El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Estiu urbà

Alta densitat i pisos dels anys 50: així viuen el mig milió de veïns de la Gran Barcelona que més pateixen la calor

Un estudi de l’Institut Metròpoli ubica 526.000 persones de l’àrea metropolitana en zones altament vulnerables a les altes temperatures

CONTEXT | Barcelona, l’Hospitalet i Santa Coloma, les ciutats metropolitanes més vulnerables a la calor extremaBarcelona, l’Hospitalet i Santa Coloma, les ciutats metropolitanes més vulnerables a la calor extrema

MAPA | L’àrea de Barcelona té 9 dels 10 quilòmetres amb més densitat poblacional d’EuropaL’àrea de Barcelona té 9 dels 10 quilòmetres amb més densitat poblacional d’Europa

Alta densitat i pisos dels anys 50: així viuen el mig milió de veïns de la Gran Barcelona que més pateixen la calor

Laura Guerrero

5
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

La fragilitat davant les inclemències de la sufocant calor estiuenca també va per barris. La manera de suportar la xafogor no és territorialment uniforme i depèn en bona mesura de les condicions i recursos amb què compta l’àrea on els veïns resideixen.

El fenomen de la vulnerabilitat a les altes temperatures a l’àrea metropolitana de Barcelona dels 3,3 milions d’habitants és el que ha estudiat l’Institut Metròpoli, referent en investigacions socials del context metropolità, que en el seu nou informe ‘La calor en un futur: índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC)’ (2022), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), radiografia les zones de la Gran Barcelona que, per les seves característiques socioeconòmiques, estan més exposades als perjudicis de la canícula.

L’estudi dona continuïtat a l’aproximació de ‘Vulnerabilitat a la calor extrema’ (2018), un dictamen editat per l’AMB a partir d’un treball de final de màster a la Universitat de Barcelona, que tal com va publicar aquest diari ja situava Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet com les ciutats metropolitanes amb més proporció de seccions censals altament vulnerables a la calor extrema.

En aquesta ocasió, el nou informe metropolità aporta una dada fins ara inèdita: 526.000 habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona (el 16,1% de la conurbació) viuen en «zones d’alta vulnerabilitat» al canvi climàtic.

Zones entre les quals destaquen els districtes barcelonins de Ciutat Vella i Nou Barris, amb el 92,15% i el 41,48% dels habitants respectivament vivint a «àrees d’elevada vulnerabilitat»; l’Hospitalet de Llobregat, amb el 51% de veïns residents en zones altament vulnerables, i Santa Coloma de Gramenet, amb el 36,71% de població ubicada a les esmentades àrees.

«Tot i que les dades són limitades, ens permeten concloure no el total de persones vulnerables a la calor, sinó el total de persones que viuen en zones vulnerables a la calor a l’àrea metropolitana», precisa Elena Domene, coautora de l’informe i cap de l’Àrea de Sostenibilitat Urbana de l’Institut Metròpoli.

Alta densitat, pocs parcs i vivendes antigues

La xifra poblacional del mig milió de veïns resulta de sumar la població de cada secció censal que presenta valors superiors a 61 en l’IVAC (índex de vulnerabilitat al canvi climàtic), un índex sintètic calculat per les investigadores de l’Institut Metròpoli a partir de 17 variables amb fonts i anys dispars que van des de dades del cadastre del 2019 fins a l’Atles de Distribució de Renda per Llars de l’Institut Nacional d’Estadística del 2017.

Entre aquestes variables, seleccionades a partir de literatura científica sobre el tema, hi ha la proporció de vivendes anteriors al 1950 i entre el 1951 i el 1980; el percentatge de cobertura vegetal (zones verdes); la densitat de població; la renda mitjana per llars; la quota de dones de més de 65 anys; la quantitat de persones de més de 75 anys que viuen soles, i el percentatge de migrants provinents de països en desenvolupament, entre d’altres.

