Mari Carmen Zafra: un ‘àngel de la guarda’ de les famílies vulnerables de la Florida a l’Hospitalet

Els seus clars ulls blaus contrasten amb la pell torrada pel sol, un cutis moreno que no és fruit de llargues hores a la platja, sinó de trepitjar de dalt a baix els carrers dels barris de la Florida i les Planes de l’Hospitalet de Llobregat un dia sí l’altre també. Mari Carmen Zafra, de 46 anys, és coordinadora pedagògica de l’Esplai Les Planes i responsable del Centre Obert de l’Esplai La Florida, una entitat local amb una funció social que va molt més enllà de la de la majoria d’esplais.

Tot i que és una figura allunyada dels mitjans i els focus, no és precisament una desconeguda a la ciutat. «Mig Hospitalet té el meu mòbil», fa broma ella. La veritat és que és impossible passejar amb la Mari Carmen pels barris del nord de l’Hospitalet sense creuar-se amb alguna persona o família que es pari per saludar-la, abraçar-la i agrair-li la seva tasca o sense que hagi d’atendre la trucada d’alguna veïna que li demana consell.

Centenars de nens i adolescents participen al llarg de l’any en algun dels múltiples projectes amb què treballa l’Esplai La Florida, una entitat nascuda el 1984 i que treballa també per identificar i prevenir situacions de risc social entre els menors del barri. L’Esplai Les Planes és una subdivisió del de la Florida que principalment treballa als Blocs Florida, una de les zones més vulnerables de tota l’àrea metropolitana de Barcelona. I aquí és on la Mari Carmen, juntament amb altres monitors i educadors socials, destina bona part de la seva feina.

Tal és la seva implicació al barri que, malgrat viure ara i bona part de la seva vida al Prat de Llobregat, li han arribat a trucar del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de l’Hospitalet perquè els ajudés a organitzar una volta amb l’alcaldessa Núria Marín pels blocs i una trobada amb algunes de les famílies que els habiten per comentar els principals problemes de la zona.

«Igualment podrien venir, que no passarà res. Però sí que és cert que amb mi les famílies són més pròximes», diu Mari Carmen Zafra.

Una família de firaires

La Mari Carmen va arribar a l’Esplai Les Planes el 2018. En aquell moment, tal com ella mateixa relata, treballava als menjadors de l’escola Pau Vila, ubicada al costat dels Blocs Florida. La llavors directora de l’Esplai La Florida, que coneixia la Mari Carmen d’abans perquè ja havia tingut contacte amb l’Esplai, se la va trobar un dia pel carrer i li va proposar portar aquesta subdivisió que acabaven d’obrir a les Planes.

Mari Carmen Zafra va acceptar. Tot i que en aquell moment feia un temps que estava més allunyada del treball social, el seu vincle amb aquest món va començar quan tenia tan sols 12 anys. Eren els anys 80 i la seva família feia poc temps que s’havia instal·lat al Prat de Llobregat. «Els meus pares eren firaires. Vinc d’un món molt complicat, el de la fira, però on es viu en comunitat i tots ens ajudàvem», rememora la Mari Carmen, nascuda a mig camí entre Barcelona i Andalusia –la ruta habitual de la fira–.

«Hi va haver un moment en què ens van prohibir portar l’escola a sobre», recorda. Els menors de la fira serien portats a escoles internes, però els seus pares no ho volien, i per això van sortir del món firaire «sense pensar-s’ho dues vegades». Després d’una primera etapa a Jaén, tota la família es va traslladar al Prat. «Jo no volia. Venia d’una escola oberta i em van ficar entre quatre parets. I en aquell moment jo odiava el català i ho odiava tot», explica. Reconeix també que en aquella etapa donava «molts problemes».

Llavors, relata la Mari Carmen, un educador social «em va dir: ‘¿Tu vols saber el que és tenir problemes de veritat? He muntat un associació amb gent que sí que té problemes’. I vaig dir que d’acord, que hi volia anar. Però no em deixava perquè només tenia 12 anys. Llavors jo la feia grossa cada vegada més fins que m’hi deixés anar. Un dia em va dir que podia, però que creia que me n’aniria. Li vaig respondre: ‘Ja veuràs com no’. I des d’allà fins avui».

L’abnegació per bandera

Aquesta implicació tan primerenca en el món social –a més d’altres circumstàncies familiars– la va portar en poc temps a ser una adolescent amb responsabilitats d’adulta. Tota aquesta experiència explica que ara l’ajuda a entendre molts dels joves vulnerables i/o conflictius amb qui treballa i amb qui s’identifica. «A mi cap professor em va dedicar ni un minut a preguntar-me què està passant a casa», diu la Mari Carmen, que reitera un lema: «Tracta els altres com t’agradaria que et tractin a tu».

Bona fe d’això en dona Jacqueline Carvallo, mare d’una nena d’11 que acudeix des de fa set anys a l’Esplai La Florida: «Crec que el cel ja el té guanyat. D’aquestes persones que n’hi ha poques. Em fa vergonya preguntar-li, però, si el sou que sigui, creu que el que guanya no és suficient per a la dedicació que té».

La Jacqueline es defineix a ella mateixa com a «molt protectora», una condició que va reforçar després que a la seva filla li detectessin trastorn de dèficit d’atenció (TDA) i dislèxia. Amb tot, aquesta mare explica com la Mari Carmen la va guiar per aconseguir que l’acceptessin en una fundació que li ha permès tenir logopedes i rehabilitadors per a la seva filla.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

No només amb la seva filla, la Jacqueline també agraeix la tasca que ha fet amb ella mateixa a l’ajudar-la a superar aquesta sobreprotecció i, per exemple, l’ha aconseguit a animar perquè la seva filla vagi a unes colònies: «Em deia que si passava qualsevol cosa ella mateixa hi anava a l’hora que fos i la portava. ¿Qui s’ofereix a això?». Per la seva banda, la Mari Carmen insisteix que si un nen o una mare canvia no és gràcies a ella: «Només soc una eina per arribar al vostre objectiu. M’utilitzeu i em deixo utilitzar, per a això hi soc, però les persones canvien per si mateixes».

Malgrat aquesta voluntat constant per ajudar –fins i tot acull gent amb pocs recursos a la seva pròpia casa–, és conscient que no tothom té la mateixa capacitat de canvi. De fet, explica que en ocasions s’ha hagut de desvincular d’algunes persones o famílies després de trobar-se sense eines per donar-los més ajuda –tot i que incideix també en el fet que algunes d’aquestes persones s’han refet més tard per si soles–. «No demano miracles. Sé que hi ha persones que no canviaran, però si ja se’ls crea un mínim de consciència, a mi això ja em val», diu la Mari Carmen.