La revolució de les 'start-ups': la innovació que suma

La innovació ja no és una opció, és una necessitat per a les companyies, tinguin la mida que tinguin, si volen sobreviure. Les 'start-ups’ són una font gairebé inesgotable d’innovació, ja sigui amb solucions a problemes existents o anticipant-se al futur amb propostes disruptives. Per mida i inèrcia les grans corporacions innoven a un ritme més lent, per això es recolzen en els nous innovadors per no perdre el tren del futur. I és aquest escenari, quan ja s’han trencat les costures dels tradicionals departaments d’R+D+i, la innovació adquireix una altra dimensió. S’imposa la innovació oberta, amb tercers, les aliances entre grans i petites, però també entre les grans corporacions i entre les mateixes ‘start-ups’.

Aquest corrent d’innovació de tots amb tots, la finalitat del qual és proporcionar a l’usuari productes i serveis que impactin positivament en la seva vida, ha vingut per quedar-se. Aquesta és una de les conclusions del debat organitzat per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i el BBVA, en el qual han intervingut Marta Viñas, 'senior open innovation manager' del BBVA; Agustín Moro, responsable global de 'partnership' de Telefónica; Antoni Guitart, director executiu i fundador de la 'start-up' Billage; Pere Monràs, director executiu i cofundador de la 'start-up' Billage;Nemuru, .

Un ecosistema en ebullició

L’ecosistema  d’'start-ups’ segueix en ebullició, i també l’interès de les grans corporacions per integrar la innovació que en sorgeix, però els ponents coincideixen a afirmar que no som davant d’una bombolla i que s’està arribant, tant a Europa com a Espanya, a un punt de maduresa. Josemaria Siota aporta dades de la seva investigació, publicada a 'Harvard Business Review', que demostren aquest auge: "Des del 2013 fins avui, el nombre d’inversions corporatives en 'start-ups’ i emprenedors s’ha multiplicat per tres, de 980 a 2.795 operacions cada any".

Però ¿què aporten les 'start-up’s a les grans companyies? "Necessitem un punt de resiliència i agilitat. I no hi ha cap altra manera d’aconseguir-ho que de la mà", argumenta Marta Viñas. Una visió que comparteix el representant de Telefónica, per a qui la digitalització ha difuminat les línies entre indústries, cosa que ha permès l’aparició de nous competidors que operen en alguns sectors de forma més àgil que les companyies tradicionals, que tenen una "herència cultural" que els impedeix adaptar solucions i tecnologies noves amb la rapidesa necessària per sobreviure. I aquí hi entra en joc la velocitat de les 'start-ups’. "La innovació oberta et permet innovar amb esquemes més eficients des del punt de vista financer, perquè aprens d’altres persones i així et pots recolzar en el talent que ve de fora", afegeix.

Les grans corporacions, segons el parer de Pere Monràs, tenen quatre maneres d’innovar: R+D a l’ús; copiar del mercat, tot i que "és més car i també s’arriba tard"; comprar solucions, que també suposa arribar tard o, la més eficient, que és integrant 'start-ups’. "Aportem observacions i evidències de mercat", diu el director executiu de Billage. Però aquest és un camí de doble sentit, de reciprocitat, perquè les ‘start-ups’ també surten beneficiades d’aquestes aliances en la mesura que tenen el paraigua i la potència de tret d’una gran corporació.

Canvi més enllà de la tecnologia

"Quan som capaços d’incorporar innovació d’una 'start-up' o d’una empresa més petita, injectant-la directament a les necessitats del negoci i que aquestes necessitats es transformin en oportunitats i reverteixin en el client és quan tenim èxit", afirma Viñas. Però per a ella, la innovació ha de tenir un altre efecte. Aquesta, destaca, s’ha de filtrar en cada una de les unitats de negoci.

En un sentit semblant s’expressa Moro: "A més de saber buscar les solucions, el repte és aconseguir que la teva empresa parli el mateix llenguatge que els nous innovadors i dissenyar processos àgils que permetin que aquestes solucions i aquestes innovacions entrin dins de l’empresa". La innovació oberta, prossegueix, és "una eina perfecta per ajudar la transformació cultural dels negocis tradicionals". El desafiament, conclou, és que la innovació estigui en cada una de les unitats i en cada un dels equips. Segons el parer de Monràs, aquesta innovació oberta permet fer aflorar talent intern.

