El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Transformació de la ciutat

Illa i Quirós acorden recuperar la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament de l’Hospitalet per «abordar projectes comuns»

L’alcalde de l’Hospitalet ha traslladat al president Illa la importància que la Generalitat s’impliqui en qüestions com la intervenció integral dels barris del nord

L’Hospitalet i la Generalitat s’alien per a la reforma integral del Samontà, l’àrea dels barris del nord de la ciutat

Quirós aposta per vertebrar l’Hospitalet amb un eix que connecti la Diagonal amb la Granvia: «Ens unirà com a ciutat»

EL president de la Generalitat, Salvador Illa, junto al alcalde de LHospitalet, David Quirós.

EL president de la Generalitat, Salvador Illa, junto al alcalde de LHospitalet, David Quirós. / Ayuntamiento de L'Hospitalet

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

David Quirós (PSC) ja va parlar de la necessitat d’intervenir de manera integral als barris del nord de la ciutat tot just aconseguir l’alcaldia de l’Hospitalet a meitat del 2024. Des d’aleshores, Quirós ha convertit aquesta qüestió en un dels principals projectes del seu govern i no ha deixat de reclamar suports per poder-lo portar a terme. L’última vegada, aquest dimecres 8 de gener, quan el president de la Generalitat, Salvador Illa (PSC), i l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, han acordat tornar a convocar la Comissió Mixta Generalitat-Ajuntament de l’Hospitalet, que es reunirà el 19 de març amb l’objectiu d’«abordar projectes comuns». Així ho han decidit en la trobada que han mantingut aquest migdia al Palau de la Generalitat de Catalunya, i en la qual també hi havia el conseller de Presidència, Albert Dalmau (PSC).

Tal com ha informat el consistori de la segona ciutat de Catalunya en un comunicat, Quirós ha traslladat a Illa «la importància» de la implicació del Govern de la Generalitat en el Consorci per a la Reforma de la Granvia i el Samontà a l’Hospitalet. L’eina que ha de permetre abordar la transformació social i urbana dels barris del nord de l’Hospitalet –zona que rep també el nom de Samontà–, una àrea que integra els dos quilòmetres quadrats més densament poblats de tota la Unió Europea i que en tot just el 16% de la superfície del municipi acull la meitat de la població del municipi –140.000 persones–.

En aquest territori, el govern municipal està definint un pla d’actuació integral per recuperar i millorar els espais públics; millorar i incrementar les zones verdes i els equipaments; intervenir en un parc d’habitatges envellit a través del pla local de l’habitatge; activar programes socials i de mediació, i millorar l’educació, impulsar la cultura i reactivar-lo econòmicament. L’horitzó amb què treballa el consistori perquè la reforma comenci a ser una realitat és l’any 2026, i que en qualsevol cas estigui a punt per a l’estrena del futur campus de l’Hospital Clínic a laDiagonal, cap a on l’Hospitalet vol obrir la seva zona nord.

D’esquerra a dreta: el conseller de Presidència, Albert Dalmau; el president de la Generalitat, Salvador Illa; i l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós. /

Ajuntament de l’Hospitalet

Fa tot just unes setmanes el fins ara Consorci per a la reforma de la Granvia va canviar per, com va avançar EL PERIÓDICO, integrar també la transformació de la zona nord. Un acte que ja comportava l’aval de l’administració catalana –el Consorci, de fet, és una entitat que hi està adscrita– i que va arribar després que l’alcalde Quirós demanés «complicitat» per al projecte a la consellera de Territori, Habitatge i d’Ecològica, Sílvia Paneque. A més, l’Ajuntament de l’Hospitalet explica que, durant la reunió d’aquest 8 de gener del 2025, també s’ha abordat el futur d’un altre dels grans plans urbanístics en marxa a la ciutat: el PDU Biopol-Granvia, el projecte per desenvolupar un Bioclúster d’Innovació i Salut al costat de l’Hospital de Bellvitge i l’Institut Oncològic de Catalunya (ICO). Un pla pendent també dels recursos al contenciós administratiu interposats en contra per part d’entitats ecologistes i la secció local dels Comuns.

Altres grans projectes

El president de la Generalitat, l’alcalde de l’Hospitalet i el conseller de Presidència també han aprofitat la trobada per parlar d’una altra de les grans banderes onejades per Quirós des que va rellevar Núria Marín (PSC) al capdavant del consistori: el nou eix econòmic nord-sud de la ciutat. En aquest àmbit, el govern hospitalenc pretén unir la Diagonal amb la Granvia, passant al seu torn per l’execució de l’anhelat intercanviador de la Torrassa, una infraestructura que ha de permetre la millora de la mobilitat ferroviària «per a cinc milions de persones», així com ajudar la descongestió de l’estació de Sants. «La nova estació central de la Torrassa subterrània és una infraestructura vital per integrar millor les diferents zones de la ciutat, però també per capgirar tot el sistema de mobilitat a Catalunya i permetre l’encreuament entre les línies de Vilanova (costa) i Vilafranca (interior)», remarca l’Ajuntament.

Notícies relacionades

Finalment, l’alcalde ha traslladat al president la seva preocupació per la realitat educativa de l’Hospitalet, una assignatura amb què David Quirós brega des de la seva etapa com a regidor d’educació de l’Hospitalet en el passat i present mandat. Així, el consistori apunta que en la reunió s’han abordat bona part de les qüestions a resoldre per resoldre l’emergència educativa en què viu sumida la ciutat –principalment, també, els barris del nord– des de fa anys.

En aquest sentit, han parlat de la necessitat d’abordar la reforma integral dels sis centres delpla d’urgència, uns edificis que porten més de 50 anys construïts; de l’ampliació de la xarxa d’escoles bressol municipals; de la construcció de noves escoles per donar resposta a la creixent demanda; de la millora de la planificació de cada curs per donar solució a l’elevada matrícula viva que es registra al municipi; de la construcció d’un nou centre d’educació especial a la ciutat, per tal que cap nen hagi de desplaçar-se a fora per obtenir plaça; de la planificació de l’FP i de les mesures que s’han d’aplicar per disminuir les taxes d’abandonament escolar prematur. Temes que any rere any ocupen titulars a la segona ciutat de Catalunya a causa de les queixes de professors, sindicats o familiars afectats.