El Periódico de L'Hospitalet
El consistori estudia solucions
Els mercats de l’Hospitalet tenen tancades un terç de les parades
Passejar pel perímetre del mercat de Collblanc de l’Hospitalet, el més gran de la ciutat, suposa creuar-se amb dotzenes de persianes que fa anys que estan abaixades. Una panoràmica similar a la que es dibuixa als del Centre, Torrente Gornal i, en definitiva, la majoria de mercats municipals de la segona ciutat de Catalunya. I és que al voltant del 32% de les parades dels mercats de l’Hospitalet estan tancades.
La xifra surt d’una resposta de l’àrea de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme a una pregunta de la líder del PP al consistori hospitalenc, Sonia Esplugas. Segons les dades del mateix consistori, els vuit mercats municipals estan compostos per un total de 1.218 parades, 828 de les quals estan obertes, mentre que 390 estan tancades. En l’argot administratiu, una parada significa un nombre perquè històricament hi havia un negoci a cada un, tot i que actualment un establiment en pot ocupar més d’un.
Així, tot i que percentualment el Merca-2 de Can Serra és el que compta amb més persianes abaixades (56,52%), en números absoluts és el de Collblanc (43,83%) el que corona el rànquing, amb un total de 174 parades clausurades. Una sagnia especialment pronunciada en el cas dels aparadors exteriors: 134 de 215 nombres estan tancats. «A la part exterior la situació és insostenible. El setembre d’aquest any s’havien d’iniciar les obres, que ara sembla que se’n van fins al 2025», comenta Joan Carles San Nicolás, president del mercat de Collblanc de l’Hospitalet.
La situació dels mercats va arribar al ple de l’Hospitalet d’aquest mes de novembre, en el qual tots els grups del consistori van votar a favor d’una moció dels populars per actualitzar els reglaments i plans comercials i «adaptar-los als nous hàbits de consum local».
Amb tot, des del govern local expliquen que compten amb un ‘Estudi dels mercats municipals de l’Hospitalet’, elaborat per l’empresa USTE Asesores y Consultores juntament amb la Diputació de Barcelona (Diba) i que actualment estan presentant en cada uns dels mercats del municipi. Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, José Antonio Alcaide, apunta que, una vegada acabi aquesta exposició als comerciants, es farà públic l’estudi i s’avaluaran propostes per contribuir a la dinamització dels equipaments.
Canvi d’hàbits i burocràcia
Antigament, els mercats de l’Hospitalet eren, més enllà d’algunes botigues de barri, la principal opció comercial per als veïns. No obstant, com ha passat a pràcticament totes les ciutats, els hàbits de consum han canviat amb el temps i les grans superfícies han tret una gran part de la clientela als paradistes.
Cristina Martín, presidenta del mercat del Centre, amb més del 34% de les parades buides i ubicat a pocs metres del mateix Ajuntament de l’Hospitalet, assenyala dos problemes més que compliquen encara més la situació: la falta de relleu i les traves burocràtiques. «Estar de cara al públic és posar-hi hores i emportar-se part de la feina a casa. Abans, abans que res, es prioritzava la feina, però ara volem dedicar més temps a la família, a amics, a l’oci... que no és dolent, però arriben noves generacions preparades i veuen els horaris i que amb menys hores poden estar millor en altres llocs», destaca Martí.
A més, la presidenta del mercat municipal explica que quan per fi arriba algú disposat a ocupar un espai de l’equipament es troba amb complicacions burocràtiques i llargs temps d’espera perquè en surtin les licitacions. Tot i així, comenta que, en els últims anys, «[el consistori] ens està facilitant trobar fórmules per intentar anar més de pressa». «Com a mínim hi ha un diàleg», diu. Més crític es mostra Joan Carles San Nicolás, que defineix l’ajuda de l’ajuntament com a «molt justeta».
Patrimoni local
Els mercats del Centre, Santa Eulàlia i Collblanc són els més antics de la ciutat i, com passa amb la major part del patrimoni destacat de l’Hospitalet, deuen la seva autoria a un de Ramon Puig i Gairalt. Els tres projectes corresponen a una etapa de gran activitat de Puig i Gairalt, en aquell moment arquitecte municipal de l’Hospitalet i que buscava amb els mercats reordenar i estructurar el comerç local de cada barri, així com el futur creixement urbanístic de cada zona.
Puig i Gairalt va projectar aquests equipaments a meitat dels anys 20 i van ser construïts a principis dels 30. Així, en el cas del mercat del Centre, catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL), la seva construcció responia, tal com recull el catàleg de la Diputació de Barcelona, a la necessitat d’una distribució «més còmoda i higiènica» que buscava respondre a les demandes d’una població en auge, ja que poc abans s’acabava de produir l’arribada de la primera onada migratòria del segle XX.
Notícies relacionadesDurant els últims anys, mentre que els del Centre i Santa Eulàlia han mantingut una clientela més local, el de Collblanc –també catalogat com com a BCIL– ha begut més dels clients arribats dels voltants del Camp Nou, entre els quals s’inclouen veïns de Collblanc, però també dels barris de les Corts i Sarrià de Barcelona. «Hi ha molta gent que ve perquè és al costat del camp del Barça, sol venir a fer un pica-pica i ja compra una mica de peix o carn», comenta el president del mercat de Collblanc.
És per aquesta raó que, més enllà de la reforma pendent, l’ajuntament apunta que l’objectiu és dotar l’equipament d’un espai gastronòmic que ajudi a frenar el degoteig de tancaments.
Mercats i punts TIC
Des de principis d’any, el Govern municipal de l’Hospitalet ha remarcat de manera especial la seva iniciativa local ‘L’Hospitalet 6.0’, una estratègia de digitalització per «convertir l’Hospitalet en una ciutat plenament connectada i on no hi hagi fractura digital».
D’aquesta manera, a finals de març d’aquest mateix any, l’ajuntament va donar a conèixer la seva intenció de convertir la segona planta del mercat municipal de la Florida en un centre de transformació digital de l’Hospitalet que, entre altres funcions, també passi a ser seu dels serveis de Regidoria i Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC).
En aquesta mateixa línia, el consistori va obrir punts TIC al nord de la ciutat i va posar en marxa una TIC ‘Truck’ mòbil per facilitar l’alfabetització digital de, principalment, la gent gran i també l’accés a alguns serveis del consistori. Així, el consistori pretén ara obrir tres nous punts TIC als mercats municipals: un al del Centre, un altre a Santa Eulàlia i un altre a Bellvitge.
