Un punt d'inflexió en la la lluita contra el càncer gràcies a la innovació

La lluita contra el càncer es troba en una situació que pot semblar contradictòria. Augmenta la supervivència mitjana dels pacients (més del 55% en homes i el 61% en dones) gràcies al coneixement mèdic, els tractaments innovadors i els avenços farmacològics. Però, alhora, s’incrementa la incidència de la malaltia a causa de l’envelliment de la població i els estils de vida poc saludables, de tal manera que actualment es diagnostiquen al món 18 milions de nous casos, una xifra que podria augmentar als 30 milions el 2040. I a Espanya s’estima que aquest any es diagnosticaran 277.394 nous càncers. En vista d’això, hi ha dues receptes bàsiques: més investigació i millor prevenció.  

Una radiografia realista que no va impedir als participants de la taula rodona ‘Reimaginant el càncer’, celebrada dimarts passat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i organitzada en col·laboració amb Novartis, concloure que la situació actual és molt millor que fa una dècada i que les perspectives són optimistes a causa de la convergència de tota una sèrie de tecnologies, enfocaments i abordatges terapèutics. Així es visibilitza a l’horitzó un punt d’inflexió de què ja s’han començat a establir les bases, tot i que encara queden reptes per superar.

Visions múltiples

Van participar en la trobada José Ángel García Sáenz, metge oncòleg responsable de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Clínic San Carlos; Antonio Pérez-Martínez, cap del servei d’Hematooncologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari de La Paz; Jordi Martínez, director d’Innovació i Transformació Digital del Parc de Salut Mar de Barcelona; Àngela Sánchez, directora gerent de l’Associació Espanyola Contra el Càncer-Catalunya Contra el Càncer; i José Marcilla, director general de Novartis Oncology. Una àmplia representació d’especialistes que van enumerar els grans objectius del moment, alhora que van reclamar l’actualització del Pla Nacional contra el Càncer, que data del 2009.

La meta es fixa en la curació de cada vegada més càncers, a poder ser de manera completa i, sinó, aconseguir-ne la cronificació. Sense oblidar un altre paràmetre que va reivindicar Àngela Sánchez: «el benestar i la qualitat de vida del pacient». Els avenços auguren un futur esperançador, si bé també cal aprendre a gestionar aquest nou model en què apareixeran nous perfils d’especialistes. «Necessitem una intel·ligència col·lectiva, no podem ser excel·lents en tot, sinó fomentar la cooperació», va afirmar el doctor García Sáenz. «Cal concentrar recursos i treballar en xarxa, un concepte que ja ens estan imposant des d’Europa», va dir el doctor Pérez-Martínez, alhora que Marcilla reafirmava que «cal treballar des de diferents angles i perspectives mitjançant la creació d’ecosistemes, i no d’‘egosistemes’». El doctor Jordi Martínez va afegir un matís: «Cal entendre l’atenció al pacient com una xarxa de provisió, encara que hi haurà tecnologia que s’haurà de concentrar i una altra que s’haurà de distribuir».

Canvi qualitatiu

L’oncologia actual ja està treballant amb mètodes innovadors que han permès un canvi qualitatiu en l’abordatge del càncer. Un d’aquests és l’anomenada medicina de precisió, tal com va explicar el doctor García Sáenz, especialista en càncer de mama: «Cada vegada investiguem més a nivell molecular i no per l’òrgan on es desenvolupa el tumor. Això produirà un salt de qualitat, ja que estem iniciant assajos clínics multicohorts basats en fàrmacs que van dirigits a una via molecular determinada, és a dir, a una alteració o mutació que pot ser universal en molts casos, més enllà de la localització del tumor original».

Així mateix, una altra revolució que s’ha produït ha sigut la consideració del sistema immunològic com un aliat per a la curació del càncer mitjançant teràpies com les CAR-T, que permeten extreure cèl·lules del pacient i reprogramar-les fora de l’organisme per combatre les cèl·lules cancerígenes. «Hem après a obtenir cèl·lules del pacient o de donants sans, separar-les, manipular-les, activar-les i utilitzar-les com a medicaments vius. Això semblava un somni, però la immunoteràpia ja és una realitat i ara es tractarà d’exportar a tumors més complexos», va afirmar el doctor Pérez-Martínez, especialista en càncer infantil, que té una incidència del 0,5% a Espanya, però és la primera causa de mort en nens per malaltia.

