S’ajorna el desallotjament de la fàbrica Albert Germans de l’Hospitalet, okupada des de fa un any

L’Ajuntament de l’Hospitalet va acordar en una Junta de Govern Local procedir a la recuperació d’ofici de la finca situada al carrer Rodés, 60 –és a dir, l’Albert Germans–, un mecanisme legal que permet a les administracions locals recuperar per si mateixes una possessió en qualsevol moment quan es tracti de les de domini públic, i en el termini d’un any en el cas d’equipament patrimonial. El setembre passat, fonts municipals assenyalaven a aquest diari que l’ajuntament ja havia iniciat el procediment legal i judicial per desallotjar el col·lectiu que conforma Nabat 3 «al més aviat possible». Un procés que encara s’allargarà una mica més.

Per la seva banda, els integrants del Nabat 3 van presentar un recurs contenciós administratiu després de ser coneixedors que s’havia iniciat la recuperació d’ofici. No obstant, des del col·lectiu okupa van assenyalar que tot i que el jutjat havia acceptat el recurs, aquesta decisió no paralitzava el desnonament previst per aquest dimecres, motiu pel qual van convocar les entitats de la ciutat i integrants d’altres moviments okupes o anarquistes per mirar de bloquejar el desallotjament a la porta de l’espai.

«Estem portant a terme una recuperació d’un patrimoni històric de la ciutat de l’Hospitalet que ha estat abandonat durant 17 anys per part de l’ajuntament. Únicament en períodes electorals s’han preocupat de fer una adjudicació de per si bastant sospitosa a Renfe. A l’espai es fan activitats per al barri i per a totes les edats, des d’horts comunitaris, passant per tallers de bicis, gimnàs popular, cine o fins i tot presentacions de llibres», defensa P. M., un dels integrants del Nabat, en declaracions a aquest diari.

Cessió a Renfe

La fàbrica Albert Germans, obra dels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Giralt, és un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local que va ser construït al voltant de 1926 i que durant dècades va ser la seu d’una indústria tèxtil. El 2007 va aturar l’activitat i l’abril del 2013 va passar a ser de titularitat municipal, com a cessió gratuïta en virtut del projecte de reparcel·lació de l’àmbit. Al llarg dels últims 16 anys s’han postulat diversos usos per a l’espai: el Museu Nacional del Còmic, un centre de formació per a programadors de videojocs o cedir-lo a la Universitat de Barcelona per instal·lar-hi una universitat privada, entre d’altres, però cap va arribar a fructificar perquè les negociacions «no van acabar de quallar».

Unes setmanes abans de l’ocupació, la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de l’Hospitalet va aprovar inicialment els plecs per a atorgar la concessió demanial del recinte, per un període de 40 anys, a Renfe per desenvolupar un centre de formació i serveis. Aquests plecs van quedar aprovats definitivament el 28 de setembre passat després que no es presentessin al·legacions. D’aquesta manera, queda pendent des d’aleshores la firma de l’acord entre les dues institucions, a l’espera que es porti a terme el desallotjament requerit per l’ajuntament.

Aquesta decisió va irritar els partits de l’oposició del consistori hospitalenc i col·lectius dels barris del centre de l’Hospitalet, com Stop Massificació Cosme Toda o la mateixa Associació de Veïns de Sant Josep, que denunciaven que se cedís la nau a Renfe i no es destinés per promoure algun dels equipaments que falten a la zona, com una escola bressol, un centre cívic o un mercat.

Per la seva banda, Fran Belver, primer tinent d’alcaldia de l’Hospitalet, va defensar en un ple de l’ajuntament que per fer determinats tipus d’equipaments «hem de buscar espais que siguin realment adequats». «Un edifici que està catalogat té moltes limitacions a l’hora de la rehabilitació», va insistir el regidor.

Suport i crítiques veïnals

Tot i que al llarg dels mesos el Nabat ha rebut el suport de les entitats del barri i dels veïns, també hi ha algunes veus crítiques entre els residents d’alguns dels edificis que toquen amb l’antiga fàbrica. «En el moment que t’okupen un local al costat, per molt bones persones que poden dir que són, no deixen de ser okupes. Jo no hi estic d’acord perquè això influeix en el valor dels pisos, o surts i et deixen tot això fet una porqueria quan fan festes... Tenim moltes ganes [que tingui lloc el desallotjament]», afirma J. M., que també reconeix que no ha tingut cap problema personal amb els okupants de la nau i que les seves queixes principalment es vinculen amb sorolls i alguns actes incívics.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

«Entenem les preocupacions d’algunes persones que tenen un prejudici fonamentat en tot el que els mitjans amb més pes econòmic publiquen. Però també tenim la paciència per ensenyar-los que som persones que ens preocupem pel benestar de les seves condicions. Que ens preocupa no molestar-los gaire de nit, ens preocupa proporcionar-los un espai que puguin compartir com l’hort comunitari o que puguin tornar a veure la nau per dins, perquè molts veïns eren familiars o ells mateixos van ser persones que van treballar a l’antiga fàbrica», defensa per la seva banda P. M., integrant del col·lectiu del Nabat.

La Noèlia, una altra veïna dels immobles més immediats a la fàbrica, comenta que per la seva banda no ha tingut problemes de soroll o similars i que només ha notat algunes molèsties les últimes setmanes, temps que ha coincidit amb més activitat de l’equipament com a reivindicació de cara al desallotjament previst per aquest dimecres.