El Periódico de L'Hospitalet
![Hospitalet](https://est.elperiodico.com/ep-static/img/logo-Hospitalet.png)
Memòria històrica
L’Hospitalet suma 10 noves llambordes per homenatjar els veïns deportats als camps nazis
La ciutat suma ja un total de 21 ‘stolpersteine’, les pedres que recorden el drama que van patir ciutadans de tot Europa sota el jou del nazisme
L’Hospitalet posa les primeres pedres per saldar el seu deute amb els deportats als camps nazis
L’Hospitalet combat l’oblit dels seus deportats als camps nazis amb els seus primers 11 ‘stolpersteine’
![Imagen de archivo de una exposición dedicada a los vecinos de LHospitalet deportados a los campos nazis, en el Museo de LHospitalet. Imagen de archivo de una exposición dedicada a los vecinos de LHospitalet deportados a los campos nazis, en el Museo de LHospitalet.](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/e1017335-607e-48a6-b30c-5377558c6dc3_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Imagen de archivo de una exposición dedicada a los vecinos de LHospitalet deportados a los campos nazis, en el Museo de LHospitalet. /
Tot i que els grans homenatges als deportats als camps nazis van tardar anys a arribar, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) s’ha posat les piles en els últims temps per saldar el seu deute amb els veïns de la ciutat que van haver de patir l’infern dels camps de concentració del nazisme. Fa menys d’un any i mig la ciutat va instal·lar els seus primers 11 ‘stolpersteine’, les llambordes dissenyades per Gunter Demnig i que promouen l’homenatge a les víctimes del nazisme. Ara, la ciutat rebrà 10 noves d’aquestes pedres commemoratives, les quals s’instal·laran davant les cases que van habitar els respectius deportats homenatjats.
D’aquesta manera, aquest dissabte 8 de febrer tindrà lloc la segona jornada de record i reconeixement als deportats hospitalencs als camps de concentració nazis. En un comunicat, l’Ajuntament apunta que aquestes llambordes se sumaran a les que es van instal·lar el novembre del 2023. Faran així un total de 21 ‘stolpersteine’, que suposen gairebé una tercera part dels, almenys, 66 deportats confirmats a la localitat.
Les ‘stolpersteine’ són llambordes, dissenyades per Gunter Demnig, en forma de cub, de 96x96x100 mil·límetres, fetes de ciment i cobertes de llautó daurat, on consten les dades de la víctima. En la llamborda es llegeix «Aquí va viure» i el nom i els cognoms, la data i el lloc de la deportació i, finalment, si va ser alliberada o assassinada, amb la data corresponent. Les peces es realitzen a mà i, per això –i pel gran nombre de localitats europees que compten amb ciutadans que van viure aquests mateixos horrors– solen entregar-se de 10 en 10.
Notícies relacionadesAixí, el 8 de febrer, a partir de les 8.30 h i fins a les 14 h, les llambordes s’instal·laran en diferents punts de la ciutat. A cada domicili o emplaçament, els familiars rebran la llamborda, en mans del Museu de l’Hospitalet, i personal de via pública la col·locarà a terra. A més, cada acte individual conclourà amb una ofrena floral simbòlica que el Museu entregarà als seus familiars com a part de l’homenatge.
El 2023, al Museu de l’Hospitalet es va poder visitar l’exposició ‘Els deportats hospitalencs als camps nazis’, on els assistents van poder conèixer, cas per cas, la història de 66 veïns de l’Hospitalet deportats als diferents camps de concentració nazis escampats per la geografia europea. «És un tema que fa poc ni s’ensenyava a les escoles. De cara als familiars més directes és molt important, perquè han viscut amb aquest estigma», explicava en aquell moment Tania González, llavors investigadora predoctoral i comissària de l’exposició que va acollir el museu i el contingut del qual va néixer del treball ‘Els hospitalencs del triangle blau’, dut a terme per la mateixa González.
Els noms després dels 21 primers ‘stolpersteine’ a l’Hospitalet
-Manuel Fernández Torres (pl. d’Europa, 6)
-Miguel Iriarte Uribe (c. de Can Trias, 49)
-Eugeni Querol Puyo (ctra. de Collblanc, 75)
-Manuel Alfonso Ortells (c. del Progrés, 146)
-Eloy Ferrer Díaz (c. de Mossèn Jaume Busquet, 14)
-José Vives Campos (rda. de la Torrassa, 73)
-Manuel Vives Campos (c. de Blas Fernàndez Lirola, 20)
-Félix Quesada Herrerías i Ciriaco Quesada Torreblanca (c. de l'Estrella, 49)
-Josep Masip Garrich (c. del Parral, 28)
-Ferran Polo Tapias (c. Major, 51)
· Els nous 10:
-Pelegrín Aguilar Bon (c. Buenos Aires, 31)
-Juan Bautista García Navarro (c. Vinyeta, 29)
-Joan Pedrol Carbonell (c. Llançà, 32)
-Martí Cabanes Bel (c. Joventut, 11)
-Leonardo Pérez Iserte (c. Llobregat, 100)
-Emilio Zafón Campos (c. de l’Estrella, 36)
-Eduardo Frías Gallardo (c. Sant Josep, 17)
-Félix López Rodríguez (c. Mestre Candi, 8)
-José Igual Villarrubias (c. Enric Prat de la Riba, 255)
José Ballester Serrano (c. Enric Prat de la Riba, 202, interior)
- Literatura catalana Jordi Nopca: «Tenir un fill és com ficar l’extrema dreta a casa»
- Sector immobiliari ¿Qui és el propietari de la Casa Orsola?
- L’acudit s’explica sol
- ¿Ets classe mitjana-alta el 2025? Aquest hauria de ser el teu salari mínim
- Regressió costanera Els enginyers avisen que no es podran salvar totes les platges davant el canvi climàtic
- Escenaris de pel·lícula La Barcelona de cine d’Eduardo Mendoza
- A les xarxes socials Les vaixelles virals que no es trenquen
- Barcelona singular La Magòria, una joia d’estació ignorada
- RESTAURACiÓ Sant Valentí a foc lent, celebra’l amb una vetllada gastronòmica
- Bellesa natural Una porta oberta a les entranyes de Montserrat