María Gutiérrez: «Sempre m’he envoltat de companys amb qui ha sigut fàcil treballar»

-Qui o què la va induir a estudiar Ciències Físiques?

-Jo ho recordo tot molt natural. Suposo que la quantitat de llibres que hi havia per casa sobre ciència, naturalesa, aventures em van animar a fer preguntes... fins i tot les més boges. Tot això va desembocar a voler estudiar una cosa que em permetés desenvolupar la meva gran curiositat, descobrir coses noves i, amb el temps, em vaig adonar que això ho podia aconseguir estudiant Física, que al cap i a la fi és l’intent d’entendre l’univers que ens envolta. Quina aventura més gran, ¿no?

-¿Ser dona ha sigut obstacle per arribar a les seves metes professionals?

Jo mai ho he percebut així, la veritat és que he tingut sempre la sort d’estar envoltada de companys i caps amb els quals m’ha resultat molt fàcil treballar i que m’han donat suport en el meu dia a dia i ajudat a progressar en la meva carrera.

-¿Hi ha alguna dona científica per qui professi admiració? 

-Tot i que no ha exercit de física, m’encanta Angela Merkel. Crec que el fet d’haver estudiat física ha sigut important per a la seva visió de la política i la seva forma de resoldre conflictes i prendre decisions, crec que hi hauria d’haver més «ciència» en els governs. A part, els meus referents clàssics de quan era petita: Marie Curie i, per descomptat, Einstein.

-¿Què és el millor que li ha passat en la seva vida professional i a què ha hagut de renunciar per aconseguir-ho?

-Jo crec que el millor ha sigut tenir l’oportunitat de viure l’evolució d’un sector com la ciberseguretat des dels seus orígens fins a la situació actual, on incorporem computació quàntica, intel·ligència artificial, robotització... És fascinant veure com elements que semblaven completament teòrics fa uns anys, ara s’implementen en solucions concretes. Quant a renunciar, potser el més difícil per a mi és haver hagut d’especialitzar-me en solucions concretes, ja que el camp de la ciberseguretat és molt ampli i la veritat és que em semblava tot molt interessant.

-¿Creu que hi continua havent una bretxa de gènere a l’hora d’accedir a càrrecs directius entre homes i dones en camps relacionats amb la ciència?

-Les dades són aquestes: més del 75% de les dones científiques mai arriba a llocs de responsabilitat i, per exemple, a la universitat només el 16% dels rectors, el 21% dels catedràtics i el 25% dels investigadors en els llocs més alts de l’escalafó dels organismes públics d’investigació, com el CSIC, són dones malgrat que el 50% aproximadament dels investigadors sí que ho són. Tot i que el que de veritat m’ha semblat preocupant, si es confirma, són aquests informes que diuen que, avui dia, tan sols un 4% de les noies de 15 anys vol ser científica. Això és bastant menys que fa vint anys.

Notícies relacionades

“Vam acudir al Fòrum amb la solució definitiva per a les cuines professionals: la cuina digitalitzada iKitchen”

Ana Avellón: «Les carreres científiques són de resistència i de perseverança»

-Si hagués de donar un consell a una nena amb unes inquietuds que passen per fer una carrera de ciències, ¿què li diria?

-En primer lloc, per descomptat, ha d’estudiar el que li agradi i la motivi, però li diria que faci el que faci, tenir una bona base de ciències li farà entendre millor tot el que l’envolta i acostar-se a qualsevol tema amb mètode científic li facilitarà l’èxit, segur. En realitat, jo no soc gaire partidària d’aquesta divisió de ciències i lletres, crec en el coneixement global i que la integració d’idees i aproximacions és el que ens fa avançar. Però és clar que per construir el futur necessitem molta ciència i serà impossible si el 50% de la població, que som les dones, no hi participa.