Tensió veïnal, pobresa i racisme: dins les naus ocupades del carrer Salamina de l’Hospitalet

Els veïns es manifesten cada setmana des de fa dos mesos per exigir el desnonament dels immobles. Confiaven que aquest dimarts 18 de juliol arribés per fi el desallotjament que tant esperen, però, no obstant, una jutge va paralitzar el procés unes hores abans a falta que l’ajuntament hospitalenc concreti mesures de reallotjament per a les persones vulnerables que viuen a les naus. Una tasca complexa a causa de la falta de vivenda pública a la ciutat per poder destinar usos socials.

«L’ajuntament ens ha enganyat. Si ens haguessin dit des del primer dia que no podien... però ens han anat fent promeses que no s’han complert», explica Juan Jiménez, veí de la zona, en relació amb l’augment de la crispació.

Els recintes ocupats es troben en una punta del barri de Santa Eulàlia que queda delimitat per les vies de tren de Renfe i per l’avinguda Carrilet. Un «petit poble» dins la segona ciutat de Catalunya on els veïns, molts ja jubilats, es coneixen de tota la vida. «Quan al principi hi va entrar gent [a finals del 2018], no es notava cap alteració de la convivència. Simplement pensàvem: ‘Ja s’apanyarà l’amo’», segueix el Juan, que asseguea que al llarg dels últims anys les molèsties i l’incivisme s’han multiplicat.

«L’exigència dels veïns, i jo els dono suport al cent per cent, és que si hi ha una persona que necessita ocupar un local o una nau perquè no té on viure, doncs per ser al carrer millor que sigui allà. Però el que no pot ser és tot el que es genera al voltant del barri», diu Imán Aisa (PSC), regidora del Districte III de l’Hospitalet –on s’inclou el barri de Santa Eulàlia– i que va ser present durant la concentració veïnal.

«Preferiríem poder viure de lloguer»

Al voltant d’una quarantena de persones malviuen en l’actualitat a les naus ocupades del carrer Salamina de l’Hospitalet, i almenys 15 es troben en situació de vulnerabilitat social. EL PERIÓDICO ha accedit i parlat amb els integrants de les naus, unes de les quals està habitada per persones d’origen romanès i l’altra per homes magribins.

«Fa gairebé dos anys que som aquí i nosaltres no provoquem problemes», diu la Marian, resident de la nau on està instal·lada la comunitat romanesa. «Nosaltres estem tranquils. A la meva família no li agrada música ni res d’això. Nosaltres tenim lavabo, tenim aigua... no fem res pel carrer», defensa la Marian, que atribueix bona part d’aquestes actituds a alguns integrants de l’altra nau.

Les 15 persones vulnerables per qui es va suspendre el desallotjament, de fet, pertanyen a aquesta nau, la de la comunitat romanesa. La Marian explica que algunes de les persones més grans que hi viuen, a banda de no tenir ingressos, tenen situacions delicades de salut, com la seva sogra, que de vegades necessita un respirador artificial. També hi ha altres persones grans que pateixen diabetis.

«El meu marit treballa amb la ferralla. La gent el truca per buidar pisos. Per netejar... Jo estic parlant amb l’assistenta per trobar una feina i m’ha dit que, a poc a poc, m’ajudarà», diu la Marian, que afegeix que ara busquen un cop de mà del consistori per anar-se’n a viure de lloguer: «Preferiríem poder viure de lloguer en algun lloc. Estem esperant a veure què passa».

Molèsties veïnals

«Una cosa és explicar-ho i una altra és viure-ho. Que una nit d’acord, però ja són quatre anys en què la situació s’ha deteriorat molt», afegeix per la seva part Juan Jiménez. Segons les dades de l’Ajuntament de l’Hospitalet, els últims cinc anys i mig –des que va començar l’ocupació de l’espai–, les naus del carrer Salamina han acumulat un total de 123 incidències –principalment concentrades en l’últim any i mig–, la majoria (77) per motius vinculats amb «l’alteració del descans veïnal» per molèsties com sorolls, música i festes.

El segon motiu (25 incidències des del 2018) són incidències vinculades a la «inseguretat»: robatoris, baralles i consum de drogues. Així, segons expliquen des de l’ajuntament, en «ocasions» que la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra han anat a les naus després de trucades veïnals en aquests gairebé sis anys, s’han intervingut objectes com «esprais de defensa, pistoles d’aire comprimit, navalles i ganivets».

«Al final n’hi ha alguns que es dediquen a robar i per al ciutadà és tot un ‘pack’. I els és igual que hi hagi vulnerables perquè és un ‘això em molesta’. Crec que s’ha de protegir sempre el vulnerable, així com penalitzar el delinqüent, és clar», comenta per la seva banda Imán Aisa. En la protesta dels veïns del 18 de juliol, també van aflorar comentaris racistes: «¿Per què no els envien al seu país» o «¿els moros de què viuen?», van ser alguns exemples.

«El discurs racista no s’hauria d’utilitzar mai, perquè al final no s’ha de generalitzar perquè hi ha persones que estan en una situació vulnerable de veritat i crec que les hem d’ajudar», declara a aquest diari la regidora del districte.

«Si els veïns volen tranquil·litat, que ens ajudin»

Mentre la nau de la comunitat romanesa està més adaptada per a la vida diària i disposa de cuina, lavabos o fins i tot rentadora i assecadora, la nau del col·lectiu marroquí es troba en unes condicions més precàries. Cada integrant disposa de la seva petita parcel·la i la part central la destinen a treballar amb la ferralla que després vendran a l’avinguda Carrilet, limítrofa al barri, i de la qual viuen la majoria. El Hassani, un dels residents de l’immoble, diu a aquest diari que en l’actualitat estan buidant una de la part posterior de l’espai per, a poc a poc, condicionar-lo.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

El Hassani, que va arribar del Marroc fa uns sis anys buscant feina, reconeix que de vegades ha arribat gent a la nau que ha pogut ocasionar molèsties, com «una xavala» que va estar-hi al voltant d’una setmana i que posava un «altaveu fort», però reitera que «aquí no hi ha res» i que tot i que els veïns de la zona criden moltes vegades la policia, quan els agents arriben marxen perquè «no troben res».

«Si els veïns volen tranquil·litat, que ens ajudin, que ens ajudin a buscar un pis. Nosaltres paguem, no hi ha cap problema», proposa el Hassani, que diu que si passen més temps al carrer és per fugir de la calor i la humitat que es genera dins la nau. «Aquí no tenim família ni amics. Que ens acullin en una habitació i després que valorin si som bones persones o no. ¿Què passa? ¿No volen que siguem al carrer? D’acord, doncs ens canviem les cases», diu el Hassani.