Eleccions a l’Hospitalet: el que cal saber per votar aquest 28M

• Seguretat ciutadana. Si hi ha una qüestió que hagi influït en el mandat polític a l’Hospitalet és la seguretat, principal preocupació ciutadana a la gran ciutat catalana. L’alcaldessa Núria Marín (PSC), llavors juntament amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena (ERC), va anunciar un increment de la presència policial al barri de la Florida, epicentre local de les queixes veïnals sobre delinqüència i problemes de convivència. No obstant, a mesura que les municipals s’han anat acostant, l’alcaldessa i el conseller han escenificat crítiques creuades sobre la falta d’agents policials a l’Hospitalet. Aquest últim any també ha estat en el centre del debat el conflicte entre el sindicat SPL-CME de la Guàrdia Urbana i el Govern municipal sobre els moviments en la direcció del cos i els canvis organitzatius.

• La pandèmia de la covid-19. El nord de l’Hospitalet va ser una de les zones de Catalunya que es va veure més afectades pel coronavirus. Tant va ser així que, després de la primera onada, quan Catalunya mirava de reprendre la ‘normalitat’ després de gairebé tres mesos de confinament estricte, els veïns de la Florida i Collblanc-la Torrassa van tornar a patir un confinament. El llavors director i coordinador de la resposta a la covid-19 de Catalunya, Jacobo Mendioroz, va explicar a aquest diari que als barris de la zona nord de l’Hospitalet hi va haver «un augment important» dels contagis en un segment de la població «de gran mobilitat» i va destacar l’alta densitat de població i el nivell socioeconòmic de la zona com a principals factors.

• El cas Consell Esportiu. El conegut com a cas Consell Esportiu, relatiu a les investigacions policials i posteriorment judicials d’una presumpta trama de desviació de subvencions públiques al Consell Esportiu de l’Hospitalet, ha sigut una altra de les qüestions que han marcat el mandat polític a la ciutat els últims anys. Jaume Graells, exregidor socialista –i ara, precisament arran del cas, alcaldable d’ERC–, va ser qui va denunciar les suposades irregularitats. L’alcaldessa Núria Marín va estar investigada fins que es va arxivar la seva causa, circumstància que va arribar a reivindicar al Parlament davant la pressió dels grups opositors. Dos excàrrecs socialistes ara ja sense vincle amb el PSC –a més d’Eduard Galí, exdirector del Consell– segueixen investigats avui dia (Cristóbal Plaza, exregidor d’Esports, i Cristian Alcázar, segon ex tinent d’alcaldía).

• L’aprovació del PDU Biopol-Granvia. L’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia, avançada per EL PERIÓDICO, ha sigut un altre dels assumptes clau –també políticament– a l’Hospitalet. La versió anterior de l’instrument urbanístic, que projecta un pol d’empreses vinculades a la biomedicina amb capacitat de generar l’1,8% del PIB català, va ser tombada en els tribunals (primer, arran d’un recurs dels Comuns; després, per un altre en què va participar ERC). A partir d’aquest moment, el consorci –integrat per l’ajuntament i la Generalitat– encarregat d’impulsar aquest PDU, es va proposar reformular-lo fins arribar a la versió actual, que es caracteritza per reforçar la protecció de la masia de Can Trabal i que finalment ha comptat amb el suport exprés d’ERC, formació que lidera la Generalitat, que el cataloga com a «projecte de país».

• Els polèmics edificis de Cosme Toda. Fa anys que l’edificació de 30 blocs de fins a 14 plantes previstos a la zona de l’antiga fàbrica de ceràmica Cosme Toda protagonitza un conflicte veïnal a l’Hospitalet. L’última novetat va tenir lloc el novembre passat, quan els Comuns van presentar un recurs administratiu davant l’Ajuntament de l’Hospitalet per mirar de paralitzar, després de diversos intents veïnals fallits, el projecte urbanístic de gairebé 900 vivendes als terrenys de l’antiga fàbrica, després de detectar «informació irregular» en la documentació que va possibilitar construir els gratacels del complex.

