticar la gestió en matèria de seguretat de la Generalitat: «Crec que hi ha una cosa que és important, que m’ho dieu la gran majoria dels veïns de l’Hospitalet, voleu veure la policia al carrer».

Hay que poner freno a las okupaciones mafiosas y delincuenciales, necesitamos herramientas legislativas para hacerle frente. Seguiremos luchando contra las actividades ilicitas y comportamientos incivicos que los y las vecinas de esta ciudad NO TENEMOS QUE AGUANTAR. pic.twitter.com/YSoFE8IWeu

— PSC L'Hospitalet /❤ (@PSCLH) 15 de mayo de 2023

«Estem batallant perquè el conseller d’Interior doti de més Mossos d’Esquadra aquesta ciutat», va asseverar Marín, en la mateixa línia crítica que ha mantingut contra Joan Ignasi Elena, l’actual conseller d’Interior, durant les últimes setmanes. De fet, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, l’alcaldessa ja criticava que els Mossos tenen ara «menys dotació policial a l’Hospitalet que quan es van desplegar». «I la ciutat ha canviat: per exemple, la nova activitat de La Fira no pot anar en detriment de presència de mossos a la ciutat: la nostra nova activitat econòmica fa que es necessitin més mossos», va defensar l’alcaldessa. 

A aquestes crítiques ha respost el conseller Elena via xarxes socials i ha assegurat que a l’Hospitalet s’han incorporat 73 nous agents de Mossos d’Esquadra «en tres anys», un «25% més d’hores de patrullatge» o un «10,7% més de detencions». «L’únic menyspreu és el del seu Govern cap a la seva pròpia Guàrdia Urbana, Núria Marín», ha dit el conseller d’Interior de la Generalitat. «Si afegim que s’ha doblat l’absentisme laboral, entendrem perquè no veiem patrulles al carrer», ha afegit per la seva banda l’ex-PSC i alcaldable d’ERC, Jaume Graells.

Durant aquest mandat la plantilla de la Guardia Urbana s'ha reduït. Molts dels policies joves han marxat o volen fer-ho pel mal clima de treball i la desorganització del servei. Si afegim que s'ha doblat l'absentisme laboral entendrem pq no veiem patrulles al carrer. #vergonya https://t.co/Oytg8J4jCh

— Jaume Graells (@jaumegraells) 17 de mayo de 2023

Els problemes amb la Guàrdia Urbana

De fet, més enllà de la falta d’agents, els conflictes a la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet de Llobregat van augmentar durant l’últim tram de mandat i van arribar al seu zenit el febrer del 2022, quan desenes d’agents de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet van protestar en el Ple municipal i van estar a punt d’obligar Marín a suspendre’l. Les principals crítiques del sindicat SPL-CME es vinculaven amb els moviments en la direcció del cos de la policia local de l’Hospitalet i els canvis organitzatius.

Els problemes a la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, la plantilla de la qual està enfrontada des de fa mesos amb la direcció, es van incrementar a finals d’octubre, quan un cap de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet va assenyalar unes suposades irregularitats durant les oposicions per al lloc de superintendent –un càrrec que actualment només hi ha a Catalunya a la Guàrdia Urbana de Badalona–, per al qual es van presentar només aquest cap i el llavors intendent Ramon Dosaigües, l’actual cap de la Guàrdia Urbana de la localitat.

El cap va quedar exclòs del procés selectiu per ser declarat no apte en la prova psicotècnica realitzada el 28 i 29 de setembre, tot i que, segons va denunciar ell mateix, sense rebre cap explicació ni valoració tècnica. Així, després de diferents recursos, denúncies i nous intents de tirar la plaça endavant, una jutge va ordenar a l’abril suspendre les oposicions a superintendent de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet fins a la data de judici, el juliol del 2024.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

D’aquesta manera, la suspensió de la convocatòria va portar Dosaigües a tornar a la policia local del Prat a l’acabar la comissió de servei per la qual exercia d’intendent a l’Hospitalet i no arribar a temps d’optar a una nova plaça d’intendent o superintendent. Amb tot, després de conèixer la notícia i que Pepe Castro, l’actual regidor de Seguretat de l’Hospitalet de Llobregat, no estava inclòs a la llista del PSC local per a les municipals del 2023, des de l’SPL-CME va votar a favor de suspendre les reivindicacions a partir de l’1 de maig «a l’espera que l’Ajuntament enviï un interlocutor vàlid».

Malgrat la crisi a la policia municipal i els constants atacs dirigits a Castro, l’encara regidor va defensar en declaracions al mitjà ‘El Far’ que la seva marxa de la primera línia política no estava vinculada amb les protestes de la Urbana i que ho va fer amb «la voluntat d’ajudar en la renovació de la candidatura i en el projecte col·lectiu centrat a mantenir la majoria absoluta».