L’últim gran reducte europeu del blues perviu en una biblioteca de l’Hospitalet

Steven Seagal és mundialment famós gràcies als seus papers en desenes de pel·lícules d’acció i la seva mestria en arts marcials. No obstant, en una faceta de l’actor menys coneguda, Seagal és també un cantant i guitarrista de blues –més conegut en aquest àmbit com Mojo Priest– que té dos àlbums en la seva discografia: ‘Songs from the Crystal Cave’ (2004) i ‘Mojo Priest’ (2006). Aquesta és tan sols una curiositat més d’entre les milers que es poden descobrir al Fons de Blues de la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), reconegut com l’arxiu de blues de l’European Blues Union des del 2012. És a dir, és com la biblioteca pública d’Europa d’aquest gènere musical.

El 2006, l’antic recinte fabril de Tecla Sala va crear, en estreta col·laboració amb l’acabada de crear Societat del Blues de Barcelona, un fons documental sobre el blues i la cultura afroamericana, un espai que ha anat creixent a poc a poc gràcies a les donacions rebudes i a les adquisicions fetes per la mateixa biblioteca i que ara suma més de 6.000 documents –entre aquests, unes 5.000 gravacions sonores–.

El principal responsable que l’Hospitalet aculli el fons públic de blues més important d’Europa és Joan Ventosa, gestor cultural –ja jubilat– implicat en la majoria d’iniciatives que acull la segona ciutat de Catalunya en relació amb el blues. Ventosa va treballar durant anys com a tècnic cultural a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i el 2006 va proposar la creació d’aquest espai.

Amb tot, reconeix que, amb la digitalització de la música i el creixement de les plataformes de ‘streaming’, el Fons de Blues de la Tecla Sala ha anat perdent «interès» i part del seu sentit. «Per això és important que es facin jornades i conferències sobre aquest gènere. Aquí hi ha, per exemple, tota la discografia dels clubs de blues d’Espanya. Són coses que no pots trobar a botigues o plataformes», explica Ventosa.

L’Hospitalet i el blues

Precisament aquests dies, la Tecla Sala acull el cicle ‘Blues x tu!’, que, tots els dimecres del juny i del setembre, inclou conferències, concerts i col·loquis entorn del gènere musical. Així, aquest dimecres passat, 14 de juny, més d’un centenar de persones es van acostar a l’equipament per disfrutar de la conferència ‘Saxofonisme salvatge’, a càrrec de Dani Nel·lo, que va estar acompanyat en l’apartat concertista per Héctor Martín, Ivan Kovacevic i Anton Jarl.

Tot i que encara avui l’Hospitalet acull cites bluesístiques com el cicle ‘Blues & Boogie’ o el Festival Primavera in Black, lluny queden d’aquell Festival Internacional del Blues que la ciutat va arribar a albergar entre els vuitanta i els noranta. «El 1988, hi ha una campanya de concerts d’estiu a l’Hospitalet. Jo vaig proposar fer una Nit de Blues», recorda Joan Ventosa.

D’aquesta manera, durant vuit anys, figures de referència internacional del blues com Mick Taylor van apropar la seva música a l’Hospitalet. No obstant, Ventosa rememora també com a partir del 96, amb l’arribada de Celestino Corbacho al capdavant de l’ajuntament hospitalenc, «es van deixar de fer els cicles». «Van apostar pel totxo i la cultura va quedar enrere. Hi ha gent que aposta per unes coses i gent que ho fa per d’altres», afirma.

La construcció del fons

Tot i que la biblioteca europea del blues va néixer el 2006, no va ser fins al 2012 que va començar a despuntar. Aquell any es va fer càrrec del fons Miquel Abella, expert i reconegut divulgador del gènere musical. Abella explica com fins a la seva arribada costava molt fer créixer el catàleg si no era per donacions. «Al principi es passava una llista de discos que interessaven a la Tecla Sala, però al final de l’any potser n’hi havia deu de nous», comenta Abella, que assenyala també les dificultats que ja suposava llavors contactar amb productors i petites discogràfiques internacionals per comprar-los maquetes.

Amb l’arribada d’Abella es va aconseguir dinamitzar l’adquisició de documents: «Arribàvem a comprar uns 120 discos a l’any. Una cosa que suposava moltes hores i molta feina», apunta el divulgador bluesístic. No obstant, «el 2017 ho vaig deixar perquè es plantejaven conflictes filosòfics. Hi ha molts músics que ja no editen discos. Simplement fan descàrregues. Llavors et preguntes si val la pena continuar comprant», diu Miquel Abella.

Per la seva banda, Carles Ferrer, actual responsable de l’espai, també assenyala com el ‘boom’ del fons de ‘blues’ ha coincidit amb una etapa de declivi de les gravacions: «Fa vint anys hauria triomfat. Ara, ho planteges més amb un vessant pedagògic».

El futur del fons i el blues

Ferrer explica com, davant la caiguda d’interès –tot i que avui encara hi ha usuaris que demanen desenes de discos alhora per escoltar a casa– dels cedés, ha anat guanyant pes la part documental del fons. «Tenim pràcticament tot el que explica la història del blues. També novel·les i còmics de referència. Molts llibres que no s’editen tant», remarca Ferrer, que destaca també que aquest gènere és una de les poques músiques que la pots vincular directament a una part important de la història –en relació amb l’esclavitud, les ‘worksongs’ i les condicions de vida dels negres al sud dels Estats Units entre el segle XIX i XX–.

Big Mama Montse, presidenta de la Societat de Blues de Barcelona i cantant d’aquest gènere musical, defensa el valor de la part documental, també la que aporten els discos: «La idea és que la gent pugui anar i aprofitar tot el material. També a les caràtules dels discos hi ha molta informació que no sempre està en plataformes».

Notícies relacionades

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Els mercats de l’Hospitalet tenen tancades un terç de les parades

Així, tots coincideixen, com ara fa el cicle ‘Blues x tu!’, més enllà de guardar llibres i discos, que sigui, en paraules de Big Mama Montse, «un centre viu». «Està molt bé tenir un espai així dedicat al blues. A més, és un molt bon lloc per fer concerts i conferències», assenyala Abella, que emfatitza també que a Spotify no es troba tot i que no pots buscar allò que no coneixes. Si vas al fons i remous, acabes descobrint coses noves», diu Miquel Abella.

Per exemple, tot un setè dan d’aikido i actor de Hollywood com Steven Seagal convertit en estrella del blues.