Esclaves de l'Àfrica

Les nigerianes segrestades per Boko Haram «ja tenen un destí», assegura a EL PERIÓDICO un exmembre de l'organització terrorista. No pertany al grup gihadista des del 2012, però manté el contacte amb alguns dels seus líders. En tot moment fa al·lusió al casuamata, que en la llengua nigeriana houssa significa mercat de dones. Al casuamata les capturades són exposades per vendre-les. Hi van clients autòctons i estrangers, entre els quals figuren els saudites. Això sí, qualsevol dona no mereix ser rescatada dels tentacles d'aquests criminals aspirants a crear un estat islàmic al nord de Nigèria.

El primer requisit del demandant és que la «mercaderia» que s'adquireixi sigui pura, és a dir, verge. ¿Morbo o precepte religiós? «Evidentment el primer», respon el nigerià. Una noia «pulcra» representa riquesa ràpida. «Més de 10.000 euros pot valer una noia que no hagi mantingut relacions sexuals abans. Aporta més beneficis fins i tot que el tràfic de cocaïna», explica l'exintegrant de Boko Haram, que assegura haver entrenat dones «en contra de la seva voluntat en l'activació de bombes C4 per cometre atemptats contra comissaries de policia a Nigèria».

El segrest de les més de 200 noies que es trobaven a l'institut i l'anunci de la seva mercantilització han tret a la llum un fenomen que existeix, almenys, des de fa dues dècades, però que mai havia despertat la sensibilitat que mereix entre els mandataris africans i les institucions occidentals. S'ha hagut d'esperar al punyent testimoni d'una jove nigeriana que va aconseguir escapar del grup terrorista perquè la comunitat internacional reaccionés. El seu relat incloïa persistents violacions sexuals contra les menors, fins a 15 vegades al dia.

La xarxa mundial de tràfic de dones, exposades a l'esclavitud laboral i sexual, ha crescut vertiginosament des de la banya de l'Àfrica i l'Àfrica subsahariana fins arribar al Pròxim Orient o Europa. Un informe de l'ONU contra la droga i el crim organitzat indica que cada any més de 5.000 dones africanes estan exposades a les màfies, de les quals «un 79% són sotmeses a la violència sexual» i «un 18% a l'explotació domèstica». El Fons de Població de les Nacions Unides (UNPF) aporta una dada més global: «Més de 700.000 dones d'arreu del món travessen cada any d'una frontera a una altra en mans de criminals que les exploten sexualment».

FUETADES / Per a les víctimes és un viatge cap a la mort en què es deixen enredar per una qüestió de supervivència o obligació. Moltes africanes es pensen que trobaran una feina; d'altres van ser venudes per les seves famílies. «Vull escapar de la madame, però ¿com ho puc fer? ¿Qui em protegirà després?». Del testimoni d'Alima, de 29 anys, se'n desprèn humiliació i desesperació. Va escapar de casa seva, a Conakry, després de rebre pallisses diàries del seu marit impossibles d'oblidar. A la seva esquena sempre hi haurà les profundes marques que el seu marit li va deixar a base de fuetades.

Era l'any 2010 i en els moments d'angoixa qualsevol sortida del seu infern era una solució. «Un home em va proposar acompanyar-lo amb cinc dones i salvar-me de la meva situació. Vam sortir en cotxe de Guinea Conakry, vam travessar el Senegal i Mauritània, i vam arribar al Sàhara Occidental i després a Rabat». El que Alima desconeixia era que perdria tots els seus drets i la seva dignitat: «Em van obligar a prostituir-me en cada un dels països per on vam passar, fins avui, que depenc de la madame», explica.

Alima, amb un fill i malalta de la sida, va deixar de somiar i avui viu envoltada d'homes, els seus clients, en un prostíbul d'un barri popular de la capital del regne alauita, invisible davant del món. El seu trajecte va ser el mateix que fan servir les xarxes de tràfic d'immigrants i que solen sortir des de Guinea Conakry, Senegal, Costa d'Ivori, Nigèria, Níger o Mali fins a arribar a Europa. Des d'Etiòpia i Eritrea existeix una altra autopista que condueix les dones cap al Pròxim Orient i en embarcacions fins al Iemen, on l'explotació domèstica s'ha tornat un negoci pròsper.

Notícies relacionades

L'autòpsia conclou que el financer Epstein es va suïcidar a la seva cel·la

La revolució de les 'start-ups': la innovació que suma

Karina, també nigeriana, no va ser venuda per Boko Haram, però sí per la seva família, possiblement per uns 600 euros. Després va haver d'assumir i pagar aquest deute durant un trajecte incert. Com qualsevol en la seva situació, no va saber mai on era ni cap on anava. Karina era un «producte» de 21 anys, mare d'un nadó. «Crec que em van vendre quatre vegades d'un traficant a un altre. Durant la ruta em van violar i em van agredir físicament i sexualment», explica ja sense llàgrimes, però amb una profunda indignació.

Que l'obliguessin a mantenir relacions sexuals vuit vegades al dia va ser decisiu per declarar-se «víctima del tràfic». L'Organització Internacional de Migracions (OIM) ja l'ha posat de camí a la llibertat, repatriant-la al seu país. Poques dones com Karina s'han atrevit a aixecar la veu contra l'esclavitud.