Com a responsable de transformació digital de l’Hospital del Mar, el doctor Martínez va resumir quines són les tecnologies que estan permetent encarar un salt exponencial i el fan ser optimista de cara al futur: «La capacitat computacional per resoldre problemes complexos de manera més ràpida; la intel·ligència col·lectiva sense barreres que ens proporciona internet; i l’anàlisi massiva de les dades per explorar noves dianes i enfocaments terapèutics». Això sí, va afegir que tot i que l’àmbit informàtic s’està incorporant de manera natural als hospitals i es disposa de la tecnologia adequada, «encara queda molt camí per recórrer, especialment a l’hora d’aconseguir resultats fiables i de valor amb el ‘big data’».

Noves dianes

Tres experiències que exemplifiquen el context de transformació exponencial que s’està vivint gràcies a la innovació i la tecnologia. «Ens endinsem en una investigació basada en la genòmica funcional, en les molècules, en les mutacions, cosa que ens permet somiar amb noves dianes terapèutiques i plataformes tecnològiques. Tot això combinat amb la revolució tecnològica del ‘big data’ i la intel·ligència artificial, que acceleren el procés», va afirmar José Marcilla, que va apuntar que Novartis està centrant els seus esforços en quatre plataformes d’investigació disruptives: la inmunooncologia, les teràpies dirigides, els radioligands (substàncies radioactives utilitzades en el diagnòstic i el tractament) i les teràpies gèniques i cel·lulars.

Faltava, no obstant, la visió des del punt de vista del pacient i les seves famílies, i aquesta la va aportar Àngela Sánchez que, a més, va aprofitar per recordar que hi ha una altra feina per fer, menys tecnològica però igual d’important. «Tenim un repte per superar, les necessitats no clíniques. No s’ha d’oblidar que el càncer és una malaltia social, emocional i transcendental, i això fa que cada persona sigui única a l’hora de rebre el tractament. Per això és necessari crear un nou model d’atenció en què la persona sigui protagonista, sense una visió paternalista, que rebi la informació de manera que la pugui assimilar, amb atenció psicològica i decisions compartides», va dir la gerent de l’AECC-Catalunya. Així mateix, va reivindicar més equitat en l’accés a les tries («el càncer també entén de classes»), polítiques sanitàries que abordin la malaltia en la seva complexitat i campanyes de prevenció d’impacte real.

La pròxima dècada

Notícies relacionades

“Vam acudir al Fòrum amb la solució definitiva per a les cuines professionals: la cuina digitalitzada iKitchen”

María Gutiérrez: «Sempre m’he envoltat de companys amb qui ha sigut fàcil treballar»

Establertes les bases del futur, és més fàcil imaginar –o reimaginar– com evolucionaran els tractaments oncològics en la pròxima dècada. Per això, per acabar la taula rodona, els cinc participants van aportar la seva visió de futur, responent a la pregunta de ¿quin serà l’estat de la lluita contra el càncer el 2030? Per al doctor José Ángel Sáenz s’aconseguiran «cronificar tumors que ara no són guaribles gràcies a la innovació i a l’oncologia molecular, que ens permetrà monitorar a temps real el tractament». D’altra banda, el doctor Antonio Pérez-Martínez va remarcar que la investigació serà clau per passar del notable actual a la matrícula d’honor. «Crec que en deu anys, i no falta tant, aconseguirem que algun tipus de càncer infantil sigui guarible i també en comprendrem millor les causes genètiques per diagnosticar-lo aviat. Però no oblidem que estem parlant d’Occident, i més del 80% de casos es produeixen en països que no tenen el nostre accés a tractaments».

El doctor Jordi Martínez va preveure «noves plataformes de dades que permetin investigar millor i de manera més ràpida, eines avançades de diagnòstic gràcies a les dades, una millor prevenció gràcies a elements predictius i un tractament més personalitzat i de proximitat, gràcies a la tecnologia». José Marcilla va apuntar a «noves dianes terapèutiques i a la descodificació de nous mecanismes moleculars per ser capaços de curar molts càncers, així com la possibilitat que tots els pacients puguin accedir al millor tractament possible». I Àngela Sánchez, finalment, va desitjar que hagi sigut possible per al 2030 «posar més recursos en la detecció precoç, emprendre més polítiques sanitàries de promoció de salut que siguin eficaços i coherents i garantir un accés equitatiu als tractaments per a tots els tipus de càncer». Un futur que desperta optimisme, però que requereix que ara, en el present, tothom posi fil a l’agulla.