Núria López-Bigas: «Les dones científiques que liderem grups som minoria»

-Vostè compara els genomes de tumors?

-Sí. Quan a un pacient se li diagnostica un tumor, en alguns casos, se li fa una biòpsia per obtenir una mostra de cèl·lules, extreure’n l’ADN i seqüenciar-lo, que significa llegir tota la seqüència del genoma d’aquestes cèl·lules tumorals. Això ens permet identificar mutacions del tumor. Una vegada les identifiquem, en trobem milers; cada cèl·lula té milers de mutacions que s’acumulen durant tota la vida. I algunes causen el càncer. Nosaltres el que fem és identificar quines són les causants del càncer mitjançant anàlisi de bioinformàtica comparant les mutacions de milers de tumors. Desenvolupem algoritmes basats en conceptes biològics per identificar patrons de mutacions que ens indiquen on són les causants del càncer.

-En el seu sector, ¿les dones estan infrarepresentades?

-Depèn del nivell. En la carrera universitària de Biologia hi ha més noies que nois, però a mesura que anem avançant en formació i en l’àmbit laboral la situació es reverteix, sobretot si parlem de càrrecs de responsabilitat. Si ens fixem en dones que liderem un grup, som minoria. De sobte, el nombre d’homes és més notori que el de dones. Això passa en molts àmbits, i en la ciència també. En l’Institut d’Investigació Biomèdica som cinc dones d’un total de 28 investigadors en cap de grup. Però quan jo vaig entrar només n’hi havia una, jo era la segona; per tant, a poc a poc va millorant la situació, malgrat que encara hi ha molta diferència. 

-No està equilibrada la presència de dones en les professions STEM. ¿A què atribueix aquesta realitat?

-Hi ha un biaix inconscient de valorar més positivament els homes. La capacitat d’homes i dones és la mateixa, però la percepció d’aquesta capacitat està influïda per l’educació que hem rebut i pel context social.

-En les carreres universitàries de ciències i tecnologies, les noies van guanyant presència, però encara costa motivar-les. És bo que puguin reflectir-se en dones com vostè, que contribueix en la investigació, divulgació i docència en l’àmbit de les ciències. ¿Què cal per ser un bon científic?

-Curiositat i ganes d’aprendre. Per la tasca que fem els científics, és necessari fer-nos moltes preguntes i descobrir coses noves. D’altra banda, es pot destacar que és un treball col·laboratiu i internacional. No hem d’imaginar un científic treballant sol; aquesta és la imatge de la ciència de fa molts anys, però jo per exemple treballo amb un equip de 20 persones. I col·laborem amb gent d’altres països, parlem amb molts altres investigadors i fem projectes conjuntament. Intentem avançar el coneixement per a tothom. En el nostre cas ho fem des d’aquí. I estic molt orgullosa d’investigar al més alt nivell des de Catalunya.

-La seva feina és, en molts casos, desconeguda. I, en canvi, és clau...

-És molt important que es parli de ciència en els mitjans. Amb la covid-19 potser tothom ha sigut més conscient de la importància de la ciència i ha vist que afecta la nostra vida diària, en aquest cas amb el desenvolupament de la vacuna, amb els models matemàtics de l’evolució de la pandèmia que han ajudat a prendre decisions... És molt important que la gent entengui la feina que fem els científics i l’efecte que té en la societat. En el meu cas, investigo el càncer, una malaltia que tots coneixem o ens ha tocat de prop.

Notícies relacionades

“Vam acudir al Fòrum amb la solució definitiva per a les cuines professionals: la cuina digitalitzada iKitchen”

María Gutiérrez: «Sempre m’he envoltat de companys amb qui ha sigut fàcil treballar»

-Per la seva trajectòria, ha rebut el premi Rosa Argelaguet i Isanta, que es va crear l’any passat per reconèixer, promocionar i sensibilitzar el paper de les dones que han contribuït activament en activitats d’investigació, divulgació o docència en l’àmbit de les ciències. ¿Què representa per a vostè?

-Per a mi és un reconeixement molt important, i el fet de venir de la meva ciutat el fa molt especial. És important que l’any passat es creés un premi com aquest, perquè dona l’oportunitat que es parli una mica més de ciència. I que reconegui una dona científica ajuda a anar superant el biaix de gènere.