No obstant, remarquen, no és el mateix presentar a la corporació una innovació incremental, com la que defensa i practica Guitart a Billage, i que significa millorar processos existents, eliminant friccions i ineficiències, que una altra de disruptiva. "¿Com aconsegueixo que algú de la corporació tregui el cap en una cosa que ni tan sols s’imagina? Aquest és el repte", assegura Viñas.

Bussejar en un mar de solucions

L’amplitud i la varietat de solucions i tecnologies que sorgeixen de les 'start-ups’ fa que la feina de trobar la solució que encaixi millor i tingui més sentit per a les unitats de negoci de les corporacions no sigui fàcil. Fent un paral·lelisme amb el negoci del futbol, les grans empreses també tenen els seus observadors en el mercat per descobrir noves promeses de la innovació. "És clau tenir bons observadors", afirma el representant de Telefónica, mentre que Marta Viñas afegeix que s’està en una fase de buscar "observadors professionals" perquè és la manera de trobar les millors solucions.

Per al directiu de Billage, hi ha dues dimensions en el concepte d’observador: d’una banda hi ha la de detecció de tendències i de sectors calents, i per un altre, la identificació d’ineficiències i friccions per a, a partir d’aquí, "buscar experts verticals de diferents nínxols i construir la solució".

Cada vegada hi ha més esdeveniments, trobades i fòrums en els quals 'start-ups’ i grans corporacions poden unir els seus camins, però en aquesta recerca del que s’està coent en matèria d’innovació també és important la proposta de valor que fan les grans corporacions a les noves empreses, com ara les aliances que teixeixen les grans companyies entre si. "Tots estem buscant el mateix. Per això crec que les grans haurem d’anar també de la mà, sobretot en mercats grans", explica la mànager d’innovació oberta del BBVA. I, de fet, ja hi ha iniciatives en aquest sentit.

Millorar la rapidesa del procés

Una vegada trobada la solució, la seva integració no sempre és fàcil ni ràpida. De fet, segons dades aportades per Siota, després de monitoritzar durant quatre anys 250 responsables d’innovació dels cinc continents, "prop del 75% de les iniciatives d’innovació en les corporacions fallen”. "Està clar que l’emprenedor  necessita velocitat", adverteix el director de Nemuru, que, no obstant, entén que les grans corporacions va a un ritme diferent en la seva presa de decisions. Malgrat això, companyies com Telefónica o el BBVA, amb el seu ‘fast track’, estan treballant en processos que accelerin els terminis d’integració.

Notícies relacionades

L'autòpsia conclou que el financer Epstein es va suïcidar a la seva cel·la

El problema de la vivenda: un mercat restringit

El futur, explica Moro, no passa per una acceleradora que faci les coses de forma diferent o un fons d’inversió que sigui més gran, sinó que va en la línia de l’apificació, de crear plataformes i processos que permetin a la companyia tenir una relació automatitzada amb l’innovador. L’apificació  és un concepte de futur, segons Antoni Guitart. "El món va cap aquí, cap a plataformes que integrin diferents solucions i que simplifiquin processos per a l’usuari", conclou. I parlant de futur, Siota afirma que hi haurà una major utilització de les dades, més 'start-ups’ de centres d’investigació i propostes de valor més bones.

Beneficis per a l’usuari

Tota aquesta innovació oberta només té sentit si és útil per a les àrees de negoci de les corporacions, però no perquè sí, sinó perquè reverteixi en l’usuari, sigui o no client. En aquest sentit, tots els ponents coincideixen a defensar que la innovació beneficia els ciutadans. "És comoditat i tranquil·litat", afirma Viñas, i Siota afegeix "transparència i agilitat" i Guitart "immediatesa i usabilitat". Per a Moro va de donar més oportunitats a la societat i per a Pere Monràs d’aportar "confort" a l’usuari.