Quatre de cada deu habitants de l’àrea de Barcelona destina gairebé la meitat dels seus ingressos al lloguer

Els preus dels lloguers estan disparats i les dades i informes recentment publicats no fan més que confirmar una realitat que els veïns de les grans zones urbanes pateixen en el seu dia a dia. Aquesta mateixa setmana l’Incasòl ha publicat les últimes xifres del preu mitjà de lloguer al llarg del territori català, una informació que revelava xifres rècord dels lloguers durant el segon trimestre del 2023 a Barcelona i bona part de la seva àrea metropolitana.

Només un dia després, aquest dimarts 10 d’octubre, l’Institut Metròpoli va fer públic un informe en què destaca que un 42,6% de la població de la regió metropolitana de Barcelona que viu de lloguer destina més d’un 40% dels seus ingressos a cobrir aquestes despeses, segons les dades del període 2021-2022 de les últimes ‘Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida’.

L’estudi explica que, tot i que aquestes xifres s’han reduït respecte al període anterior, marcat de ple per la crisi derivada de la covid-19, encara no existeix una recuperació respecte a les xifres prepandèmia. A més, l’informe assenyala que s’ha produït una reducció en la diferència que suposa el pes del lloguer en els inquilins de Barcelona respecte als de la resta de la regió metropolitana.

Més enllà del lloguer, des de l’Intitut Metròpoli reflecteixen que les despeses destinades a la vivenda que assumeixen les famílies –incloent aquí lloguers, hipoteques o subministraments, entre altres– mantenen una «tendència creixent que s’ha accentuat l’últim any».

D’aquesta manera, els últims sis anys la despesa mensual mitjana en vivenda de les llars metropolitanes acumula un augment del 18,3%. Aquesta despesa varia entre els 293 euros per a les llars amb vivenda en propietat totalment pagada i els 935 euros per a les llars en règim de lloguer o relloguer.

La tendència alcista dels lloguers

Els alts percentatges d’ingressos destinats al lloguer ja fa temps que són una constant a les principals zones urbanes del territori espanyol. De fet, l’últim informe anual del Banc d’Espanya destacava que, el 2021, un 48,9% de les llars espanyoles en vivendes de lloguer es trobaven en risc de pobresa o exclusió social –el percentatge més alt de la Unió Europea–.

A més, també assenyalava que un 40,9% dedicava més del 40% de la seva renda disponible a la vivenda –pel 21,2% de la mitjana de la Unió Europea–, amb especial incidència en les famílies amb menys renda. «Després de la pandèmia, el 2022 la demanda de lloguer s’hauria recuperat de forma més vigorosa que l’oferta, observant-se una nova dinàmica alcista en els preus nominals», comenta l’informe.

En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, les últimes dades de l’Incasòl exposen que 23 dels 36 municipis de la zona van registrar un augment dels preus durant el segon trimestre del 2023.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

Davant aquest panorama d’escalada generalitzada de preus, la consellera de Territori, Ester Capella, ha reclamat aquest dilluns al Govern central que apliqui la llei de vivenda i que permeti a Catalunya regular els lloguers.

A més, Capella va incidir en la falta d’un parc de vivenda pública, cosa que permetria a les administracions influir en el mercat de la vivenda de forma més efectiva. Un dèficit de domicilis públics que també es dona al territori espanyol, ja que suposen tan sols un 1,6% del total de llars del parc de vivenda espanyol.