Pocs dubten que l’actual alcaldessa i candidata del PSC a l’Hospitalet, Núria Marín, guanyarà per quarta vegada consecutiva les eleccions municipals a la segona ciutat de Catalunya. Fins i tot que revalidi l’alcaldia. En tot cas, la incògnita és si aconseguirà repetir l’ajustada majoria absoluta (14 regidors de 27) que ha tingut els últims quatre anys.

Els comicis locals serviran de termòmetre per mesurar fins a quin punt han pogut desgastar Marín la gestió de la pandèmia, les crisis econòmiques derivades de la covid-19 i la guerra d’Ucraïna i el cas Consell Esportiu. En el seu historial, l’alcaldessa encapçala la transformació urbana i economicosocial de la ciutat, sobre la qual acostuma a incidir que ha passat de suburbi a pol d’atracció econòmica, des de la gran reforma de la plaça Europa fins al futur pol biomèdic.

El principal perseguidor de Marín és ERC. En una clara aposta per captar vot socialista descontent, els republicans van decidir apartar Antoni Garcia, fins ara el líder republicà al consistori –un moviment que va suposar algunes tensions en el si de la secció local–, per posar com a candidat Jaume Graells, l’exregidor del PSC que va denunciar el cas Consell Esportiu. «Obrirem un procés d’investigació per veure els comptes de l’ajuntament i els expedients urbanístics», prometia Graells en un recent míting electoral en al·lusió a les presumptes irregularitats.

Més enllà del Consell Esportiu, a la ciutat amb els dos quilòmetres més densament poblats de la Unió Europea, ERC centra el seu discurs en el canvi de model urbanístic, les polítiques dirigides als migrants i la recuperació del patrimoni local. Unes demandes per les quals també aposten des d’En Comú Podem, amb l’expresident del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i professor d’història Manuel Domínguez al capdavant de la candidatura. En el cas dels Comuns, també comparteixen paral·lelisme amb els republicans en l’elecció del seu candidat, ja que van decidir no mantenir Ana González al capdavant del grup. González es presenta als comicis com a número 2 de la llista Decideix l’Hospitalet, escenari que podria afectar electoralment els Comuns.

Per la seva banda, Ciutadans torna a apostar per l’expresident de l’‘Hospi’ i actual líder de la formació, Miguel García, una persona coneguda a la ciutat, com la seva ‘última bala’ per mirar de frenar la caiguda general que els taronges afronten al llarg del territori espanyol i mantenir així la representació del partit a l’Hospitalet.

També el PP torna a optar per la mateixa candidata: Sonia Esplugas, que amb la baixada de Ciutadans aspira a recuperar el vot dels populars, formació que va arribar a ser la segona força més votada i sumar 6 regidors el 2011 –ara Esplugas és l’única representant de la formació-. Els dos partits centren el seu discurs en la seguretat i la neteja, les principals preocupacions dels hospitalencs tal com reflecteixen els últims baròmetres municipals.

En qualsevol cas, tot i que Marín no arribi a la majoria absoluta –situada en els 14 regidors–, difícilment l’aritmètica permetrà constituir una majoria alternativa al PSC en un ple en què actualment el principal partit de l’oposició, ERC, només suma 5 regidors.

De cara a les eleccions municipals del 28M, aquesta és la informació útil que has de tenir en compte per exercir el teu dret a vot:

• Com saber on votar. Per saber en quin col·legi electoral has de votar el 28M, entra en aquest enllaç, omple les teves dades personals i consulta quina seu de la ciutat et correspon.

• Aquestes són totes les candidatures. A més de les formacions amb actual representació municipal, aquí pots consultar la llista completa de les 17 candidatures que es presenten als comicis locals del 28 de maig.

• Participació del 2019. La participació juga un paper determinant en les eleccions municipals: com més participació, més difícil és arribar al llindar mínim del 5% dels vots per obtenir representació municipal. Perquè ho tinguis en compte, tal com pots consultar aquí, la participació de les municipals del 2019 a l’Hospitalet va ser del 57,48%, una dada que va millorar tant la participació de les municipals del 2015 (53,36%) com del 2011 (50,24%).