El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Després de les municipals

Marín encara un nou mandat a l’Hospitalet amb un govern en minoria i pactes puntuals

Marín encara un nou mandat a l’Hospitalet amb un govern en minoria i pactes puntuals

Joan Cortadellas

3
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (PSC), encarrila el cinquè mandat al capdavant del consistori, aquesta vegada amb un govern municipal en minoria i pactes puntuals amb les altres formacions del ple per poder tirar endavant qüestions claus com els pressupostos, les ordenances fiscals o projectes de ciutat.

La socialista va tornar a guanyar les eleccions electorals amb un avantatge còmode respecte als altres grups polítics, però va perdre un regidor –passant de 14 a 13– i, amb això, la majoria absoluta que havia tingut els últims quatre anys. No obstant, aquest resultat garantia a Marín mantenir la vara de comandament, ja que qualsevol govern alternatiu hagués hagut de passar amb pactes entre ERC i els Comuns amb el PP i l’extrema dreta de Vox. És a dir, unes relacions del tot impossibles al ple hospitalenc.

Entretots

¿Ets veí de L'Hospitalet? Parla'ns de la teva ciutat

Publica a Entre Tots la teva experiència en primera persona vinculada a la gran ciutat catalana

Des del PSC estableixen el preceptiu ‘cordó sanitari’ a Vox, per la qual cosa ja es descarta una primera formació amb qui pactar. Un pacte de govern entre socialistes i populars és una altra opció impossible, i més en l’actual context polític, amb les eleccions generals a la cantonada.

Sense possibilitats entre les esquerres

Així, l’opció més lògica podria ser En Comú Podem. De fet, el PSC i els Comuns han governat de bracet en múltiples consistoris metropolitans recentment. En són un exemple la veïna Cornellà, Rubí, Badalona, Mataró o, sense anar més lluny, Barcelona. En canvi, en el cas de l’Hospitalet aquesta equació no és tan senzilla. I és que els Comuns han sigut un dels grups de l’Ajuntament de l’Hospitalet que més oposició han fet al govern de Marín durant els últims anys.

De fet, els Comuns han portat als tribunals algunes de les qüestions que han marcat el mandat, com l’aprovació delPDU Granviao el suposat cas de corrupció del Consell Esportiu de l’Hospitalet, pel que van arribar a dimitir dos regidors del PSC a la ciutat –Cristóbal Plaza i Cristian Alcázar– i en què els Comuns han sigut acusació particular.

Finalment queda ERC, que tornarà a liderar l’oposició quatre anys més després de superar per poc el PP de Sonia Esplugas. Però, a més de la pugna entre republicans i socialistes al llarg de la regió metropolitana, ERC va apostar fa un any per l’ex PSC Jaume Graells com a candidat a l’alcaldia. Precisament, Graells va ser qui va denunciar les suposades irregularitats al Consell Esportiu i, preguntada per EL PERIÓDICO unes setmanes abans de les eleccions, Núria Marín assenyalava que la relació amb Graells «no existia».

De fet, durant la celebració dels resultats la nit electoral, l’alcaldessa de l’Hospitalet va carregar contra ERC per, segons ella, haver fet una campanya «porca i bruta» i va celebrar que la ciutadania «els hagi posat al seu lloc» amb la pèrdua d’un regidor –van passar de 5 a 4–.

Les principals opcions de Marín

Des del PSC i la mateixa Marín han portat a terme contactes amb les diferents forces que han obtingut representació al llarg dels últims dies, però no amb l’objectiu de buscar un soci per aquests quatre anys de mandat.

Notícies relacionades

Amb tot, les principals opcions perquè els socialistes puguin aprovar pressupostos i altres projectes passaran pels Comuns, crítics amb el model de ciutat i ara amb Manuel Domínguez al capdavant després d’apartar de la candidatura la fins ara cap de la formacióAna González, i pel PP d’Esplugas, més pròxims al model de ciutat del PSC i amb unes principals crítiques que se centren en el model de seguretat i la gestió de la Guàrdia Urbana.

D’aquesta manera, aquest mandat Núria Marín s’haurà de debatre entre les dues formacions i, així, acostar les seves polítiques més a la dreta o a l’esquerra.