Aquestes variables, al seu torn, s’agrupen en quatre «components» que, interpretativament, donen els elements que més determinen l’elevada vulnerabilitat: zones densament poblades i amb falta d’espais verds i baix potencial fotovoltaic; població amb renda baixa i menys proporció de població amb estudis superiors; dones grans en vivendes antigues (del 1951 al 1980), i persones grans que viuen soles en vivendes antigues.

«Aquests quatre components responen a la interpretació de com s’agrupen les 17 variables, entre les quals destaca l’antiguitat de les vivendes. I a partir de les puntuacions per seccions censals més vulnerables podem saber la població que hi viu en cadascuna», afirma Domene.

Les àrees de la Gran Barcelona més vulnerables a la calor

A més dels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc com a àrees barcelonines més vulnerables a la calor, la investigació de l’Institut Metròpoli posa el focus de la vulnerabilitat a la calor en diverses ciutats metropolitanes molt densament poblades, de l’Hospitalet de Llobregat (51% de la població, uns 133.000 habitants, vivint en seccions censals considerades «vulnerables») a Santa Coloma de Gramenet (36,71%) passant per Sant Adrià de Besòs (21,33%), Cornellà de Llobregat (20,62%) i Badalona (18,73%). Entre les ciutats que destaca l’estudi, la que menys població registra en àrees vulnerables és Sant Boi de Llobregat (1,1%).

Per barris, l’Institut Metròpoli destaca com a demarcacions més vulnerables Llefià, Sant Crist, Sant Roc i la Salut (Badalona); el Fondo, Can Mariner, Santa Rosa i el Raval (Santa Coloma); la Mina (Sant Adrià de Besòs), i la Torrassa, Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i Bellvitge (l’Hospitalet).

L’estudi també detecta el que denominen les investigadores ‘clúster amb més vulnerabilitat’, el qual resulta d’una anàlisi de correlació espacial que revela focus d’agrupacions censals que, al retroalimentar-se entre si, pateixen d’una vulnerabilitat agreujada. Aquest fenomen es dona, entre d’altres, als esmentats districtes barcelonins; al barri de Collblanc, a l’Hospitalet; a Sant Ildefons, a Cornellà, i al Fondo, a Santa Coloma; tots són territoris amb elevada densitat poblacional i amb algunes de les seccions censals amb les rendes més baixes de Catalunya, segons els indicadors socioeconòmics (2020) de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Notícies relacionades

Als barris del nord de l’Hospitalet, de fet, com ara Collblanc, s’hi ubiquen els dos quilòmetres quadrats amb més densitat d’Europa, tal com va informar EL PERIÓDICOa partir de dades de l’Eurostat, l’Oficina d’Estadística de la Unió Europea (UE), que reafirmen que el nord de l’Hospitalet és la zona més densament poblada de tota la Unió Europea.

Finalment, des de l’Institut Metròpoli també posen el focus en els recursos de què disposen les ciutats a les nits amb temperatures molt elevades, quan tanquen la majoria de refugis climàtics interiors de l’àrea metropolitana. «Tot i que s’ha avançat en els últims anys, hem detectat que les ciutats encara no estan preparades per afrontar l’asfixiant calor nocturna», conclou la investigadora Elena Domene.

A 15 minuts d’un parc metropolità

Malgrat els «forats» de vulnerabilitat detectats per l’Institut Metròpoli, des de l’AMB asseguren que l’actual Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC) arriba a la majoria de les zones estudiades.

Aquest estiu del 2023, «el 80% de la població metropolitana vulnerable [excepte a Barcelona] és a 10 minuts d’un refugi climàtic metropolità i el 96%, a 15 minuts», apunten fonts de l’administració supramunicipal.

Segons dades de l’AMB, la XMRC ha passat de 20 refugis l’estiu del 2021 a 74 refugis aquest 2023, de manera que l’IVAC estudiat ha operat com a eina per dirigir l’ampliació territorial de la xarxa de refugis.